Astrio

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Asstrio)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióAstrio
Dades
Tipusgrup de música Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Activitat2002 -
MembresArecio Smith
Santi Careta
Santi Serratosa
Segell discogràficK Industria cultural s.l.
GènereFunk, nujazz, rock

Lloc webhttp://www.astrio.es
MySpace: asstrio Musicbrainz: 3aa69692-a3c3-4e01-90aa-22ca4d958218 Songkick: 537278 Discogs: 1096264 Modifica el valor a Wikidata

Astrio (inicialment Asstrio) és un grup de música barceloní de funk, nujazz i rock, compost per Arecio Smith (Teclats), Santi Careta (guitarra) i Santi Serratosa (bateria). Tenen cinc discos d'estudi, publicats entre 2005 i 2016.[1]

El grup va néixer l'any 2002, amb la intenció de donar continuïtat al format "organ trio", molt popular en el soul-jazz dels anys 60, però des d'una òptica moderna.[2] El primer disc del grup, As soon as possible, publicat el 2005 amb el segell Errabal, era d'estil jazz-funk. El següent disc, anomenat Desplazamiento, publicat el 2007 suposa un canvi d'estil (i de discogràfica: K-industria cultural), i s'acosta més cap a l'experimentació i l'electrònica.[3] L'any 2008 van guanyar el premi a millor grup de jazz de la revista Jaç-Enderrock.[4] Juntament amb el grup de rap català At Versaris, entre la primavera de 2010 i l'estiu de 2011, van fer una gira, de més de 40 concerts, anomenada At Versaris i Asstrio, per principis elegants,[5] de la qual es va enregistrar un CD i un DVD, amb el segell Propaganda pel Fet.[6] Per al quart disc, Don't leave the planet, van canviar el seu nom original Asstrio ("trio de culs", en anglès, que és una modificació còmica de trio d'asos) per Astrio, a causa de la mala percepció que generava el nom a l'estranger. Aquest disc, publicat amb el segell Chesapik, va seguir aprofundint en el camí iniciat vers l'electrònica.[7] El 2016 van publicar el seu cinquè treball, Made in China, també amb Chesapik. Aquest treball, tot i continuar amb sonoritat electrònica dels últims àlbums, fa ús d'un registre sonor més proper al rock psicolèdlic, amb influències de The Doors.[8]

El seu particular estil de música, que barreja jazz, funk, rock i música electrònica els ha permès tocar a festivals tan diferents com el Sónar, Senglar Rock, Jazz Terrassa o Cruilla de Cultures.[9] També destaquen per una posada en escena còmica i despreocupada.[7]

Discografia[modifica]

  • As soon as possible (2005)
  • Desplazamiento (2007)
  • Per principis elegants (2011)
  • Don't leave the planet (2012)
  • Made in China (2016)

Referències[modifica]