Vés al contingut

Atenció sociosanitària

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

L'atenció sociosanitària va adreçada a aquells pacients que per les seves característiques comporten un problema social sobreafegit al de la seva patologia. Inclouen bàsicament els grups següents: persones grans, malalts crònics amb dependència i pacients en situació terminal.[1]

L'atenció sociosanitària, s'adreça també als malalts amb demència, les cures pal·liatives i l'atenció a les persones amb malaltia crònica evolutiva i tendent a la discapacitat. En definitiva, és un tipus d'assistència adreçat a les persones dependents, no autosuficients a nivell funcional i que requereixen un ajut, vigilància o cura especial.

A Catalunya, el Servei Català de la Salut garanteix l'atenció sociosanitària pública a través dels centres sociosanitaris que inclouen diversos recursos d'internament destinats a persones que necessiten una atenció de tipus geriàtrica o psicogeriàtrica. A la vegada, promou el desenvolupament de programes d'atenció sanitària a la gent gran que siguin flexibles, que s'adaptin a les necessitats de la persona i del seu entorn. L'objectiu és la permanència de les persones grans al seu domicili amb la millor qualitat de vida i autonomia possible.

Enllaços externs

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Casals i Arnau, Alícia. «Atenció sociosanitària». A: Intervenció social en l'atenció sociosanitària i residencial. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2005, p. 14-16 (Vol 157 de «Materials»). ISBN 9788449024030.