Arxiu de la Paraula

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

L'Arxiu de la Paraula és el repositori digital resultat del projecte de digitalització del material audiovisual generat des dels anys 70 fins a l’actualitat a l’Ateneu Barcelonès.[1] Es tracta d’un fons sonor d’unes quatre mil hores d’àudio, fruit dels enregistraments de gran part de les activitats culturals que s’han realitzat a la institució des de l’any 1973, i que continua creixent amb l’enregistrament regular que es duu a terme de les activitats actuals.

Abast i contingut[modifica | modifica el codi]

L’Arxiu de la Paraula està format per un fons d’incalculable valor degut al seu caràcter únic i singular. En concret consta de més de quatre mil cintes sonores amb actes, conferències i debats enregistrats durant els anys 70, 80 i 90, i pel nou material que es genera periòdicament arran de les nombroses activitats que es programen anualment a la institució.[2]

Gran part dels continguts que componen el fons és de producció pròpia, però una altra part es genera arran de la col·laboració en activitats amb altres entitats o associacions de la ciutat de Barcelona.[cal citació]

Els continguts del repositori s’organitzen per temàtiques: Filosofia i psicologia, Informació, comunicació i periodisme, Arts i espectacles, Economia, Política, Ciència i Tecnologia, Geografia i Història, Llengua i literatura, Societat i Religió.[cal citació]

El projecte de l’Arxiu de la Paraula es desenvolupa sota la premissa de garantir l’accés i la difusió dels continguts digitalitzats amb la finalitat de reconstruir en part la memòria històrica de la ciutat de Barcelona. Es pretén generar coneixement entorn de temàtiques, personatges i episodis històrics que han marcat la història recent tant de Catalunya com d’Espanya.[cal citació]

D’altra banda, amb el repositori s‘espera aconseguir posicionar la institució en l’àmbit de la producció de continguts juntament amb la reivindicació del seu paper en el procés d’estructuració del context cultural català, atès que aquest projecte no solament atén a la necessitat de preservació urgent dels continguts digitals, sinó que també aprofita l'oportunitat per donar major valor a aquest fons dins del context de la vida cultural, política i econòmica catalana. També ha volgut captar l'augment de continguts audiovisuals que s'anaven a donar a causa de l'increment de propostes d'activitats i conferències a les sales d'aquesta entitat. I en aquest sentit, gestionar la cessió dels drets d'autor per assegurar la difusió dels seus continguts.[cal citació]

Així, el marc sobre el qual s'inicia aquest projecte es basa en les oportunitats advertides per l'organització, els coneixements sobre digitalització i gestió de grans quantitats de documents, i la creació d'un nou repositori flexible.[cal citació]

Objectius[modifica | modifica el codi]

Els objectius[3] del projecte de digitalització del fons sonor de l’Ateneu Barcelonès són:

  • Recuperar i preservar el patrimoni audiovisual de l’Ateneu Barcelonès mitjançant la digitalització de les gravacions sonores, del 1973 a 2004, en suport magnètic, per tal de superar l’obsolescència tecnològica i poder garantir la preservació d’aquests continguts únics.
  • Difondre i fer possible la consulta d’un material d’arxiu únic, donant accés als continguts generats a la institució a tota la societat a través d’un repositori econòmicament sostenible i tenint en compte els drets d’autor del conferenciants.
  • Difondre els continguts digitalitzats per Internet en accés obert i fomentar la participació dels ciutadans per tal de crear una xarxa de coneixement que beneficia al conjunt de la ciutadania.
  • Crear circuits de captació dels nous continguts nascuts digitals.
  • Posar en valor els continguts audiovisuals generats per la institució, fent que sigui un lloc de referència en l’àmbit de la cultura, la història i la societat catalana dels darrers quaranta anys.

Desenvolupament del projecte[modifica | modifica el codi]

Anàlisi [cal citació][modifica | modifica el codi]

La digitalització del fons requereix una fase prèvia d’anàlisi de la col·lecció i de priorització de l’actuació sobre les gravacions. Els criteris que es segueixen per seleccionar les gravacions tenen en compte dos aspectes: l’estat de conservació de les gravacions originals i el seu contingut.

Pel que fa a l’estat de conservació, degut a la dificultat per determinar quines gravacions es troben en pitjor estat, ja que fins al moment de la digitalització no es detectin les possibles deficiències sonores, es prioritza la digitalització de les més antigues, ja que es pressuposa que aquestes són les que presenten un major risc.

Respecte al contingut de les gravacions, es té en compte el valor documental i la relació del contingut amb l’especialització de la biblioteca de l’Ateneu Barcelonès i amb altres projectes.

D’altra banda, es prioritzen les gravacions que formen part d’un conjunt enfront de les que representen actes individuals.

Digitalització[modifica | modifica el codi]

Les eines utilitzades pel desenvolupament del projecte s’emmarquen dins de l’àmbit del software lliure, sent l’Omeka la solució triada. Omeka és una aplicació desenvolupada per Rosenzweig Center for History and New Media, de fàcil implementació i manteniment, i que compleix amb els requeriments previstos pel desenvolupament del projecte com ara la interoperabilitat, la implementació de l’àudio en temps real, la gestió d’usuaris, la facilitat d’adaptació de la interfície gràfica, etc.

Els formats i característiques tècniques[2] dels arxius digitalitzats segueixen les recomanacions establertes per la biblioteca de l’Ateneu arran de la implementació del model de preservació OAIS per a la gestió dels arxius digitals de la institució:

  • WAV com a format màster pels enregistraments sonors. És un format sense compressió molt reconegut i acceptat per a la preservació digital. Utilitza una freqüència de mostratge de 44,1 kHz i no de 96 kHz, que és la comunament acceptada, ja que els enregistraments de veu no presenten informació significativa en freqüències més altes.
  • MPEG-2, pels arxius de vídeo. A diferència del format anterior, aquest és un format de compressió amb pèrdua, però triat enfront d’altres formats sense compressió degut a la necessitat de trobar un equilibri entre la qualitat del vídeo i el pes del fitxer que resulta. [cal citació]

Del fitxer màster original s’obtenen còpies en format MP3 que s’ingesten al repositori per la consulta a Internet mitjançant un model de distribució que permet escoltar les gravacions només en streaming utilitzant un reproductor basat en HTML5 que garanteix la compatibilitat independentment del navegador o dispositiu utilitzar per a la reproducció. [cal citació]

Flux de treball[modifica | modifica el codi]

En la realització del projecte s’implica a una gran part dels membres de la biblioteca de l’Ateneu i d’altres àrees de la institució i s’estableixen dues línies de flux de treball:[4] la recuperació dels originals analògics i la creació de nou patrimoni nascut digital.

En la recuperació dels originals analògics es comença per establir els criteris de priorització de les actuacions. Seguidament es capturen i s’editen els enregistraments sonors utilitzant l’aplicació lliure Audacity i paral·lelament a la digitalització i abans de la catalogació descriptiva s’obtenen les primeres dades bibliogràfiques de l’enregistrament. S’obté llavors el màster digital que s’edita per millorar el so en la mesura del possible. En aquest punt es duen a terme les gestions necessàries per obtenir la cessió de drets d’explotació. Finalment, es generen còpies de consulta que s’ingressen al repositori i còpies de preservació digital, i es fa la catalogació descriptiva.[cal citació]

La creació dels originals digitals que es generen de forma periòdica comença amb el lliurament als autors d’un formulari per a la cessió dels drets d’explotació. Per l’enregistrament de les activitats s’utilitzen dispositius adequats que donen com a resultat fitxers que compleixen els requisits tècnics establerts per a la preservació. Un cop enregistrat, el personal bibliotecari edita l’enregistrament amb l’aplicació Audacity i en fa la descripció bibliogràfica. A continuació es crea una versió per a la difusió i una altra còpia per a la preservació digital.[cal citació]

En els dos casos el control del flux de treball es realitza mitjançant un full de càlcul compartit entre els responsables de la selecció de les cintes a digitalitzar, els digitalitzadors, els catalogadors, els encarregats de la gestió dels drets d’autor i les persones que ingressen els enregistraments al repositori.[cal citació]

Una de les clau d'aquest projecte ha estat saber fer participar en una gran part dels recursos humans de l'entitat en un flux de treball que s'inicia amb l'estudi la col·lecció documental i que finalitza en la seva difusió a través del repositori en internet. Existeixen per tant, una gran varietat de perfils i competències associades a les tasques que s'entrellacen entre elles, en un flux de treball col·laboratiu i depenent. Destaquen els següents.[cal citació]

Fase del procés Tasques associades Perfils professionals
Selecció i organització de continguts Localització d'agrupacions temàtiques. Obtenció dels enregistraments originals Personal bibliotecari / Membres de les seccions
Gestió dels drets d'autor Identificació i contacte amb els autors. Negociació per a la cessió de drets. Coordinador de processament documental i catalogació
Digitalització Generació del fitxer màster. Recollida de primeres dades sobre el contingut de la conferència. Personal tècnic auxiliar
Edició i generació de còpies de consulta Edició i millora de l'arxiu màster. Resultat de la digitalització. Generació d'arxius per a la Web. Responsable de projecte
Catalogació Anàlisi documental de la forma i contingut dels arxius. Personal bibliotecari / Coordinador de processament documental i catalogació
Ingesta en el repositori Càrrega de les còpies de consulta. Extracció i incorporació de metadades en SIGB. Establiment de relacions amb altres objectes del repositori. Definició de llicència i condicions d'ús. Personal tècnic auxiliar / Coordinador de processament documental i catalogació
Definició i organització de les exposicions virtuals Anàlisi de la documentació històrica de l'entitat. Consulta de fonts d'informació externes. Elaboració de continguts que afegeixin valor al recurs. Maquetació i presentació. Personal bibliotecari / Membres de les seccions / Responsable del projecte
Comunicació pública Difusió a partir del repositori, blogs i canals institucionals a les xarxes socials. Personal bibliotecari / Responsable de comunicació / Membres de les seccions

Font de la taula:http://hdl.handle.net/10760/19463

Gestió dels drets d’autor [cal citació][modifica | modifica el codi]

Els enregistraments sonors i audiovisuals es troben subjectes a tres tipus de drets:

  • Drets morals. Es preserven mitjançant l’atribució de l’autoria. Es manifesta a través de les metadades associades a cada objecte digital i a les dades bibliogràfiques del catàleg.
  • Drets d’imatge. Es fa signar als conferenciants una cessió de drets abans de la realització de qualsevol acte; en el cas que el conferenciant no vulgui signar-la l’enregistrament no es difon a Internet.
  • Drets d’explotació. Com que les conferències formen part del fons de l’arxiu institucional creat per encàrrec a tercers, permet la creació de còpies de preservació i la seva consulta per part de la comunitat d’investigadors. Respecte als drets d’explotació per a la distribució a Internet, actualment es fa signar la cessió als autors de les conferències, però existeix la problemàtica de la falta d’adquisició d’aquests drets pels enregistraments d’abans de 2013. En aquest sentit es treballa tot i les dificultats que suposa la identificació dels propietaris dels drets, per aconseguir la cessió d’aquests mitjançant el contracte corresponent.

Adaptació del repositori [cal citació][modifica | modifica el codi]

Als continguts[modifica | modifica el codi]

Atès que gran part de l'activitat portada a terme en els últims anys a l’Ateneu es basa en l'organització de cicles de conferències temàtiques especialitzades en diferents àmbits culturals (art, cinema, literatura, etc.), es fa imprescindible establir relacions entre diferents actes d'un mateix cicle i entre aquests en diferents cursos acadèmics. En aquest sentit el programa Omeka ofereix alternatives per a la relació entre continguts i facilitar la navegació entre ells. En el cas concret d'aquest arxiu s'ha implementat un component (Item Relations) que realitza aquesta funció mitjançant diferents vocabularis (Dublin Core, FOAF o FRBR). També disposa d'un motor de cerca (Apache Solr) que facilita l'adaptació del repositori i la relació entre continguts.

Als dispositius mòbils[modifica | modifica el codi]

D'altra banda i amb la finalitat d'adaptar aquesta Web a la tecnologia dels nous dispositius mòbils s'han redissenyat els temes del directori de plantilles per aconseguir que el seu frontal s'adapti a l'as diferents mesures de pantalla disponibles avui dia al mercat. Això el converteix en un recurs de referència en l'estratègia de comunicació d'aquesta entitat, perquè proporciona a l'usuari una experiència òptima de consulta independentment del dispositiu que utilitzi. Per a això usa complements que asseguren la compatibilitat dels reproductors amb els principals navegadors i els afegeix capacitats adaptatives.

A la Web[modifica | modifica el codi]

El repositori digital està alineat dins de la creació d'un portal Web que ha de servir per accedir al conjunt de continguts d'aquesta institució, una nova xarxa digital cultural participativa i de serveis amb la finalitat de compartir idees i interconnectar l'entitat amb el món. Els continguts del repositori formen un dels apartats més consultats de la Web: l'agenda d'activitats. Una secció dinàmica i integradora on els usuaris poden veure els propers actes, vídeos, o consultar el calendari programat. Aquesta integració de l'arxiu a la Web suposa, a més de l'enriquiment del portal i la major accessibilitat als continguts i interacció amb els usuaris (siguin o no membres de l'Ateneu), evitar duplicacions i la dispersió d'informació rellevant d'aquesta institució, optimitzant els seus recursos.

Futures línies de treball[modifica | modifica el codi]

Actualment el projecte es troba molt avançat, amb 809 continguts dels enregistraments disponibles. Les línies de treball[4] es centren en la continuació de la digitalització de les cintes analògiques i l’ingrés del nou material audiovisual nascut digital que es va generant a la institució fruit de les activitats actuals, amb l’objectiu d’enriquir i mantenir l’interès i l’actualitat del repositori.

L’Arxiu de la Paraula però, compta amb altres aspectes que cal anar desenvolupant com:

  • Esdevenir un recurs de referència pel món universitari, i generar sinergies que desemboquin en nous continguts.
  • Fer partícips de la creació de nous continguts als diferents membres de les diverses seccions que formen part de l’Ateneu Barcelonès.
  • Utilitzar les eines de comunicació de la institució per facilitar l’enllaç i relacionar els continguts amb temes d’actualitat.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Ateneu Barcelonès».
  2. 2,0 2,1 Montes Oliva, Sergi; Alcaraz Martínez, Rubén; Vicente Hernández, Lluís et al «El archivo de la palabra del Ateneu Barcelonès: un repositorio sostenible para la curación de contenidos». XIII Jornadas Españolas de Documentación FESABID'13. Creando valores. Toledo: Fesabid, 2013.
  3. «Arxiu de la Paraula. Objectius».
  4. 4,0 4,1 Alcaraz Martínez, Rubén; Montes Oliva, Sergi; Vicente Hernández, Lluís; Blanco Moreno, Mercedes; Álvaro, Elena; Amorós, Laia; Casas, Pablo; Nieto, Laura; Reig, Marc «L'Arxiu de la Paraula : context i projecte del repositori audiovisual de l'Ateneu Barcelonés». BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, desembre, núm. 33, 2014.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Alcaraz Martínez, Rubén; Montes Oliva, Sergi; Vicente Hernández, Lluís; Blanco Moreno, Mercedes; Álvaro, Elena; Amorós, Laia; Casas, Pablo; Nieto, Laura; Reig, Marc (2014). “L'Arxiu de la Paraula : context i projecte del repositori audiovisual de l'Ateneu Barcelonés”. BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, desembre, núm. 33. <http://bid.ub.edu/33/vicente1.htm>
  • L’Arxiu de la Paraula. Ateneu Barcelonès. http://arxiudigital.ateneubcn.org/sobre-el-repositori
  • Montes Oliva, Sergi; Alcaraz Martínez, Rubén; Vicente Hernández, Lluís et al. (2013). "El archivo de la palabra del Ateneu Barcelonès: un repositorio sostenible para la curación de contenidos". XIII Jornadas Españolas de Documentación FESABID'13. Creando valores. Toledo: Fesabid. <http://eprints.rclis.org/19463/>

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]