Balma de La Griera

Infotaula de geografia físicaBalma de la Graiera
Imatge
Vista general des del Sud, de la Balma de La Graiera
Localització
PaísCatalunya
LocalitzacióCalafell
Map
 41° 13′ 17″ N, 1° 34′ 34″ E / 41.221444°N,1.576142°E / 41.221444; 1.576142
Història
TipusJaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
CronologiaPaleolític Superior
Excavacions1932, 1951 - 1953, 1989 - 2012

El jaciment arqueològic de la Balma de la Griera (o de la Graiera) se situa en una cronologia del Paleolític mitjà. Es troba en el municipi de Calafell, a la comarca del Baix Penedès.[1]

Situació geogràfica i geològica[modifica]

El jaciment es troba al peu d'una paret, al marge dret d'un congost excavat pel torrent de La Cobertera. A mig camí en la carretera que uneix Calafell amb Bellvei.

L'abric s'ha anat erosionant per causa d'elements hidrogràfics i es troba en una zona formada per calcàries bioclàstiques del Miocè.

Descobriment i historiografia[modifica]

Hom té constància oficial del jaciment des del 1932, quan el pare Martí Grivé hi va fer una prospecció superficial i una petita cala.

Des del 1951 al 1953, Albert Ferrer i els germans Bellmunt hi van realitzar un seguit d'actuacions. En finalitzar-les, el jaciment va quedar abandonat i a mercè dels espoliadors.

A partir de l'any 1989, el departament de Prehistòria de la UB, va iniciar un procés d'investigació que incloïa aquest jaciment, cosa que va portar a un seguit d'excavacions. 1989, 2000, 2001, 2002, 2003, 2004, 2005, 2006, 2007, 2010, 2011 i 2012.

En destaca la troballa d'un os amb incisions, una de les úniques mostres d'art moble del paleolític superior.

Descripció[modifica]

S'ha identificat com un lloc d'habitatge sense estructures i s'hi ha identificat 3 nivells d'ocupació.

El nivell més antic, que pertany al paleolític superior inicial, s'hi troba una indústria lítica entre el gravetià final i un protosolutrià.

La següent ocupació, pertany a l'epipaleolític i es caracteritza per elements lítics de tipus geomètric.

A l'última fase, s'hi ha trobat ceràmiques de diversos moments de la prehistòria recent: campaniformes, edat del bronze inicial i camps d'unes.

Les troballes que més abunden són les de fauna, on destaca el conill amb un 80% de restes, també s'hi ha trobat macrofauna i malacofauna.[2]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Inventari de Patrimoni Cultural i Immoble». [Consulta: 15 maig 2013].
  2. Cebrià i Escuer, Artur «La balma de la Griera». Direcció General del Patrimoni Cultural, 2002.