Audiometria

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

L'audiometria és la prova de la capacitat auditiva. Normalment, s'utilitza un audiòmetre (que enregistra un audiograma), però també es pot mesurar la capacitat de discriminar entre les intensitats de so diferents, reconèixer el to, o de distingir la parla del soroll de fons. També es pot mesurar el reflex acústic i les emissions otoacústiques. Els resultats de les proves audiomètriques s'utilitzen per diagnosticar la pèrdua d'audició o malalties de l'oïda.

Tipus d'audiometries[modifica]

Audiometria tonal liminal[modifica]

Avalua l'estat de la via aèria i la via òssia a diferents freqüències (125 a 8000 Hz) determinant el llindar auditiu del subjecte.

Audiometria supraliminal[modifica]

Es treballa amb intensitats més elevades per tal d'estudiar distorsions de la sensació acústica. En les hipoacúsies coclears s'observa el fenomen de reclutament (s'arriba al llindar dolorós amb intensitats més baixes). En les hipoacúsies retrococlears s'observa el fenomen de fatiga (es deixa de sentir el so al cap d'una estona).

Audiometria d'altes freqüències[modifica]

S'analitza l'audició a freqüències de 8000 a 18000 Hz. És útil en el diagnòstic de patologies com el trauma acústic o la ototoxicitat.

Audiometria verbal[modifica]

L'estímul que s'utilitza són paraules i permet avaluar la intel·ligibilitat. Aquesta es pot veure reduïda en les hipoacúsies perceptives.

Audiometria amb resposta elèctrica[modifica]

Otoemisions acústiques[modifica]

S'utilitzen en l'screening auditiu neonatal.

Productes de distorsió acústica[modifica]

Potencials evocats auditius[modifica]

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Audiometria Modifica l'enllaç a Wikidata