Barbablava

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llibreBarbablava
(fr) Barbe Bleue
Barbebleue.jpg
Gravat de Gustave Doré (1862)
Tipus obra literària
Fitxa
Autor Charles Perrault i František Doucha Tradueix
Llengua francès i txec
Publicació França, 1697
Edició Blaubart Tradueix, Blue Beard Tradueix, Blue Beard Tradueix i Blue Beard Tradueix
Dades i xifres
Gènere conte, conte de fades i literatura infantil
Personatges
Obra derivada El castell de Barbablava i Barbe-bleue
Modifica les dades a Wikidata

Barbablava és un conte de Charles Perrault publicat el 1697 que intenta alertar contra l'excés de curiositat. La història ha estat adaptada a l'òpera i apareix com a referència en diverses històries infantils. Es creu que un assassí en sèrie, Gilles de Rais, és la inspiració per al protagonista, com també la llegenda del rei bretó Conomor de Poher i Trifina

Argument[modifica]

Barbablava era un noble ric i poderós que es va casar amb una dona jove. Moltes històries populars alerten dels possibles riscos de voler saber massa, el conte de Barbablava n'és un bon exemple. L'expulsió del Paradís terrenal va esdevenir-se justament per voler menjar de l'arbre del coneixement, desafiant així la prohibició divina, en un cas d'hybris barrejat amb inconsciència.

També a la Bíblia la dona de Lot mor després de mirar enrere per veure el destí de les ciutats destruïdes, en una història que s'inspira en el mite d'Orfeu i Eurídice. La Pandora que amb la seva capsa porta els mals al món també sucumbeix a la curiositat excessiva.

Anàlisi[modifica]

El conte explica que l'excés de curiositat porta problemes, en la línia del pecat original comès per Adam i Eva. La convivència entre marit i muller no s'altera al conte fins que ella transgredeix la norma, fet que s'enquadra en els contes que tracten el matrimoni i la sexualitat de l'època i que recomanen un paper passiu de la dona, d'obediència a l'espòs.

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Barbablava Modifica l'enllaç a Wikidata