Arges
| Tipus | ciclop  |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Família | |
| Mare | Gea |
| Pare | Urà |
| Fills | Atron, Atrene i Desos |
| Germans | Estèropes i Brontes |
| Altres | |
| Part de | ciclop |
| Equivalent | Acmònides |
D'acord amb la mitologia grega, Arges[1] (en grec antic: Ἄργης) o Acmònides segons Ovidi,[2] va ser un dels tres ciclops fills d'Urà i Gea, juntament amb Brontes i Estèropes. Virgili li dona el nom de Pyracmon,[3] Representa la personificació del llamp, ja que el seu nom significa 'resplendent'.[4]
Després del seu naixement, es diu que Urà va tancar Arges i els seus germans ciclops al Tàrtar ja que els tenia por, juntament amb els Hecatonquirs.[5] Durant la guerra entre els titans i els déus, Zeus va alliberar els tres germans, Arges, Brontes i Estèropes, que, agraïts, li van donar el llamp i el tro.[6] Segons Apol·lodor, Arges i els seus companys ciclops també van fabricar el casc de la invisibilitat per a Hades, i el trident per a Posidó.[7] Aquestes armes van tenir un paper clau en la caiguda dels Titans.[7]
Al Catàleg de les dones d'Hesíode, es diu que els tres Cíclops van ser assassinats per Apol·lo en represàlia per la mort del seu fill Asclepi a qui Zeus havia fulminat amb un llamp.[8] Tanmateix, això contradiu la Teogonia d'Hesíode, que diu que els ciclops són immortals. El mitògraf Ferecides d'Atenes intenta un aclariment, i diu que Apol·lo va matar els fills dels ciclops, en lloc dels propis ciclops.[9] Una altra font suggereix que Zeus va matar els ciclops per evitar que elaboressin llamps per a algú altre que no fos ell mateix.[9]
Referències
[modifica]- ↑ Parramon i Blasco, Jordi. Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, 1997, p. 25. ISBN 84-297-4146-1.
- ↑ Ovidi. Fastos, IV, 228
- ↑ Virgili. Eneida, VIII, 425
- ↑ Alberich i Mariné, Joan (et al.) (dir.). Diccionari Grec-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2015, p. 344. ISBN 9788441224223.
- ↑ Hesíode. Teogonia, 140-155
- ↑ Hesíode. Teogonia, 500-505
- ↑ 7,0 7,1 Apol·lodor. Biblioteca, I, 2, 1
- ↑ Hard, Robin. The Routledge handbook of Greek mythology : based on H.J. Rose's "Handbook of Greek mythology". Londres: Rouletge, 2004, p. 66. ISBN 9780415186360.
- ↑ 9,0 9,1 Fowler, Robert L. Early Greek Mythography. Volume 2: Commentary. Oxfort: Oxfort University Press, 2013, p. 54. ISBN 9780198147411.