Ball de Nans de Vilafranca
 Nans de Vilafranca acompanyats dels Capgrossos, exposats al Casal de la Festa major.  |
El Ball de Nans de Vilafranca és un ball de capgrossos que forma part del seguici de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. La introducció del ball al seguicí data de 1859, però les peces actuals són de partir de 1989 quan els caps van ser substituïts per figures de personatges populars de la vila com el Quique, el Tiburón, el Cabra, el Balanyà, el Janio, l’Alcalde (Aguado), la Cutxi-cutxi, la Pipera i en Rafecas.[1] Des de 1982 l'Humbert, la Roseta, el Canyamàs i la Zingarel·la s'independitzen del ball i formen els Capgrossos de Vilafranca amb coreografies pròpies.[2]
Història[modifica]
Les primeres referències al Ball de Nans de Vilafranca les trobem el 1834, tot i que no fou fins al 1859 que participaren per primer cop a la festa major. Les figures van néixer com a oposició als gegants entesos com a representació del poder. Tot i això, aquests caps van anar variant molt a causa de la fragilitat dels materials. A partir dels anys vint es van anar substituint les peces i cap als anys quaranta el ball estava format per vuit caps que no formaven parelles: el Gepetto, el Moro, la Negreta, el Pallasso, el Xinès, el Casteller, el Grouxo, l'Indi, el Turc, el Vell i el que fa l'ullet.[1]
El 1968 es van afegir al ball dels capgrossos fruit de la donació de l'Acadèmia de Tastavins Sant Humbert: l'Oriol (més tard l'Humbert) i la Roseta, com a representació d'un pagès i una pubilla. Un any més tard s'hi afegí una parella de gitanos (batejats com a Zingarel·la i Canyamàs el 1993). Tanmateix, aquests quatre capgrossos es van independitzar del ball de nans el 1982 i van esdevenir una colla amb una coreografia pròpia: els Capgrossos «grossos«, avui simplement Capgrossos.[2]
Posteriorment, els caps antics dels anys quaranta que es mantingueren fins al 1989 s'anaren substituint progressivament per caps nous a imatge de personatges il·lustres de la vila com el Quique, el Tiburón, el Cabra, el Balanyà, el Janio, l’Alcalde (Aguado), la Cutxi-cutxi, la Pipera i en Rafecas. Paral·lelament, el 1974 s'estrenaren vestits propis i una coreografia amb el Ball Nou, la Polca, el Valset, la Serp i el Creuat.[2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Montlló Bolart, Jordi «Ball de Nans de Vilafranca del Penedès». Mapes de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona, 20-01-2008.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Benages, Judit. «160 anys de la primera participació del Ball de Nans a la festa major» (en línia). el 3 de vuit, 29-08-2019. [Consulta: 28 agost 2021].