Azuaga

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaAzuaga
Bandera d'Azuaga Escut d'Azuaga
Azuaga Ayuntamiento verkl.jpg

Localització

38° 15′ 32″ N, 5° 40′ 40″ O / 38.258888888889°N,5.6777777777778°O / 38.258888888889; -5.6777777777778
Estat Espanya
Autonomia Extremadura
Província Província de Badajoz
Població
Total 8.008 (2016)
• Densitat 16,08 hab/km²
Gentilici azuagueño
Geografia
Superfície 498 km²
Altitud 593 m
Limita amb
Història
Fundació segle I
Organització i govern
• Alcaldessa Maria Natividad Fuentes del Puerto
Indicatius
Codi postal 06920
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 06014
Altres dades
Agermanament Sant Africa

Web Ajuntament d'Azuaga
Modifica dades a Wikidata

Azuaga és un municipi de la província de Badajoz, a la comunitat autònoma d'Extremadura.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
(Font: INE)
1998 2000 2002 2004 2006 2008
9.091 8.735 8.580 8.320 8.536 8.396

Prehistòria i antiguitat[modifica | modifica el codi]

Azuaga és un lloc de rica història. En el seu terme i a l'entorn del seu nucli urbà, es troben restes d'assentament humà megalític (més de 30 dòlmens catalogats), del calcolític, edat del bronze i també del període orientalitzant. Són diversos els poblats prehistòrics repartits pel seu terme municipal, i en destaca el del turó del castell, origen de l'actual població.

En l'època de dominació romana, Azuaga es converteix en municipi dins de la província Baetica; encara no és clar el seu topònim en aquesta època, tal com es desprèn de les interessantíssimes inscripcions que es conserven a l'ajuntament, seria el [M] Municipium [F] Flavio [V] i d'aquí és on ve el problema d'identificació; segons el prestigiós investigador A. O. Stylow, podria ser victotiense, (municipium flavio vistoriense), és a dir, Azuaga seria la ciutat Victoria dels romans, potser per commemorar una important victòria militar. Cal recordar que Azuaga va ser un lloc fronterer i estratègic. Els seus habitants eren de la tribu Galeria. Restes d'aquesta època són quatre esteles amb inscripcions, que es conserven a l'ajuntament i que originàriament pertanyien a un conjunt monumental format per vuit elements. L'actual font Atenor prové d'aquesta època; també existeixen importants vestigis de mines en diferents punts del terme municipal, alguns de molt interessants en el mateix nucli urbà de la localitat, concretament uns desguassos de més d'1 m i 60 cm d'alt, torres de vigilància, així com nombroses restes de viles romanes repartides principalment per la zona del camp.

Referències[modifica | modifica el codi]