Banc Alacantí de Comerç
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | organització  |
El Banco Alicantino de Comercio (Banc Alacantí de Comerç) fou un banc del País Valencià amb seu a la ciutat d'Alacant. Fou fundat el 1969 i en el seu consell hi van formar part destacades personalitats polítiques locals d'aquells anys.[1] El 1972 el seu president era Agatángelo Soler Llorca, el seu vicepresident Artemio Payá Rico i entre els vocals Antonio Pérez Adsuar. A finals de la dècada del 1970 fou adquirit pel grup Rumasa de José María Ruiz-Mateos. Fou expropiat juntament amb altres empreses del grup Rumasa el 23 de febrer de 1983.[2] Atribuït a Banesto, en desembre de 1990 Ruiz Mateos va demanar la reversió d'aquest banc, però li fou denegada pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid.[3]
Tot i que ja no desenvolupava cap activitat bancària, el març de 2011. prèvia autorització del Banc d'Espanya, fou adquirit per la societat Renta 4 per 15 milions d'euros.[4] La intenció de Renta 4 és d'iniciar la fusió del Banc Alacantí de Comerç i Renta 4 Servicios de Inversión, societat matriu del grup, per tal d'integrar el Banc el en grup i configurar-lo com una societat capçalera del Grup.[5]
Referències[modifica]
- ↑ Federico Martínez Roda Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975), p. 109
- ↑ El Banco Alicantino de Comercio no fue incluido en la lista de expropiaciones, El País, 26 de febrer de 1983
- ↑ Denegado el derecho de reversión a Ruiz-Mateos de dos bancos de Rumasa, El País, 19 de desembre de 1990
- ↑ Renta 4 compra el Banco Alicantino de Comercio a Banesto, Europa Press, 7 de febrer de 2011
- ↑ Renta 4 formaliza la compra del Banco Alicantino de Comercio, Diario Información, 30 de març de 2011