Auditoria energètica

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

L'auditoria energètica és una anàlisi d'un procés productiu per a la minimització de la despesa d'energia. És un procés sistemàtic i una eina mitjançant la qual s'obté un coneixement suficientment fiable del consum energètic a les empreses. A conseqüència de la crisi del petroli, es posà en relleu la necessitat de racionalitzar el consum energètic i fer un ús adequat d'aquest. Actualment, l'eficàcia energètica és un aspecte cabdal per la competitivitat de les empreses. Per aconseguir-ho, es realitzen estudis tècnics i econòmics per reduir el consum d'energia. Entre d'altres, els mètodes per aconseguir optimitzar el consum d'energia són les operacions de demostració, la introducció de nous equipaments amb millors rendiments i esquemes de finances així com l'auditoria energètica.

Fases[modifica]

Preauditoria[modifica]

Normalment s'estructura de la següent manera. Es realitza el primer diagnòstic de la instal·lació, la revisió inicial. En aquesta es pren contacte amb la instal·lació, s'agafa informació sobre els equips, mètodes de treball, protocols d'actuació, dades de tarifes i consums energètics (elèctrics, combustibles fòssils i energies alternatives). L'objectiu d'aquesta etapa és detectar els punts crítics de consum, mals hàbits... i establir un pla d'acció quant als períodes i punts de presa de dades, mesures i entrevistes amb el personal.

Presa de dades[modifica]

Mesures de la quantitat i tipus d'energia incorporada en cada activitat del procés (il·luminària, calefacció, aire condicionat, ventilació, aire comprimit, vapor, informàtica, comunicacions...).

Diagnòstic[modifica]

L'estudi de les dades anteriors ha de permetre identificar els punts on no s'està aconseguint un ús eficaç de l'energia i establir mesures correctores oportunes. A més de la viabilitat tècnica, s'ha d'analitzar la part econòmica, determinant les inversions, els beneficis, els costos i períodes de recuperació.

Implantació i seguiment[modifica]

Les mesures proposades s'apliquen i es realitza un seguiment per comprovar que s'estan executant correctament i confirmar que efectivament milloren el rendiment del procés i per tant, s'aconsegueix l'objectiu d'estalviar energia. Un complement important a l'auditoria seria la formació i entrenament d'optimització energètica del personal.

En resum, l'auditoria com a resultat final mostrarà àrees de pèrdua d'energia que poden ser corregides, els punts vulnerables energèticament i les formes de millorar l'eficiència energètica de les parts del procés, és a dir, l'estalvi d'energia en funció de la seva rendibilitat.

Mesures d'estalvi[modifica]

Mesures d'estalvi energètiques inicials (good housekeeping):

  1. Utilitzar calderes a càrrega alta per a obtenir un rendiment elevat.
  2. Minimitzar les fugues de vapor.
  3. Millorar l'operació de purgadors.
  4. Utilitzar vapor a baixa pressió si és possible.
  5. Assegurar un bon aïllament.
  6. Reduir fouling d'intercanviadors de calor.
  7. Sistemes d'aire comprimit.

Estratègia general[modifica]

La generació conjunta d'energia tèrmica i electricitat, utilitzant sistemes de cogeneració i la producció addicional de fred, utilitzant màquines d'absorció en una central de trigeneració, suposen un augment de l'eficiència tan important com necessari per reduir els costos de producció en la indústria

L'energia elèctrica generada és consumida per la mateixa fàbrica per a satisfer les necessitats dels seus processos. L'energia sobrant produïda és venuda a la xarxa pública. Per altra banda, l'energia tèrmica i frigorífica són directament aprofitades per a obtenir alts rendiments que poden arribar al 80%.

Cogeneració i trigeneració[modifica]

La cogeneració i trigeneració ofereixen importants avantatges respecte qualsevol altre sistema de producció d'electricitat, assegurant un desenvolupament en el futur per les següents raons:

  1. És el procés més eficient i menys contaminant per a produir electricitat a partir de gas natural.
  2. Disminueixen pèrdues per transport a partir d'una generació distribuïda.
  3. Les centrals de cogeneració instal·lades en les fàbriques, suposen per a l'empresa un estalvi de combustible i un ingrés per la venda d'energia sobrant. És a dir, els costos energètics passen a ser ingressos.

Cost de l'energia[modifica]

Tota energia té un cost econòmic real, que es pot descompondre en diferents ítems:

  1. Cost de compra d'electricitat o combustible
  2. Costos fixos (interessos de capital, assegurança, manteniment, recanvis, equips…)
  3. Costs variables (tractaments de residus, despeses no previsibles…)

L'eficiència energètica té un condicionant, la rendibilitat econòmica. El procediment clàssic del càlcul de la rendibilitat és tenir el coneixement de la inversió efectuada i l'estalvi econòmic obtingut. Per tal de poder fer un estudi detallat es necessita conèixer paràmetres tals com:

  1. Inversió: Valoració dels equips que s'han d'adquirir i treballs que s'han de dur a terme. Per tal d'avaluar les diferents inversions s'utilitzen les relacions de rendibilitat següents: Pay-back (període d'amortització bruta): PB = I/AEA (temps de retorn de la inversió).
  2. Disminució anual dels costs energètics: Valoració de l'estalvi en els costs energètics deguts a la implantació de la millora energètica.
  3. Augment dels costs de manteniment i operació: Valoració de l'increment anual d'aquests costs associats a la millora energètica introduïda.
  4. Estalvi econòmic anual: Valoració de l'estalvi resultant, que s'obté a partir de: AEA = DCE – ACMO
  5. Índex de rendiment indirectes: relacionen el benefici al llarg de la vida de l'equip: Rendiment brut d'inversió. Per tal de determinar-ho es necessiten conceptes com ara la vida útil de l'equip i l'estalvi econòmic durant el projecte.
  6. Rendiment brut anual: Serveix per calcular l'estalvi anual, que sol ser més operatiu:
  7. Taxa de retorn de la inversió: A través d'aquest indicador es pretén disposar d'una base per comparar diferents alternatives d'inversió.

Auditors[modifica]

L'auditor energètic és el professional que realitza l'auditoria, en alguns casos coordinant a un grup de treball, per l'amplitud i complexitat de la instal·lació de la qual fan l'estudi. La diversitat de les empreses amb processos prou diferenciats, i amb diferent orientació de cara al consum, exigeixen que l'auditor tingui una formació ampla i profunda. És per això que l'auditor energètic ha de posseir els coneixements necessaris per a la realització de càlculs tècnics i econòmics, a la vegada que ha de tenir la capacitat de lideratge i gestió necessaris per a prendre decisions o les mesures que calguin. Per tant, seran enginyers o tècnics en especialitats energètiques les persones que ocuparan aquest càrrec. Tanmateix, a més de la base teòrica, han de tenir una ampla experiència professional de treball en plantes, de disseny i/o de realització d'auditories energètiques.

Beneficis[modifica]

  1. Optimització del consum energètic, cosa que es tradueix en una important reducció dels costos.
  2. Augmentar el temps de vida dels equips, ja que s'assegura que aquests treballen en les condicions més adequades, evitant sobredimensionaments o sobrecàrregues.
  3. Millorar la competitivitat de l'empresa en reduir-se els costos de producció.
  4. Major respecte i conservació del medi ambient, ja que, com que no es consumeix més energia que la necessària, es disminueixen les emissions de CO2, tant en la planta com en la producció de l'electricitat consumida. Tot es tradueix en una contribució a la millora de l'escalfament global i en una millora de la imatge de l'empresa en contribuir al benestar social.

Tècniques que es poden fer servir:

Millores pràtiques[modifica]

Les millores pràctiques són mètodes identificats per l'experiència conjunta de molts usuaris i experts en energia, sobre la millor forma de dissenyar, desenvolupar, implantar, operar i mantenir els sistemes productius i els serveis de les fàbriques per a aconseguir una major eficiència energètica en un àmbit determinat. La realització dels prediagnòstics i auditories permeten recopilar les millores pràctiques energètiques desenvolupades intuïtivament en les fàbriques visitades, i la seva posterior normalització i presentació per a profit del col·lectiu industrial.

Estudi comparatiu[modifica]

El benchmarking energètic (estudi comparatiu) es desenvolupa per a conèixer l'estat del consum energètic de diverses empreses del mateix sector, i comparar de manera sistematitzada les diferents característiques del consum d'energia. És una informació molt valuosa per a detectar l'excel·lència energètica i així, prendre decisions sobre reformes o noves inversions, sense haver de reinventar des de zero, reduint costos i temps. El benchmarking ha d'incloure diferents elements, perquè sigui efectiu:

  1. Variables energètiques a comparar i les condicions de comparança. Importància relativa de cada variable.
  2. Característiques similars entre empreses estudiades.
  3. Elements avaluats. Classificació i agrupació: característiques i valors.
  4. Projectes innovadors, avantatges competitius, deficiències i àrees d'oportunitat.