Arsène Lupin contra Arsène Lupin

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaArsène Lupin contra Arsène Lupin
Arsène Lupin contre Arsène Lupin
Fitxa
DireccióÉdouard Molinaro
Protagonistes
Director artísticRobert Clavel
ProduccióCinéphonic, Dama Cinematografica
GuióFrançois Chavane
Édouard Molinaro
Georges Neveux,
a partir de la història de Maurice Leblanc
MúsicaGeorges Van Parys
Dissenyador de soAndré Hervé
FotografiaPierre Petit
MuntatgeRobert Isnardon
Monique Isnardon
Dades i xifres
País d'origenFrança
Itàlia
Estrena1962
Durada90 minuts
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren color i en blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereComèdia

IMDB: tt0055759 Filmaffinity: 549121 Allocine: 27459 Rottentomatoes: m/arsene_lupin_contre_arsene_lupin_2010 Letterboxd: arsene-lupin-vs-arsene-lupin Allmovie: v152778 TMDB.org: 4719 Modifica el valor a Wikidata

Arsène Lupin contra Arsène Lupin (títol original en francès: Arsène Lupin contre Arsène Lupin) és una pel·lícula franco-italiana dirigida per Édouard Molinaro, estrenada el 1962. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[2][modifica]

L'industrial André Laroche acaba de morir. Al seu enterrament es troba François de Vierne, a qui la seva mare li confessa: «Laroche era Arsène Lupin, i ets el seu fill». Arsène Lupin havia tingut un altre fill, Gérard Dagmar, ballarí, mag i de vegades atracador. François de Vierne s'assabenta pel notari que ha de cercar el tresor reial de Poldàvia. Aquest tresor és de manera successiva trobat per Gérard, tornat a agafar per François, robat pel cònsol de Poldàvia, el sinistre Von Krantz, que no vacil·la a expulsar el petit príncep de Poldàvia, germà de la bella Catherine. Finalment el tresor és recuperat. François i una jove periodista, Nathalie, Gérard i la princesa Catherine només han de posar fil a l'agulla al perfecte amor.

Repartiment[modifica]

Referències[modifica]

  1. esadir.cat. Arsène Lupin contra Arsène Lupin. esadir.cat. 
  2. «   Arsène lupin contre arsène lupin». The New York Times.