Bagua Capital
Aparença
| Tipus | ciutat | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| ||||
| Estat | Perú | |||
| Regió | Regió de l'Amazones | |||
| Província | Bagua | |||
| Districte | Bagua District (en) | |||
| Capital de | ||||
| Població humana | ||||
| Població | 24.224 (2017) | |||
| Gentilici | bagüino, -na | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 420 | |||
| Identificadors descriptius | ||||
| Codi postal | 01721 | |||
| Fus horari | ||||
| Altres | ||||
| San Pedro de Bagua Chico | ||||
Bagua (fundada com a San Pedro de Bagua Chico el 1561) és una ciutat peruana, capital del districte de Bagua, situat a la província homònima al departament d'Amazones. Anomenada oficialment Bagua Chica, el 1941 va adoptar el nom de Bagua alhora que essent creada la província de Bagua, elevada a rang de ciutat i capital de la mateixa.[1] Bagua té un clima tropical (classificació "Af" de Köppen-Geiger).[2]
A prop de Bagua, entre carretera Fernando Belaunde Terry i cap a Bagua, es troba una àrea de matollar en l'ecorregió del bosc sec del Marañón que és hàbitat de Patagioenas oenops i Synallaxis maranonica.[3]
Notes
[modifica]- ↑ «Ley Nº 9364» (en castellà). Anuario de la legislación peruana [Lima], Volum 33, 1941, p. 4-5 [Consulta: 19 juliol 2022].
- ↑ CLIMATE-DATA.ORG
- ↑ birdlife.org
Bibliografia
[modifica]- CUESTA, José Martín: Jaén de Bracamoros. T.III. 1984. Librería Studium.Lima. 1988 Jaén de Bracamoros. T.VI
- ESPINOZA SORIANO: “Los grupos étnicos de la cuenca del Chuquimayo. Siglos XV y XVI”. 1986. Historia de Cajamarca T.II.INC.Lima.
- FIGUEROA, Guillermo y MONTOYA, Eddy: Geografía de Cajamarca. Vol. I. Labrusa.Lima. 1990
- LERCHE, Peter: Los chachapoya y los símbolos de su historia. 1995. 1ª Edic. Lima.
- SHADY SOLÍS, Ruth: Investigaciones arqueológicas en la cuenca del Utcubamba. 1976. en: Actas del XLI Congreso Internacional de Americanistas,Vol.III: 579-589. México
- TAYLOR, Anne-Christine; DESCOLA,Philipe: El conjunto Jívaro en los comienzos de la conquista española del Alto Amazonas en: Boletín del Instituto Francés de Estudios Andinos. T.X. N.º 3-4:7-54.
