Asterió
| Tipus | personatge mitològic grec  |
|---|---|
| Context | |
| Mitologia | mitologia grega |
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Nacionalitat | Creta |
| Família | |
| Cònjuge | Europa |
| Pare | Tectamus (en)  |
| Fills | Crete (en) |
| Altres | |
| Càrrec | rei de Creta |
Asterió o Asteri[1] (del grec Άστέριος o Ἀστερίων) va ser, segons la mitologia grega, un rei de l'illa de Creta, predecessor del llegendari Minos.[2]
Fill de Tèctam i d'una filla de Creteu, Asterió/Asteri va heretar el tron reial del seu pare durant l'època en què Europa va ser raptada per Zeus. Zeus va portar-la a Creta i Asterió/Asteri s'hi acabà casant. D'aquesta manera va adoptar com a fills propis els descendents naturals de la unió entre Zeus i Europa: Minos, Radamant i Sarpèdon. Asterió/Asteri va morir sense fills i va cedir el regne al seu fillastre Minos.[3]
Segons l'acadèmic hongarès Karl Kerényi,[4] la figura del brau mostra una correlació entre el mite del Minotaure (que rebé el nom precisament d'Asterió/Asteri, segons Pseudo-Apol·lodor)[5] i el rapte d'Europa, i per això el brau seria un símbol recurrent a Creta: Zeus raptà Europa sota la forma d'un brau, Pasífae (l'esposa de Minos) va ser fecundada per un brau, i de la unió en sortí el monstre Minotaure (mig home i mig brau).
Referències[modifica]
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana (en català), p. 60. «Asterió, o Asteri, fill de Tèctam o de Doros i d’una filla de Creteu, era rei de Creta, i es casà amb Europa després que aquesta hagués estat seduïda per Zeus.»
- ↑ Diodor de Sicília. Bibliotheca (en grec), p. IV.60.3.
- ↑ Pseudo-Apol·lodor. Bibliotheca, p. III.1.2.
- ↑ Kerényi, Karl. The Gods of the Greeks. Londres: Thames&Hudson, 1951.
- ↑ Pseudo-Apol·lodor. Bibliotheca, p. III.1.4.