Barbablava

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llibreBarbablava
(fr) La Barbe bleue Modifica el valor a Wikidata
Barbebleue.jpg
Gravat de Gustave Doré (1862) Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorCharles Perrault Modifica el valor a Wikidata
Llenguafrancès Modifica el valor a Wikidata
PublicacióFrança Modifica el valor a Wikidata, 1697 Modifica el valor a Wikidata
EdicióBlaubart (en) Tradueix, Blue Beard (en) Tradueix, Blue Beard (en) Tradueix i Blue Beard (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Gènereconte, conte de fades i literatura infantil Modifica el valor a Wikidata
Personatges
Obra derivadaEl castell de Barbablava i Barbe-bleue Modifica el valor a Wikidata

Barbablava és un conte de Charles Perrault publicat el 1697 que intenta alertar contra l'excés de curiositat. La història ha estat adaptada a l'òpera i apareix com a referència en diverses històries infantils. Es creu que un assassí en sèrie, Gilles de Rais, és la inspiració per al protagonista, com també la llegenda del rei bretó Conomor de Poher i Trifina

Argument[modifica]

Barbablava era un noble ric i poderós que es va casar amb una dona jove. Moltes històries populars alerten dels possibles riscos de voler saber massa, el conte de Barbablava n'és un bon exemple. L'expulsió del Paradís terrenal va esdevenir-se justament per voler menjar de l'arbre del coneixement, desafiant així la prohibició divina, en un cas d'hybris barrejat amb inconsciència.

També a la Bíblia la dona de Lot mor després de mirar enrere per veure el destí de les ciutats destruïdes, en una història que s'inspira en el mite d'Orfeu i Eurídice. La Pandora que amb la seva capsa porta els mals al món també sucumbeix a la curiositat excessiva.

Anàlisi[modifica]

El conte explica que l'excés de curiositat porta problemes, en la línia del pecat original comès per Adam i Eva. La convivència entre marit i muller no s'altera al conte fins que ella transgredeix la norma, fet que s'enquadra en els contes que tracten el matrimoni i la sexualitat de l'època i que recomanen un paper passiu de la dona, d'obediència a l'espòs.

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Barbablava