Au de Zimbàbue
L'Au de Zimbàbue és l'emblema nacional de Zimbàbue, i apareix en les banderes i escuts d'armes de Zimbàbue i Rhodèsia, i també en bitllets i monedes. Deu representar a l'àguila batallaire o pescadora africana.[1][2] El disseny de l'ocell prové d'una sèrie d'escultures d'esteatita trobades en les ruïnes de l'antiga ciutat de Gran Zimbàbue.
Història
[modifica]
Els ocells tallats originaris són de la ciutat en ruïnes de Gran Zimbàbue, que fou construïda pels avantpassats dels xona, a partir del segle xi, i fou habitada durant més de 300 anys.[3] Entre els seus elements notables hi ha escultures d'aus d'esteatita, d'uns 40 centímetres d'alçada i damunt de columnes de més de 90 cm d'altura, que originàriament s'instal·laven en murs i monòlits dins la ciutat.[3]
S'han donat diferents explicacions per al significat simbòlic dels ocells. Un suggeriment és que cada au s'erigia per a representar un nou rei, però això hauria requerit regnats increïblement llargs.[4] Més probablement, els ocells de Zimbàbue representen animals sagrats o totèmics dels xona -l'àguila batallaire (en xona: chapungu), que es considerava un missatger de Mwari (Déu) i els avantpassats, o l'àguila pescadora (hungwe) que sembla que era el tòtem original dels xona.[5]
Al 1889, un caçador europeu, Willi Posselt, viatjà a Gran Zimbàbue després d'escoltar un altre explorador europeu, Karl Mauch: hi trobà els ocells col·locats al bell mig d'un recinte al voltant d'un aparent altar. Després va adquirir un dels ocells a Andizibi (un cap tribal), a qui li pagà amb mantes i "alguns altres articles". Com l'ocell al pedestal era massa pesat per a ell, el va tallar i amagà el pedestal amb la intenció de tornar més tard a recuperar-lo.[6] Després va vendre l'ocell a Cecil Rhodes, que el va muntar a la biblioteca de sa casa de Ciutat del Cap. Rhodes també va fer que se'n fessen rèpliques de pedra, de tres vegades la grandària de l'original, per a decorar les portes de sa casa d'Anglaterra.[7]
Representacions culturals
[modifica]L'Au de Zimbàbue és un símbol de Zimbàbue i els seus estats predecessors des del 1924. L'escut d'armes de Rhodèsia del Sud la incorporava i, amb el temps, l'ocell esdevingué un símbol generalitzat de la "colònia". Els bitllets i les monedes de la Federació de Rhodèsia i Nyasalàndia també mostraven l'au, igual que la bandera de Rhodèsia. La bandera i els símbols estatals del Zimbàbue modern continuen tenint l'Au de Zimbàbue. A hores d'ara és la icona definitiva de Zimbàbue, amb un estudi del 2001 que va inventariar més de 100 organitzacions estatals, corporatives i esportives amb l'au en els seus emblemes i logotips.[8]
-
-
Bandera de Zimbàbue Rhodèsia (1979-1980) -
Bandera de Rhodèsia(1968-1979) -
Escut d'armes de Rhodèsia (1924-1981) -
-
Emblema utilitzat pel Cos de Senyals de Rhodèsia (1970-1980) -
Logotip del Parlament de Rhodèsia -
Medalla de Gran Comandant de la Legió del Mèrit (GCLM) de Rhodèsia (civil i militar) -
Anvers d'una moneda de 20 cèntims de Rhodèsia -
Revers d'una moneda d'un dòlar de Zimbàbue -
Revers d'un bitllet de 50 dòlars de Zimbàbue (segona sèrie), que il·lustra les ruïnes de Gran Zimbàbue i l'Au de Zimbàbue al cantó inferior dret -
Portada de la primera versió del passaport de Zimbàbue (1980) -
Bandera de les Forces de Defensa de Zimbàbue -
Bandera de l'Exèrcit Nacional de Zimbàbue -
Emblema del Servei Penitenciari de Zimbàbue -
Bandera de la Força Aèria de Zimbàbue -
Bandera d'Harare, capital de Zimbàbue
.svg)
Referències
[modifica]- ↑ Huffman, Thomas «The Soapstone Birds from Great Zimbabwe» (en anglés). African Arts. UCLA James S. Coleman African Studies Center [Los Angeles], 18, 3, maig 1985, pàg. 68-73. ISSN: 0001-9933 [Consulta: 23 desembre 2020].
- ↑ Matenga, Edward «The Soapstone Birds of Great Zimbabwe: Symbols of a Nation» (en anglés). The South African Archaeological Bulletin. South African Archaeological Society, 56, 173/174, desembre 2001, pàg. 105-106. ISSN: 0038-1969 [Consulta: 23 desembre 2020].
- ↑ 3,0 3,1 «Great Zimbabwe (11th–15th Century)» (en anglés). Museu Metropolità d'Art de Nova York, octubre 2001. [Consulta: 23 desembre 2020].
- ↑ Murray, Paul. «Central Zimbabwe». A: Zimbabwe (en anglés). Chalfont St Peter: Bradt Travel Guides, 2016, p. 203. ISBN 978-1-78477-016-7.
- ↑ Fontein, Joost. The Silence of Great Zimbabwe: Contested Landscapes and the Power of Heritage (en anglés). UCL Press, 2006, p. 99. ISBN 978-1-59874-220-6.
- ↑ Brown-Lowe, Robin. The Lost City of Solomon & Sheba: An African Mystery (en inglés). History Press, 2003. ISBN 978-0-7524-9490-6.
- ↑ Kucklick, Henrika. «Contested monuments: the politics of archeology in Southern Africa». A: Colonial Situations: Essays on the Contextualization of Ethnographic Knowledge (en anglés). Madison: University of Wisconsin Press, 1991, p. 135-137. ISBN 978-0-2991-3123-4.
- ↑ Matenga, Edward. «The soapstone birds of Great Zimbabwe» (en anglés). Universitat d'Uppsala, 2011. [Consulta: 23 desembre 2020].