Assibilació
En lingüística, l'assibilació[1] és un canvi fonètic que resulta en una consonant sibilant. És una forma de lenició i sovint l'última fase d'un procés de palatalització.
En les llengües germàniques[modifica]
La mutació de /t/ a /s/ en la Segona mutació consonàntica germànica que va resultar en la divergència de l'alt alemany antic de la resta de llengües germàniques occidentals i, consegüentment, en l'evolució de l'alemany modern.
| Català | Anglès | Neerlandès | Alemany |
|---|---|---|---|
| aigua | water | water | Wasser |
| millor | better | beter | besser |
| odiar | (to) hate | haten | hassen |
En les llengües romàniques[modifica]
L'evolució del sufix llatí -tio en el llatí vulgar -tsio i, posteriorment, en el català -ció /si.'o/, el francès -tion /sjɔ̃/ o l'italià -zione /'sjo.ne/.
| Llatí | Català | Francès | Italià |
|---|---|---|---|
| attentio | atenció | attention | attenzione |
| assibilatio | assibilació | assibilation | assibilazione |
Referències[modifica]
- ↑ «Diccionari de la llengua catalana». [Consulta: 24 maig 2020].