Vés al contingut

Balneari d'Alcarràs

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Balneari d'Alcarràs
Dades
TipusEdifici Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióXIX-XX
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura eclèctica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaAlcarràs (Segrià) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCtra. N-II
Map
 41° 34′ N, 0° 32′ E / 41.56°N,0.53°E / 41.56; 0.53
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC14153 Modifica el valor a Wikidata

El Balneari d'Alcarràs és un edifici d'estil eclèctic del municipi d'Alcarràs (Segrià) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció

[modifica]

És un edifici emplaçat al sud i fora de la població, a 50 m de la línia d'edificació, en una parcel·la enjardinada que fa 56,50 x 44,50 m (supera els 2.514 m²). Al centre d'aquesta parcel·la es va construir el balneari, edifici de planta baixa i pis. Presenta una composició estètica força sòbria que només es perd amb alguns detalls de les balconades i la balustrada que tanca la terrassa, components que li donen una prestància neoclàssica. La distribució tant de les obertures com dels diferents elements arquitectònics és de tendència racionalista.[1]

Història

[modifica]

L'antic balneari fou emplaçat sobre una font d'aigües termals coneguda des d'època romana. El 1829 va ser declarada d'utilitat pública. El 15 de març del 1887, per Reial Ordre,[2] s'acceptà l'emplaçament proposat per a instal·lar-hi un balneari i es concedia l'expropiació i autorització sol·licitada per Martin Castells. El balneari es va explotar de 1828 a 1920, tot i que hi ha notícia del seu funcionament fins al 1922.[1]

El balneari donava servei a 20 banyistes amb dues banyeres i un aparell giratori de dutxes, a més de 5 habitacions al pis superior. Constava, a més, d'habitacions per omplir ampolles, dipòsits d'aigües minerals, sala d'espera, sala de reunions, restaurant, cuina i sala de la font per beure l'aigua.[1] La part dels banys és actualment ocupada per la Guàrdia Civil.[1] Al jardí s'hi ha trobat la part superior d'una creu de terme d'estil gòtic.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Balneari d'Alcarràs». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 març 2013].
  2. Reial Ordre 15 març 1887 acceptant l'emplaçament proposat i concedit l'expropiació i autorització sol·licitada per en Martin Castells.