Assegurança de decés

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Una assegurança de decés o pòlissa de decés és un contracte d'assegurança que obliga a l'assegurador de fer un pagament únic, una renda o la cobertura de les despeses d'enterrament o incineració en cas de defunció d'un o més individus (prenedor).[1] Si bé n'hi ha de tipologia ben diversa,[1] sovint preveuen la mort per qualsevol causa i és possible que es contempli un període de carència inicial durant el qual només cobreixen en cas de mort per accident o les despeses són a càrrec del prenedor.[2] També poden incloure garanties o serveis concrets com per exemple la conservació de l'ADN o les gestions més típiques com per exemple la sol·licitud de pensió d'orfandat, viduïtat, etc.[3]

Es tracta d'un servei considerat fins a cert punt com a avantatjós atès que exclou la cobertura per mort dels fons públics territorials, federals i nacionals.[4] Nogensmenys, denota possibles controvèrsies i impediments a l'hora de contractar-lo o renovar-lo, similars als que sorgeixen amb les assegurances mèdiques. Aquestes traves suposen una jerarquització de la població objectiu i inclouen preferències i anàlisis de risc per part de l'assegurador quant a l'edat, gènere, ocupació, àrea de residència i estat de salut.[5] En alguns casos, moltes companyies condicionen la pòlissa de decés a una revisió mèdica per garantir un perfecte estat de salut del prenedor.[6]

Les pòlisses de decés o les bonificacions que inclouen aquesta característica tenen una penetració d'un 4,4% a les llars europees i s'estima que l'any 2018 s'hi va invertir una mitjana de 1.264€ per cada ciutadà europeu.[7] Els estats europeus amb major contractació d'aquest servei són França, Itàlia, Alemanya i Espanya.[7] En aquest darrer, prop d'un 50% dels ciutadans tenen contractada una assegurança de decés que en la majoria de casos també inclou el sepeli, és a dir, uns 20 milions de persones —per la qual cosa 6 de cada 10 funerals estan gestionats per companyies d'assegurances.[3]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Bermúdez, Espinosa Navarro i Pérez Torres, 2004, p. 121-122.
  2. Bermúdez, Espinosa Navarro i Pérez Torres, 2004, p. 57.
  3. 3,0 3,1 Pérez, 2016, p. 64.
  4. Mezzullo, 2009, p. 21.
  5. Austin, Regina «The Insurance Classification Controversy» (en anglès). University of Pennsylvania Law Review, 131, 3, 1983, pàg. 517–583. DOI: 10.2307/3311844. ISSN: 0041-9907.
  6. Armstrong, Katrina; Weber, Barbara; FitzGerald, Genevieve; Hershey, John C.; Pauly, Mark V. «Life insurance and breast cancer risk assessment: Adverse selection, genetic testing decisions, and discrimination» (en anglès). American Journal of Medical Genetics Part A, 120A, 3, 2003, pàg. 359–364. DOI: 10.1002/ajmg.a.20025. ISSN: 1552-4833.
  7. 7,0 7,1 «European Insurance in Figures: 2018 data» (PDF) (en anglès). Insurance Europe, gener 2020, pàg. 16-21 [Consulta: 1r febrer 2021].

Bibliografia[modifica]

  • Bermúdez, Lluís; Espinosa Navarro, Fernando; Pérez Torres, José Luis. Introducció al món de les assegurances (en català). Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2004. ISBN 84-8338-463-9. 
  • Mezzullo, Louis A. An estate planner's guide to life insurance (en anglès). 2a edició. Chicago: Section of Real Property, Trust and Estate Law, American Bar Association, 2009. ISBN 978-1-60442-502-4. 
  • Pérez, Núria. Emprendre i innovar (en català). Tarragona: Publicacions Universitat Rovira i Virgili, 2016. ISBN 978-84-8424-489-9.