Aurelio Matilla Jimeno
| Activitat | |
|---|---|
| Ocupació | militar  |
Aurelio Matilla Jiménez va ser un militar i topògraf espanyol.
Biografia[modifica]
Nascut a Guadalajara,[1] va ser militar de carrera. Va cursar estudis a l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo, diplomant-se posteriorment en Estat Major. Entre 1927 i 1936 va formar part de la Comissió geogràfica del Marroc.[2] El juliol del 1936 era cap de la Secció topogràfica de la IV Divisió Orgànica.[2]
Després de l'esclat de la Guerra civil es va mantenir fidel a la República. Entre 1936 i 1937 va ser cap d'Estat Major de la IV Divisió Orgànica, a Barcelona.[3] Durant algun temps també va ser membre de la Conselleria de Defensa de la Generalitat de Catalunya. Posteriorment seria cap d'Estat Major del XIX Cos d'Exèrcit i del Grup d'Exèrcits de la Regió Oriental (GERO).[4] També va ser 2n cap d'Estat Major del Exèrcit de Llevant,[5] a les ordres del general Juan Hernández Saravia.
Al començament de març de 1939, pròxim la fi de la guerra, va ser ascendit al rang de coronel per decret governamental.[6]
Cap al final de la contesa va marxar a l'exili a França.[7] Posteriorment es traslladaria a Sud-amèrica, instal·lant-se a la República Dominicana, on va exercir com a docent universitari i com a subdirector de l'Institut Geogràfic i Geològic.[1][8] El 1947 va perdre el seu treball en la Universitat de Santo Domingo per pressions del règim de Trujillo, es va veure obligat a sortir del país.[9] Es va instal·lar al costat de la seva família a Puerto Rico,[10] on va trobar treball com a docent a la Universitat de Puerto Rico-Mayagüez —on arribaria a ser rector—.[11] En la dècada de 1970 va tornar a Espanya i es va instal·lar a Madrid, ciutat en la qual moriria.[11]
Família[modifica]
Va néixer en el si d'una família de militars i diplomàtics d'ascendència republicana. El seu pare, Aurelio Matilla García del Barrio, va ser un advocat militar i destacat membre d'Unió Republicana (UR).[12] El seu germà Alfredo va ser un advocat i diplomàtic del govern republicà.[12]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Abellán, 1978, p. 263.
- ↑ 2,0 2,1 Nadal i Urteaga, 2013, p. 73n.
- ↑ Nadal i Urteaga, 2013, p. 264.
- ↑ Engel, 1999, p. 192, 173.
- ↑ Engel, 1999, p. 178.
- ↑ Romero, 1976, p. 171.
- ↑ Alpert, 2013, p. 342.
- ↑ Lloréns i Aznar Soler, 2006, p. 134.
- ↑ Nadal i Urteaga, 2013, p. 266-267.
- ↑ Soldevilla Oria, 1998, p. 144.
- ↑ 11,0 11,1 Nadal i Urteaga, 2013, p. 267.
- ↑ 12,0 12,1 Nadal i Urteaga, 2013, p. 266.
Bibliografia[modifica]
- Abellán, José Luis. El exilio español de 1939. III. Taurus, 1978.
- Alpert, Michael. The Republican Army in the Spanish Civil War, 1936-1939. Cambridge University Press, 2013.
- Engel, Carlos. Historia de las Brigadas Mixtas del Ejército Popular de la República. Madrid: Almena, 1999. 84-922644-7-0.
- Lloréns, Vicente. Memorias de una emigración: Santo Domingo, 1939-1945. Renacimiento, 2006. ISBN 8484722783.
- Nadal, Francesc. Mapas y cartógrafos en la Guerra Civil española (1936-1939). Centro Nacional de Información Geográfica, 2013.
- Romero, Luis. El Final de la guerra. Barcelona: Ed. Ariel, 1976.
- Soldevilla Oria, Consuelo. La cantabria del exilio: una emigración olvidada, 1936-1975. Universidad de Cantabria, 1988.