Azuaga

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Azuaga
Bandera d'Azuaga Escut d'Azuaga
(bandera) (escut)
Municipi d'Extremadura
Estat
• Comunitat
• Província
• Comarca
Espanya
Extremadura Extremadura
Bandera de la província de Badajoz Província de Badajoz
Campiña Sur
Gentilici azuagueño
Superfície 498 km²
Altitud 593 msnm
Població (2014[1])
  • Densitat
8.145 hab.
16,36 hab/km²
Coordenades 38° 15′ 32″ N, 5° 40′ 40″ O / 38.25889°N,5.67778°O / 38.25889; -5.67778Coord.: 38° 15′ 32″ N, 5° 40′ 40″ O / 38.25889°N,5.67778°O / 38.25889; -5.67778
Dirigents:
• Alcalde (2011):

María Natividad Fuentes del Puerto (PP)[2]
Codi postal 06920
Web

Azuaga és un municipi de la província de Badajoz, a la comunitat autònoma d'Extremadura.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
(Font: INE)
1998 2000 2002 2004 2006 2008
9.091 8.735 8.580 8.320 8.536 8.396

Prehistòria i antiguitat[modifica | modifica el codi]

Azuaga és un lloc de rica història. En el seu terme i a l'entorn del seu casc urbà, es troben restes d'assentament humà megalítics (més de 30 dolmens catalogats), del Calcolític, Edat del Bronze i també del Període Orientalizant. Són varis els poblats prehistòrics repartits pel seu terme municipal, destacant el del turó del castell, origen de l'actual població.

En l'època de dominació romana, Azuaga es converteix en municipi dins de la província Baetica, encara no és clar el seu topònim en aquesta època, tal com es desprèn de les interessantissimes inscripcions que es conserven a l'ajuntament, seria el [M] Municipium [F] Flavio [V] i aquí és on ve el problema d'identificació, segons el prestigiós investigador A. O. Stylow, podria ser victotiense, (municipium flavio vistoriense), és a dir Azuaga seria la ciutat "Victoria" dels romans, potser per commemorar una important victòria militar. Cal recordar que Azuaga va ser un lloc fronterer i estratègic. Els seus habitants eren de la tribu Galeria. Restes d'aquesta època són quatre cipos amb inscripcions, que es conserven a l'ajuntament i que originàriament pertanyien a un conjunt monumental format per vuit elements. L'actual font Atenor prové d'aquesta època, també existeixen importants vestigis de mines en diferents punts del terme municipal, alguns d'ells molt interessants en el propi casc urbà de la localitat, concretament uns desguassos de més d'1 m i 60 cm d'alt, torres de vigilància, així com nombroses restes de viles romanes repartides principalment per la zona del camp..

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2014» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 22 desembre 2014. [Consulta: 25 setembre 2015].
  2. «Alcaldes elecciones municipales 2011» (en castellà). [Consulta: 10 setembre 2011].