Awadhi
अवधी  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | llengua i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants nadius | 22.000.000 (2007 ) |
| Grup ètnic | Awadhis (en)  |
| Autòcton de | Bihar, Delhi, Madhya Pradesh, Uttar Pradesh, Bheri Zone (en) , Lumbini Zone (en) , Zona de Mahakali, Rapti Zone (en) , Seti Zone (en) i Oudh |
| Estat | Índia i Nepal |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües indoiranianes llengües indoàries llengües indoàries centrals Eastern Hindi (en) | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | devanagari |
| Nivell de vulnerabilitat | 1 segur |
| Codis | |
| ISO 639-2 | awa |
| ISO 639-3 | awa |
| Glottolog | awad1243 |
| Ethnologue | awa |
| IETF | awa |
L'awadhi (अवधी), també conegut com a abadhi, abadi, abohi, ambodhi o avadhi, és una llengua del grup indoiraní, de la família indoeuropea, parlada al nord de l'Índia, i també a Bihar, Madhya Pradesh, Delhi, Nepal i Maurici. Parlada per aproximadament 38 milions de persones, principalment a la regió Awadh (अवध) d'Uttar Pradesh, està estretament relacionat amb l'hindi i és considerat per molts com un dialecte oriental de l'hindi.[1][2][3]
Awadhi sol escriure's amb l'alfabet Devanagari, o amb l'alfabet Kaithi, o amb una barreja de tots dos. Va aparèixer per primera vegada en forma escrita, durant el segle xii, a l'obra de Damodara Pandita.[2] Malik Mohammad Jayasi i Goswami Tulsidas van escriure Padmavat i Ramcharitmanas, respectivament.[4]
Referències
[modifica]- ↑ Junyent, M. Carme. «Awadhi». A: La diversitat lingüística: didàctica i recorregut de les llengües del món. Barcelona: Projecte GELA, 1999, pàg. 100. ISBN 84-8063-374-3.
- ↑ 2,0 2,1 «Awadhi (अवधी)». Omniglot. [Consulta: 26 desembre 2020].
- ↑ Saksena, Baburam. «Name of the Language». A: Evolution of Awadhi (a Branch of Hindi). Motilal Banarsidass Publ., 1971, pàgs. 1-2. ISBN 978-81-208-0855-3 [Consulta: 26 desembre 2020].
- ↑ Singh, Isha Priya. «About Awadhi Language». eSamskriti, 15-06-2020. [Consulta: 26 desembre 2020].