Azuaga

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaAzuaga
Bandera Azuaga.jpg Azuaga.svg
Azuaga Ayuntamiento verkl.jpg
modifica

Localització
 38° 15′ 32″ N, 5° 40′ 40″ O / 38.258888888889°N,5.6777777777778°O / 38.258888888889; -5.6777777777778
EstatEspanya
AutonomiaExtremadura
ProvínciaBadajoz modifica
Població
Total7.853 (2019) modifica
• Densitat15,77 hab/km²
Geografia
Superfície498 km² modifica
Altitud593 m modifica
Limita amb
Dades històriques
Creaciósegle I
Organització política
• Alcalde modificaMaria Natividad Fuentes del Puerto modifica
Identificador descriptiu
Codi postal06920 modifica
Fus horari
Codi de municipi INE06014 modifica
Altres

Lloc webazuaga.es modifica

Azuaga és un municipi de la província de Badajoz, a la comunitat autònoma d'Extremadura.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
(Font: INE)
199820002002200420062008
9.0918.7358.5808.3208.5368.396

Prehistòria i antiguitat[modifica]

Azuaga és un lloc de rica història. En el seu terme i a l'entorn del seu nucli urbà, es troben restes d'assentament humà megalític (més de 30 dòlmens catalogats), del calcolític, edat del bronze i també del període orientalitzant. Són diversos els poblats prehistòrics repartits pel seu terme municipal, i en destaca el del turó del castell, origen de l'actual població.

En l'època de dominació romana, Azuaga es converteix en municipi dins de la província Baetica; encara no és clar el seu topònim en aquesta època, tal com es desprèn de les interessantíssimes inscripcions que es conserven a l'ajuntament, seria el [M] Municipium [F] Flavio [V] i d'aquí és on ve el problema d'identificació; segons el prestigiós investigador A. O. Stylow, podria ser victotiense, (municipium flavio vistoriense), és a dir, Azuaga seria la ciutat Victoria dels romans, potser per commemorar una important victòria militar. Cal recordar que Azuaga va ser un lloc fronterer i estratègic. Els seus habitants eren de la tribu Galeria. Restes d'aquesta època són quatre esteles amb inscripcions, que es conserven a l'ajuntament i que originàriament pertanyien a un conjunt monumental format per vuit elements. L'actual font Atenor prové d'aquesta època; també existeixen importants vestigis de mines en diferents punts del terme municipal, alguns de molt interessants en el mateix nucli urbà de la localitat, concretament uns desguassos de més d'1 m i 60 cm d'alt, torres de vigilància, així com nombroses restes de viles romanes repartides principalment per la zona del camp.

Referències[modifica]