Banda (unitat militar)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula unitat militarBanda
PaísImperi Romà d'Orient Modifica el valor a Wikidata

Una banda (en grec medieval βάνδον, Vàndon) era la unitat tàctica bàsica de l'Exèrcit romà d'Orient, format per entre 50 i 300 o 400 homes. Amb la introducció del sistema dels temes, una província civil i militar, la banda es va convertir també en la divisió administrativa bàsica territorial. La paraula prové del llatí bandum ('insígnia', 'bandera'), un terme que té origen germànic.[1] La banda va sorgir a partir del segle vi. A l'exèrcit romà d'Orient, des del segle VIII al XI, la banda era la unitat militar bàsica. Entre cinc i set bandes constituïen una turma, la principal subdivisió d'un tema. Cada banda estava comandada per un comes (comte) i la formaven de 200 a 400 soldats d'infanteria. Una banda de cavalleria incloïa de 50 a 100 homes. A diferència d'altres termes administratius i militars, va existir fins als darrers segles de l'Imperi Romà d'Orient i era la unitat territorial bàsica de l'Imperi de Trebisonda fins a la seva caiguda el 1461.[2]

Referències[modifica]

  1. «banda». GDLC. [Consulta: 10 març 2020].
  2. Kajdan, A.P. (ed.). The Oxford Dictionary of Byzantium. Oxford: Oxford University Press, 1991, p. 250. ISBN 9780195046526.