Baldriga petita
| Puffinus assimilis | |
|---|---|
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Dades | |
| Envergadura | 62,5 cm |
| Cries | 1 |
| Incubació de l'ou | 55 dies |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Procellariiformes |
| Família | Procellariidae |
| Gènere | Puffinus |
| Espècie | Puffinus assimilis Gould, 1838 Puffinus assimilis |
La baldriga petita (Puffinus assimilis) és un ocell marí de la família dels procel·làrids (Procellariidae) que viu als oceans de l'hemisferi sud.
Morfologia
[modifica]- Petita baldriga que fa 25 – 30 cm de llargària, amb una envergadura de 58 – 67 cm. Cua curta.
- De color negre pissarra per sobre i coll, galtes i parts inferiors blanques. També són blanques les infracobertores caudals i la superfície inferior de l'ala.
- Bec i potes negre blavós.
Alimentació
[modifica]S'alimenta de peixos i mol·luscs. No tenen el costum de seguir els vaixells.
Reproducció
[modifica]Es reprodueix en caus, formant colònies, a les illes i penya-segats costaners, que només són visitades a la nit per evitar la depredació de grans gavines. Si bé és silenciós al mar, a les colònies de cria hom poden escoltar estridents cloquejos.
Llista de subespècies
[modifica]Es descriuen 4 subespècies:
- P. a. assimilis Gould 1838. Cria a les illes Norfolk i Lord Howe.
- P. a. haurakiensis Fleming,CA et Serventy 1943. Illots propers a la costa de l'Illa del Nord de Nova Zelanda.
- P. a. kermadecensis Murphy 1927. Cria a les illes Kermadec.
- P. a. tunneyi Mathews 1912. Illes properes a la costa sud-oest d'Austràlia.
Aquesta espècie ha estat considerada coespecífica de la baldriga subantàrtica (Puffinus elegans), que avui es classifica com una espècie de ple dret, arran treballs recents.[1]
Altres poblacions de baldrigues s'han considerat subespècies de Puffinus assimilis, és el cas dels taxons boydi i baroli, de l'Atlàntic nord però estudis de seqüències del citòcrom b de l'ADNmt, han propiciat que aquests dos grups es classifiquin com a subespècies de Puffinus baroli.[2]
També s'ha reconegut dins aquesta espècie el tàxon myrtae, que actualment és considerat una subespècie de Puffinus newelli.
Referències
[modifica]- ↑ B.J. Gill, B.D. Bell, G.K. Chambers, D.G. Medway, R.L. Palma, R.P. Scofield, A.J.D. Tennyson i T.H. Checklist of the Birds of New Zealand,Norfolk and Macquarie Islands, and the Ross Dependency, Antarctica. Ornithological Society of New Zealand Inc. 2010. ISBN 978-1-877385-59-9
- ↑ Austin, Jeremy J. (1996): Molecular Phylogenetics of Puffinus Shearwaters: Preliminary Evidence from Mitochondrial Cytochrome b Gene Sequences. Molecular Phylogenetics and Evolution 6(1): 77–88. doi:10.1006/mpev.1996.0060 (resum en HTML)