Barbarita Nieves
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1803  |
| Mort | 14 desembre 1847 (43/44 anys) Maracay (Veneçuela) |
| Família | |
| Parella | José Antonio Páez Herrera |
Barbarita Nieves (1803 - Maracay, 14 de desembre de 1847), nom amb que és coneguda Bárbara Blanco y Nieves,[1] fou una artista i mecenes veneçolana.
Filla de María Rosario Nieves, es desconeix el seu lloc exacte de naixement, hom afirma que era originària de Choroní o de San José de Tiznados,[1] encara que tradicionalment s'havia cregut que era natural de València de Veneçuela.[2] Era una persona benestant, atès que era propietària d'una notable explotació ramadera a Laguna de Piedra, a San José de Tiznados.[1] El 1818 o el 1821, segons un autor o altre, va conèixer a València el general José Antonio Páez, el qual es va separar de la esposa Dominga Ortiz i va esdevenir company sentimental de Nieves.[3][4]
Durant més de 25 anys, Nieves i Páez van viure entre València de Veneçuela, Maracay i Caracas. La parella va tenir tres fills: Sabás Antonio, Úrsula i Juana de Dios.[3][1] A Caracas va embellir notablement La Viñeta, casa de la qual n'era propietària, la qual es va convertir el 1846 en el centre de la política veneçolana i on s'hi realitzaven festes luxoses i es reunia l'elit de la capital.[5] El diplomàtic britànic Robert Ker Porter era assidu visitant de La Viñeta; en el seu diari parla de les reunions que oferien en aquesta casa: plenes de música, en les quals les seves filles ballaven davant dels convidats. Porter descriu l'amfitriona com una dona trigueña, amb bells ulls i cabells de color d'atzabeja i una ànima bondadosa.[3]
Nieves va aportar el vessant cultural a la vida del cabdill veneçolà per les seves inclinacions artístiques; va impulsar-lo a aprendre altres idiomes, a més de donar suport al teatre i a la pintura. Segons José Antonio Calcaño ella va ser un dels motius perquè Páez va mostrar interès per Lamartine, Rousseau i Cervantes.[4]
| « | Ella farà brollar melodies al piano que li obsequia Páez, mentre ell cantarà el tros d'alguna òpera; d'aquests llavis sentiria la lectura de la vida dels grans protagonistes de la història de l'art, de la política, de la literatura... | » |
| — Antonio Arellano Moreno | ||
Nieves va emmalaltir i va morir a Maracay el 14 de desembre de 1847.[1] La malaltia va arribar en un moment crític per a Páez, qui ja es trobava distanciat de José Tadeo Monagas i es disposava a enfrontar-se a ell. La seva mort va afectar molt, que es referirà al «buit que ha deixat a la meva casa la seva eterna absència», en una carta al seu amic Carlos Arvelo,[3] encara que ben aviat, perseguit pel seu error polític d'abandonar la seva esposa, va decidir tornar amb Dominga Ortiz el 1848.[6]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Botello, Oldman «Apuntes para la genealogía del general en jefe José Antonio Páez». Boletín de la Academia Nacional de la Historia, juliol-setembre 2009, pàg. 121.
- ↑ Velásquez, Ramón. Confidencias imaginarias de Juan Vicente Gómez (en castellà). Caracas: Ediciones de la Presidencia de la República de Venezuela, 1988, p. 400.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Diccionario de Historia de Venezuela. Fundación Polar, 1997. ISBN 980-6397-37-1.
- ↑ 4,0 4,1 «VenezuelaTuya» (en castellà). [Consulta: 11 març 2021].
- ↑ Clemente Travieso, Carmen. Las esquinas de Caracas (en castellà). Caracas: Los libros de El Nacional, 2001, p. 124.
- ↑ Lovera de Solá, R. J. «Taller crítico. La plabara ignorada. Quintero, Inés.». Boletín de la Academia Nacional de la Historia, vol. 91, núm. 364, 2008, pàg. 188.