Hornachos

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaHornachos
Escut d'Hornachos
Hornachos in Spain 01.jpg
Vista d'Hornachos

Localització
38° 33′ 20″ N, 6° 04′ 11″ O / 38.555555555556°N,6.0697222222222°O / 38.555555555556; -6.0697222222222
EstatEspanya
AutonomiaExtremadura
ProvínciaBadajoz

Capital Hornachos
Població
Total 3.639 (2018)
• Densitat 12,29 hab/km²
Gentilici Hornachegos
Geografia
Superfície 296 km²
Altitud 538 m
Limita amb
Organització política
• Alcalde Francisco Buenavista Garcia
Identificador descriptiu
Codi postal 06470
Fus horari
Codi de municipi INE 06069
Altres

Lloc web www.hornachos.es
Modifica les dades a Wikidata

Hornachos és un municipi de la província de Badajoz, a la comunitat autònoma d'Extremadura. El poble està situat a la Serra Gran d'Hornachos, entre dues valls, el dels Moros i el dels Cristians, a una altitud de 534 metres.

Història[modifica]

Assentament romà de pas cap a Emerita Augusta i Alange, on es trobaven termes d'esbarjo romanes. En aquesta època, rebia el nom de Fornacis, d'aquí un dels seus gentilicis actuals (fornacense).

El 22 d'abril de 1235 el rei Ferran III de Castella donà Hornachos a l'Orde de Santiago,[1] a conseqüència del Repartiment de Medellín.

En 1594 formava part de la província de Lleó de l'Orde de Santiago i tenia 1.065 veïns.[2]

Part de la població d'aquesta vila va sortir en el segle XVII amb motiu del bàndol d'expulsió dels moriscs dictat per Felip III. Aquesta era una societat singularment musulmana com la resta de les localitats de la província de l'Orde de Santiago, ja que fins al segle XVI va ser encomana. Després de l'expulsió va entrar en decadència i va ser niu de malfactors i contrabandistes que s'ocultaven entre la població. Per aquesta causa s'hi van cometre molts assassinats i desordres públics, per la qual raó es van establir al poble forces de seguretat i cavalleria. Els moriscs van fundar una singular república pirata que va fer ballar el cap a les corones espanyola i francesa, tant va ser que els moriscs van parlar amb els seus reials monarques espanyols per tornar a la seva «pàtria xica», és a dir, Hornachos. La vila destaca també per haver tingut famílies musulmanes que després de l'expulsió es van refugiar al Marroc.

A la caiguda de l'Antic Règim la localitat es constitueix en municipi constitucional a la regió d'Extremadura. Des de 1834 va quedar integrat en el Partit judicial d'Almendralejo.[3] En el cens de 1842 tenia 623 llars i 2.600 veïns.[4]

Patrimoni[modifica]

Herència de la població morisca, durant el segle XVI, el poble es va constituir com un dels focus més importants de l'art mudèjar a la regió extremenya, arribant a existir quatre esglésies, una ermita i un convent. L'església de Nostra Senyor de la Concepció, és la construcció més destacada que queda de l'època. Va ser iniciada en 1511. Presenta tres naus amb capçalera gòtica. Arcs ogivals separen les naus que es recolzen sobre pilars construïts de maons. Les cobertes són de fusta, en la qual destaca la part central on es pot veure l'escut imperial de Carles V.[5] Església parroquial catòlica sota l'advocació de La Puríssima Concepció, a l'Arxidiòcesi de Mèrida-Badajoz.

Referències[modifica]

  1. Historia de España, Ramón Menéndez Pidal, Tom XIII, Castella i Lleó (1217-1349), pàgina 50, Espasa-Calpe, Madrid 1990 ISBN 84-239-4800-5
  2. Libro de los Millones: Cens de població de les províncies i partits de la Corona de Castella en el segle XVI
  3. Cervantes Virtual «Enllaç».
  4. Municipi Codi INE -06.069 «INEbase. Alteraciones de los municipios».
  5. López Guzmán, Rafael. Arquitectura mudéjar. Càtedra. ISBN 84-376-1801-0 [Consulta: 28 octubre 2010]. 

Enllaços externs[modifica]