Aristoxen de Tàrent

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAristoxen de Tàrent
Aristosseno.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 360 aC Modifica el valor a Wikidata
Tàrent (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 300 aC Modifica el valor a Wikidata (59/60 anys)
Atenes (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicGrecs Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMatemàtic, musicòleg, filòsof i teòric musical Modifica el valor a Wikidata
PeríodePeríode hel·lenístic Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsXenophilus (en) Tradueix i Aristòtil Modifica el valor a Wikidata

Aristoxen de Tàrent (segle IV aC) va ser un filòsof peripatètic grec i un important teòric de la música. Tàrent, o Taranto en italià, està situada al sud d'Itàlia. En els seus anys d'infantesa estudià música seguint la tradició familiar. Va ser instruït pel seu pare, Espintar, un filòsof i músic alumne de Sòcrates, i posteriorment estudià teoria de la música amb Lampre d'Eritrea i Xenòfil de Calcis, el filòsof pitagòric, i finalment fou deixeble d'Aristòtil i sembla que va tenir una gran decepció quan, a la mort d'Aristòtil, va ser Teofrast i no ell qui va esdevenir cap de l'escola peripatètica.

Va escriure unes 453 obres en l'estil d'Aristòtil, sobre temes de filosofia, ètica i música. També biografies de Plató i Pitàgores. La tendència empírica del seu pensament queda recollida en la teoria que l'ànima es relaciona amb el cos de manera similar a l'harmonia que regeix les parts d'un instrument musical. No tenim cap prova pel que fa al mètode pel qual va arribar a formular aquesta teoria.[1]

Aristoxen sostenia que les notes de l'escala musical no s'han d'afinar seguint raonaments matemàtics, que era el que afirmaven el pitagòrics, sinó pel que ens diu el sentit de l'oïda. Les úniques obres d'Aristoxen que s'han trobat són tres llibres dels Elements d'harmonia, un tractat musical incomplet i un fragment de cinc columnes que formen part d'un tractat sobre el ritme.[2]

Referències[modifica]

  1. Theodor Gomperz, Greek Thinkers, Eng. trans. 1905, vol. iii. p. 43
  2. Grenfell and Hunt's Oxyrhynchus Papyri (vol. i., 1898)