Bagua Capital

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaBagua Capital
Imatge

Localització
Map
 5° 38′ S, 78° 32′ O / 5.63°S,78.53°O / -5.63; -78.53
EstatPerú
RegióRegió de l'Amazones
ProvínciaBagua Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Gentilicibagüino, -na
Geografia
Altitud420
Identificador descriptiu
Codi postal01721 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Altres
San Pedro de Bagua Chico

Lloc webmunibagua.gob.pe Modifica el valor a Wikidata

Bagua (fundada com a San Pedro de Bagua Chico el 1561) és una ciutat peruana, capital del districte de Bagua, situat a la província homònima al departament d'Amazones. Anomenada oficialment Bagua Chica, el 1941 va adoptar el nom de Bagua alhora que essent creada la província de Bagua, elevada a rang de ciutat i capital de la mateixa.[1] Bagua té un clima tropical (classificació "Af" de Köppen-Geiger).[2]

A prop de Bagua, entre carretera Fernando Belaunde Terry i cap a Bagua, es troba una àrea de matollar en l'ecorregió del bosc sec del Marañón que és hàbitat de Patagioenas oenops i Synallaxis maranonica .[3]

Notes[modifica]

  1. «Ley Nº 9364» (en castellà). Anuario de la legislación peruana [Lima], Volum 33, 1941, p. 4-5 [Consulta: 19 juliol 2022].
  2. CLIMATE-DATA.ORG
  3. birdlife.org

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bagua Capital
  • CUESTA, José Martín: Jaén de Bracamoros. T.III. 1984. Librería Studium.Lima. 1988 Jaén de Bracamoros. T.VI
  • ESPINOZA SORIANO: “Los grupos étnicos de la cuenca del Chuquimayo. Siglos XV y XVI”. 1986. Historia de Cajamarca T.II.INC.Lima.
  • FIGUEROA, Guillermo y MONTOYA, Eddy: Geografía de Cajamarca. Vol. I. Labrusa.Lima. 1990
  • LERCHE, Peter: Los chachapoya y los símbolos de su historia. 1995. 1ª Edic. Lima.
  • SHADY SOLÍS, Ruth: Investigaciones arqueológicas en la cuenca del Utcubamba. 1976. en: Actas del XLI Congreso Internacional de Americanistas,Vol.III: 579-589. México
  • TAYLOR, Anne-Christine; DESCOLA,Philipe: El conjunto Jívaro en los comienzos de la conquista española del Alto Amazonas en: Boletín del Instituto Francés de Estudios Andinos. T.X. N.º 3-4:7-54.