Banc d'Espartel
| Tipus | Mont submarí i antiga illa  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | prefectura de Tanger-Assilah (Marroc) | |||
| ||||
| Banyat per | estret de Gibraltar | |||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | −56 m | |||
Espartel i Majuán són els dos noms que rep una illa submergida en l'àmbit de l'Estret de Gibraltar (coordenades 35° 55′ N 5° 58′ O), prop del cap Espartel, la màxima altitud se situa a 56 metres sota el nivell del mar. Va ser una illa que va desaparèixer sota la superfície de les aigües fa uns 12.000 anys,[1] en acabar l'última glaciació i pujar el nivell dels oceans.
Hipòtesi[modifica]
El llindar de Espartel separa les conques mediterrània i atlàntica. Va aconseguir la seva actual configuració durant la inundació Zancliana del Mediterrani, que va posar fi a la dessecació del Mediterrani al final de la crisi de salinitat del Messinià. La força de les aigües va conduir a l'erosió del fons marí.[2][3]
En diverses ocasions s'ha especulat que la mítica Atlàntida va ser justament Espartel. El setembre del 2001 el geòleg francès Jacques Collina-Girard va exposar aquesta teoria.[4] La teoria de Collina argumenta que la fi de l'última glaciació va fer que el mar pugés 135 metres fins a la cota actual, envaint l'Estret de Gibraltar i creant un mar petit i semi-tancat d'uns 70x20 quilòmetres entre el Mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic. El banc d'Espartel va formar un arxipèlag en aquest petit mar, l'illa principal hauria fet uns 10 o 12 quilòmetres al llarg del seu eix més gran. Amb la pujada del nivell del mar l'illa es va començar a enfonsar lentament, però al voltant del 9400 aC la pujada de les aigües es va accelerar, ascendint 4 metres per segle. Durant aquest temps es va registrar un terratrèmol de magnitud 9 (argument defensat pel geògraf marí Marc-Andrè Gutscher) a la zona, la qual cosa va contribuir a fer que l'illa desaparegués definitivament sota el mar, generant un sisme submarí.
Collina va proposar que el record de la desaparició de l'illa es va mantenir a l'antic Egipte durant 5.000 anys, abans tan sols de la invenció de l'escriptura, fins que finalment va ser gravat pels primers escribes al voltant del tercer o quart mil·lenni aC. Segles més tard Plató hauria conegut la història, i s'hauria inspirat en ella per a crear el mite que ha arribat a nosaltres com l'Atlàntida.
Referències[modifica]
- ↑ Örnek, Genevra.
- ↑ Blanc, 2002, Geodinamica Acta
- ↑ Garcia-Castellanos, D.; Estrada, F.; Jiménez-Munt, I.; Gorini, C.; Fernández, M.; Vergés, J. & De Vicente, R (2009). Catastrophic flood of the Mediterranean after the Messinian salinity crisis. Nature. Vol 462: 778-781.
- ↑ J. Collina Girard, dans Préhistoire Anthropologie Méditerranéennes, 10-11, 2001-2002, p. 53-60 www.atlantis-scout.de Arxivat 2008-12-03 a Wayback Machine.
Bibliografia[modifica]
- " L'Atlantide retrouvée? Enquête scientifique autour d'un mythe "; Collina-Girard, J. Belin-Pour la Science éditeur, Collection Regards, 223 pages (2009). ISSN 1773-8016, ISBN 978-2-7011-4608-9
- " Destruction of Atlanti.s by a great earthquake and tsunami? A Geological analysis of the Spartel Bank hypothesis "; Marc-André Gutscher. Geology Volume 33, Number 8, pp. 685-688 (2005).