Arxiu de la Catedral de València

Arxiu de la Catedral de València
	;
Dades
Tipus	arxiu eclesiàstic
Història
Creació	segle XIII
Governança corporativa
Seu	Plaça de l'Almoina, s/n; País Valencià (Espanya);
Propietat de	arquebisbat de València
Lloc web	http://www.catedraldevalencia.es/archivo.php
	Localització geogràfica

L'Arxiu de la Catedral de València és un arxiu eclesiàstic encarregat de la conservació i divulgació dels documents generats per la catedral de València.

Des del 2008 el seu arxiver és Vicent Pons Alós.^[1]

Història

Va després de l'erecció del capítol de la catedral el 1238 per Jaume I.^[2] Fins al segle xviii va estar situat al costat de l'antiga sala capitular de la catedral, que actualment correspon a la capella del Sant Calze. Posteriorment va ser traslladat i en l'actualitat es troba en dues plantes sobre la sagristia major i l'aula capitular nova. Es distribueix en quatre sales a la primera planta i quatre a la segona, a la qual s'hi va instal·lar una sala de lectura amb estanteries, fitxers i taules metàl·liques.^[3]

El 1893 el canonge i historiador Roc Chabàs^[4] va començar a ordenar l'arxiu i en va ser nomenat arxiver el 1898. Va catalogar la col·lecció diplomàtica i la documentació en paper, i va elaborar un índex onomàstic i de matèries del fons molt útil. El mateix Chabàs va ser l'encarregat del disseny dels mobles, encara avui conservats, on es van col·locar els pergamins i fitxes descriptives.^[2]

Durant la guerra civil, després dels diversos assalts i incendis que va patir la catedral, l'arxiu va ser traslladat al Col·legi del Patriarca i posat sota custòdia de la Universitat de València per la Junta de protecció del tresor artístic per evitar-ne la destrucció.^[3] Es va salvar pràcticament tot, tret d'uns 700 lligalls.^[3] L'any 1940 l'arxiu va tornar a la seu catedralícia.^[2]

Fons

L'arxiu té un fons ric i ben conservat, amb un total de 6.000 caixes de documentació en paper.^[1] El fons documental Inclou una nombrosa col·lecció diplomàtica formada per prop de 9.600 pergamins, format per butlles pontifícies, diplomes reials, entre d'altres; un complet fons notarial format per 814 volums de protocols que abasten una cronologia de 1352 a 1839. A més, té un interessant fons musical format per partitures corals de la capella de cantors de la catedral, documentada a final de segle xiv, amb obres de diversos organistes com Joan Ginés i Pérez, Joan Baptista Comes, Joan Baptista Cabanilles, entre d'altres, i uns 150 cantorals.^[2]^[1]

A banda del fons documental, l'arxiu també conserva la biblioteca catedralícia, amb uns 2.500 llibres impresos, dels quals uns 100 són incunables i obres rares impreses al segle xvi, a més d'una col·lecció d'uns 400 còdexs.^[2] Compta també amb una biblioteca auxiliar amb uns 10.000 volums, dels quals 700 són anteriors a l'any 1800.^[1]

L'arxiu porta alguns anys digitalitzant els seus fons amb la col·laboració de la Universitat de València, donant prioritat als documents que es troben en un pitjor estat de conservació, a més d'automatitzar la informació en bases de dades per evitar la manipulació del document original.^[1]

Bibliografia

(castellà) Chabàs Llorens, Roc. Conselleria d'Educació, Cultura i Esport. Índex de l'arxiu de la Catedral de València, 1997 (Arxius Valencians).
(castellà) Pahoner, Joan. Recull d'espècies perdudes que pertanyen a aquesta S.I.M. i sobre dependències, on es trobin anotades o continuades diverses Constitucions, Ordinacions, Deliberacions, Privilegis, Bules, Providències, Estatuts i diferents exemplars del cas., 1758. .
(castellà) Pelejero Ferrer, José. Gràfiques Marí Montañana. L'arxiu-biblioteca de la Catedral de València, 1981. ISBN 978-84-85928-05-7.
(castellà) Pozo Chacón, José Antonio. Acta Romanorum Pontificum (1321-1414) quae in Archivo Cathedralis Valentinae asservantur, 1980 (Tesi de llicenciatura). .
(castellà) Serra Estellés, Xavier. Diputació Provincial de Castelló. Inventari dels notals i protocols de Bononat Monar de l' Arxiu de la catedral de València. 6-II, 1994-95, p. 1.371-1.383. (Estudis Castellonencs).
(castellà) Torre y del Cedro, Antonio. La col·lecció sigil·logràfica de l'Arxiu de la Catedral de València, 1961. .

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 Gómez, Lucía «Más de nueve siglos de historia viven en la Catedral de Valencia». El Mundo, 29-10-2018.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 (català) «Arxiu Capitular de la Catedral de València». GEC. [Consulta: 27 març 2023].
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 (castellà) «Archivo Catedralicio de Valencia». Censo-Guía de Archivos de España e Iberoamérica. Ministerio de Cultura y Deporte. [Consulta: 14 maig 2020].
↑ (castellà) Olmos Canalda, Elías. «Catàleg descriptiu dels còdexs de la Catedral de València». A: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. Butlletí de la Reial Acadèmia de la Història.. 91, 1927.

[:2-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 Gómez, Lucía «Más de nueve siglos de historia viven en la Catedral de Valencia». El Mundo, 29-10-2018.

[:0-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 (català) «Arxiu Capitular de la Catedral de València». GEC. [Consulta: 27 març 2023].

[:1-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 (castellà) «Archivo Catedralicio de Valencia». Censo-Guía de Archivos de España e Iberoamérica. Ministerio de Cultura y Deporte. [Consulta: 14 maig 2020].

[4] (castellà) Olmos Canalda, Elías. «Catàleg descriptiu dels còdexs de la Catedral de València». A: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. Butlletí de la Reial Acadèmia de la Història.. 91, 1927.

[1]

[2]

[3]

[4]