Banda Neira

De Viquipèdia
Infotaula de geografia políticaBanda Neira
Bandaneira-0039.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
 4° 31′ 00″ S, 129° 54′ 11″ E / 4.5167°S,129.903°E / -4.5167; 129.903Coord.: 4° 31′ 00″ S, 129° 54′ 11″ E / 4.5167°S,129.903°E / -4.5167; 129.903
Població
Total7.000 Modifica el valor a Wikidata
• Densitat2.333,33 hab./km²
Geografia
Part deMoluques Modifica el valor a Wikidata
Superfície3 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesura1,3 km Modifica el valor a Wikidata (Amplada) × 3,3 km Modifica el valor a Wikidata  (Llargada) default
Banyat permar de Banda Modifica el valor a Wikidata

Banda Neira (també coneguda com a Pulau Neira) és una illa de les illes Banda, Indonèsia.[1] És administrada com a part del districte administratiu (kecamatan) dins de la Regència Central de Maluku de la província de Maluku. Al sud hi ha la principal població de l'illa, que duu el mateix nom, i és la població més gran de l'arxipèlag amb uns 7.000 habitants.

Geografia[modifica]

L'illa té una longitud d'uns 3,3 quilòmetres i una amplada d'1,3 quilòmetres, amb el mont Papenberg com punt més elevat, amb 250 msnm. Es troba aproximadament a 160 quilòmetres al sud de l'illa de Seram. L'illa es troba al centre del grup de les illes Banda, amb Banda Api a tan sols 100 metres a l'oest i Lontor a 1,5 km al sud. Banda Api, Lontor i Banda Neira formen l'extrem d'una caldera volcànica submergida amb un diàmetre d'uns set quilòmetres.[2]

Història[modifica]

La nou moscada es conrea a l'illa i el comerç va aportar una gran riquesa als habitants en l'època premoderna. Fins a principis del segle XVII, les illes Banda estaven governades per magnats locals anomenats Orang Kaya. Els portuguesos van navegar per primera vegada a les illes Banda el 1512, un any després que Afonso de Albuquerque hagués conquerit Malacca, que en aquell moment era el centre del comerç asiàtic. No va ser fins al 1529 quan els portuguesos van tornar a les illes, quan el capità García va intentar construir un fort a Banda Neira. Els habitants de l'illa s'hi van oposar i Garcia i la seva tripulació hagueren d'abandonar els seus plans.[3]

Els portuguesos van ser substituïts pels holandesos, els quals, inicialment, van establir relacions amistoses i un establiment comercial el 1599,[4] però el 1609 els Orang Kaya de Banda Neira es van rebel·lar contra els intents holandesos de dominar el comerç de les espècies, matant 30 holandesos.[5] El 1611 fou construït Fort Belgica per intimidar els Orang Kaya i els anglesos, que havien construït una fortalesa a l'illa de Run.

Això va donar lloc a la conquesta holandesa de les illes Banda, que finalitzà el 1621, en la qual Jan Pieterszoon Coen, va envair les illes i posteriorment va començar una campanya d'extermini dels habitants locals.[6]

Per mantenir l'arxipèlag productiu, la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals va repoblar les illes, inclosa Api, majoritàriament amb esclaus procedents de la resta d'illes de l'actual Indonèsia, l'Índia i la costa de la Xina, que treballaven sota el comandament de plantadors holandesos (perkeniers).[7] Els nadius originals també van ser esclavitzats i van rebre l'ordre d'ensenyar als nouvinguts sobre l'agricultura de la nou moscada.[8] El tractament dels esclaus va ser sever: la població nativa va decaure a un centenar el 1681, i s'importaven 200 esclaus anualment per mantenir una població d'esclaus estable en 4.000.[8]

Durant el període de colonització holandesa els activistes independentistes Tjipto Mangoenkoesoemo, Sutan Sjahrir i Mohammad Hatta van ser-hi deportats pel govern colonial. Els holandesos van continuar governant l'illa fins al 1949, tot i que la importància econòmica de la nou moscada va disminuir molt amb la pèrdua del monopoli holandès després que els britànics plantessin amb èxit arbres de nou moscada en altres parts del món, especialment Penang i Grenada. Amb la independència d'Indonèsia l'illa ha passat a ser administrada com a part de la província de Maluku.

El volcà de Banda Api va entrar en erupció el 10 de maig de 1988 a partir d'una fissura orientada N-SSW, amb activitat explosiva i vessament de lava.[9] L'alçada de la columna eruptiva es va estimar entre 3 i 5 quilòmetres el 9 de maig, però els càlculs per satèl·lit indiquen que va arribar a més de 16 quilòmetres. Al sud, al nord i al nord-oest del cim es van formar tres cràters, dels quals van sorgir colades de lava en tots els casos van arribar al mar. Els 1.800 habitants de Banda Api, així com 5.000 dels llavors 6.000 residents de Banda Neira van ser evacuats a l'illa d'Ambon, a uns 200 quilòmetres de distància. Tres persones van morir com a conseqüència de les erupcions volcàniques i la majoria dels habitants van optar per traslladar-se a Banda Neira.[2]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Banda Neira
  1. Cribb, Robert. Historical Atlas of Indonesia. Routledge, 2013-02-01, p. 109. ISBN 9781136780578. 
  2. 2,0 2,1 «Global Volcanism Program | Banda Api» (en anglès). [Consulta: 11 novembre 2021].
  3. Milton, Giles. Nathaniel's Nutmeg. London: Sceptre, 1999, p. 5 and 7. ISBN 978-0-340-69676-7. 
  4. Schendel, Arthur van. John Company. Univ of Massachusetts Press, 1983, p. 189. ISBN 0870233831. 
  5. Kahler, H. Modern Times. Brill Archive, 1981-12-31, p. 272. ISBN 9004061967. 
  6. Taylor, Jean Gelman. Indonesia: Peoples and Histories. Yale University Press, 2003, p. 165. ISBN 0300105185. 
  7. Loth, 1995, p. 24.
  8. 8,0 8,1 Van Zanden, 1993, p. 77.
  9. «Types and Processes Gallery - Fissure Vents». Smithsonian Institution National Museum of Natural History: Global Volcanism Program. [Consulta: 22 març 2019].