Banys àrabs de Girona

Infotaula edificiBanys àrabs de Girona
	Apodyterium (vestidors)
Dades
Tipus	Banys
Data de dissolució o abolició	1194
Característiques
Estil arquitectònic	Romànic tardà
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Girona
	41° 59′ 18″ N, 2° 49′ 33″ E / 41.988197°N,2.825746°E
Bé cultural d'interès nacional
Tipus	monument històric
Codi BCIN	122-MH
Codi BIC	RI-51-0000555
Id. IPAC	131
Id. IPAPC	6151

Els banys àrabs de Girona es troben en un edifici d'estil romànic tardà construït el 1194, imitant l'estructura dels banys musulmans nord-africans.

Història

El setge de 1285 causà considerables destrosses a l'edifici. El 1294, Jaume II el cedí a Ramon de Tolrà, a canvi que el restaurés. L'establiment funcionà com a banys fins que es va clausurar al segle XV. A partir d'aleshores, passà a mans privades que el destinaren a altres usos. El 1617 s'hi establí un convent de caputxines que el feien servir de rebost, cuina i bugaderia. És durant el segle XIX que es popularitzà el terme Banys àrabs per referir-se a l'edifici. El 1929, els banys van passar a titularitat pública i es van rehabilitar.

Arquitectura

Els banys estan dividits en cinc recintes: els vestidors, la sala freda, la sala tèbia, la sala calenta i la sala del forn i la caldera.

Són una construcció de planta semblant a les termes romanes, copiada dels models musulmans nord-africans i amb ornamentació romànica tardana.

El frigidarium té una piscina central de planta octogonal damunt la qual hi ha una petita cúpula. La coberta és de volta de mig canó. Consisteix en una estança quadrada de 10,8 metres de llum en el centre del qual s’aixeca un basament octogonal regular de 1,52 metres de costat exterior sent el seu fons de 0,32 metres més baix que el de l’estança.

Damunt aquest basament que té 0,90 metres d’alçada descansen vuit columnes, una en cada angle, amb els seus arcs corresponents que rematen en una cúpula octogonal peraltada. El templet és de pedra i la seva alçada des del paviment fins a l’acabament de la cúpula arriba als 12,2 metres. Damunt la volta hi ha un terrat en pendent en el centre del qual sobresurt el segon cos del templet amb la cúpula per el qual rep llum la sala encara que també arriba la llum per sengles finestres en ambdós costats de la volta. La decoració dels capitells consisteix en fullatge i algun animal i els arcs no són de ferradura sinó semicirculars.

En el mur sud de la nau hi havia tres fornícules per guardar la roba dels banyistes i en els altres murs hi havia un banc de pedra.

El tepidrium és una sala de planta rectangular coberta per una volta de canó amb tres lluernes d’il·luminació rectangulars. Era la sala del bany tebi.

El caldarium, sala de vapor calent, és d’una estructura semblant a l’anterior. El paviment està damunt una estança d’aire calent com l’hipocaust de les termes romanes. La volta de mig canó té respiradors polilobulats.

La següent sala, força malmesa, és un altre caldarium.

La caldera estava excavada en el subsòl exterior de l’edifici.

La resta de l’edifici s’ignora com era.