Aristòbul I de Judea

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Aristobul I de Judea (de naixement Judà ben Joan; llatí: Aristobūlus; grec antic Ἀριστόβουλος, Ἀριστόβουλος) fou príncep de Judea, fill gran de Joan Hircà.

El 110 aC se l'esmenta juntament amb el seu germà Antígon, dirigint el setge de Samaria que fou destruïda el 109 aC. Vers el 107 aC (o 104 aC) Hircà va morir i Aristobul es va proclamar rei de Judea, essent la primera vegada que un dirigent jueu agafava aquest títol des de la captivitat de Babilònia.

Per assegurar el seu poder va empresonar tots els seus germans menys Antígon, i va matar també la seva mare a la qual el difunt Hircà havia encomanat el govern en testament. Encara que Antígon era el seu germà preferit no va trigar a matar-lo també en sospitar que conspirava contra ell. Després es va posar malalt, cosa que fou considerada un càstig diví.

Va romandre malalt fins a la seva mort el 106 aC (o 103 aC). En el seu breu regnat va sotmetre els itureus que foren obligats a adoptar la llei jueva. Per la seva proximitat als grecs fou conegut com a Filohel·len.

Es va casar amb Alexandra germana de Simeó ben Shetach, cap del Sanedrí, la qual a la mort d'Aristobul es va casar amb el seu fillastre Alexandre Janeu.