Argyroneta aquatica japonica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuArgyroneta aquatica japonica Modifica el valor a Wikidata

Foto de Brehms Tierleben per Brehm, 1884. Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseArachnida
OrdreAraneae
FamíliaCybaeidae
GènereArgyroneta
EspècieArgyroneta aquatica
SubespècieArgyroneta aquatica japonica Modifica el valor a Wikidata
Ono, 2002

L'Argyroneta aquatica japonica és una subespècie d'aranya d'aigua. En japonès se l'anomena mizugumo. L'aranya japonesa de l'aigua és gairebé exactament igual que el seu cosí europeu. L'única diferència entre els dos és que 'aranya japonesa d'aigua té els genitals més grans. Igual que el seu cosí, l'aranya japonesa d'aigua viu sota l'aigua mitjançant la construcció de campanes de busseig sota l'aigua, esferes que contenen oxigen, on hi viuen.

Creació d'una subespècie[modifica]

L'any 2002 Hirotsugu Ono Arxivat 2011-07-17 a Wayback Machine. va proposar que l'aranya japonesa d'aigua se la coneix fins ara com una subespècie de l'aranya d'aigua. Ono havia recollit mostres japoneses de l'aranya d'aigua i es va trobar que les espècies a Europa i Japó difereixen:

Una classificació infrainspecció s'adjunta proposa principalment sobre la base d'una lleugera diferència en la forma de Palp mascle reconegut entre els espècimens d'Europa i del Japó.[1]

Ono va proposar la nova subespècie perquè palpo del mascle japonesa, o els òrgans genitals, és més llarg que palpo del mascle europeu. Els òrgans genitals del sexe femení japonès també són més grans que els òrgans genitals de la femella europea.[1]

Hàbitats al Japó[modifica]

Segons T. Matsumoto l'aranya japonesa d'aigua s'ha "trobat a ... l'estany Mizoro a la Prefectura de Kyoto, Kiritappu, al pantà Kusiro, Teshio, al pantà Sarobetu a la prefectura de Hokkaido, al poble de Syarki a la prefectura d'Aomori, i a la prefectura d'Oita.[2]” Tots aquests hàbitats estan "aïllats geogràficament.[2]

Comportament[modifica]

Els mascles i les femelles són diferents en molts aspectes. Els mascles recorren amb freqüència, a la recerca de preses i dels ajudants. Les femelles, però, passen gran part de les seves vides dins de les seves campanes de busseig; embosquen a les seves preses. Els mascles són millors bussos que en les femelles.[3] Les femelles i els joves són actius durant la nit, mentre que els mascles són actius durant el dia. Els joves no el globus com altres aranyes, sinó que deixen el seu niu i trobar les seves noves llars de natació.[4]

L'aparellament[modifica]

L'aranya japonesa d'aigua és inusual en què els mascles són gairebé sempre més grans que les femelles. D'això se'n diu dimorfisme sexual. Quan les aranyes d'aigua s'aparellen el mascle comença per apropar la campana de busseig de la femella. Després la persegueix fora de la campana de busseig i comencen el "festeig de natació".[3] Després, els mascles tornen a la campana de busseig de la femella per aparellar-se.[3]

Seda i construcció[modifica]

L'aranya japonesa d'aigua fa girar quatre tipus principals de seda:

  • seda utilitzada per a la campana de busseig,
  • seda per ancorar la campana de busseig per regar les plantes,
  • seda per "caminar" per tal d'obtenir la presa i aparellar-se, i
  • seda per l'ou-capoll.[5]

La seda de la campana de busseig "s'utilitza per respirar", que serveix per oxigenar la campana de busseig.[6] Les femelles construeixen les campanes de busseig més grans que els mascles. Els mascles construeixen les seves campanes de busseig amb menys cura que les femelles.[7] Els mascles també sovint fan més fils per caminar que en les femelles.[5]

Les femelles teixeixen l'ou-capoll a la part superior de la campana de busseig. L'ou-capoll es compon de dues parts. Exterior és el capoll de sortida i la part interior és el sac d'ous.[5]

Altres[modifica]

Argyronetidae vs. Cybinidae[modifica]

Hi ha hagut un cert debat entre aracnòlegs pel que fa a si l'aranya d'aigua ( A. a. Aquatica ) pertany a la família Cybinidae o Argyronetidae. En aquest article l'aranya japonesa d'aigua ( A. a. Japonica ) es troba a la família Argyronetidae, perquè l'autoritat competent, Hirotsugu Ono, va decidir col·locar aquesta subespècie en aquesta família.[1]

El curtmetratge d'anime[modifica]

El 2006 Hayao Miyazaki va produir un curtmetratge titulat "Mizugumo Monmon". El protagonista de la pel·lícula és una aranya d'aigua japonesa, anomenada Monmon, que s'enamora d'un sabater d'aigua. El sabater d'aigua està en primera por d'ell, però al final ella s'enamora d'ell. La pel·lícula només es mostra en el Museu Ghibli de Miyazaki. El públic objectiu de la pel·lícula són els infants.[8]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 ONO, H. "New and Remarkable Spiders of the Families Liphistiidae, Argyronetidae, Pisauridae, Theridiidae and Araneidae (Arachnida) from Japan." Bull Natl Sci Mus Ser A 28.1 (2002): 51-60.
  2. 2,0 2,1 MASUMOTO, T., et al. "Water Conditions of the Habitat of the Water Spider Argyroneta Aquatica (Araneae: Argyronetidae) in Mizoro Pond." ACTA ARACHNOLOGICA 47 (1998): 121-4.
  3. 3,0 3,1 3,2 Schuetz, D., and M. Taborsky. "Adaptations to an Aquatic Life may be Responsible for the Reversed Sexual Size Dimorphism in the Water Spider, Argyroneta Aquatica." Evolutionary Ecology Research 5.1 (2003): 105-17.
  4. Masumoto, T., et al. "Time Budget of Activity in the Water Spider Argyroneta Aquatica (Araneae: Argyronetidae) Under Rearing Conditions." Acta Arachnologica 47.2 (1998): 125-31.
  5. 5,0 5,1 5,2 De Bakker, D., et al. "Description of the Structure of Different Silk Threads Produced by the Water Spider Argyroneta Aquatica (Clerck, 1757)(Araneae: Cybaeidae)." Belgian Journal of Zoology 136.2 (2006): 137-43.
  6. Schutz D, Taborsky M, Drapela T. 2007. Air bells of water spiders are an extended phenotype modified in response to gas composition. J. Exp. Zool. 307A:549–555.
  7. Crome, W. “Die respirations- und Circulationsorgane der Argyroneta aquatic” Cl. (Araneae). Wissenschaftliche Zeitschrift der Humboldt-Universitat zu Berlin, Jahrgang II, Mathematisch-naturwissenschaftliche Reihe. ¾ (1952): 53-83.
  8. Solomon, Charles. “Mr. Miyazaki’s World of Wonder.” Animation Magazine. 21 no4 April 2007: 9.

Enllaços externs[modifica]