Dominga Ortiz Orzúa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaDominga Ortiz Orzúa
Dominga Ortiz de Páez.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r novembre 1792 Modifica el valor a Wikidata
Barinas (Veneçuela) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 desembre 1875 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Caracas (Veneçuela) Modifica el valor a Wikidata
11a Primera Dama de Veneçuela
29 agost 1861 – 15 juny 1863
4a Primera Dama de Veneçuela
1r febrer 1839 – 28 gener 1843
1a Primera Dama de Veneçuela
13 gener 1830 – 20 gener 1835 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióHeroína Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJosé Antonio Páez Herrera Modifica el valor a Wikidata

Dominga Ortiz Orzúa (Canagua, 1 de novembre de 1792 - Caracas, 31 de desembre de 1875), va ser l'esposa del president veneçolà José Antonio Páez.[1][2][3][4]

Biografia[modifica]

Els seus pares eren Francisco de Paula Ortiz, ramader, i Micaela Orzúa. Va quedar òrfena de pare i mare a una edat molt primerenca i va haver de ser criada pels seus oncles materns, els quals van passar a administrar les propietats heretadades dels seus pares.

Es va casar amb José Antonio Páez l'1 de juliol de 1809 al seu poble natal. Els va casar Fra José Simón Archila.[1][2][5] D'aquest matrimoni en van néixer dos fills: Manuel A. Páez i Maria del Rosario Páez de Llamosas.[1]

Després dels successos del 19 d'abril de 1810 a Caracas, el seu marit, José Antonio Páez, es va allistar a les files patriotes. En aquell moment va ser habitual vuere a Dominga Ortiz entre les files, i va començar a ser coneguda per la tropa com la Señora en senyal de respecte.[6] El 1816 va organitzar a un grup de dones a Valle de la Pascua per atendre i curar als ferits de l'exèrcit que lluitaven per l'emancipació, cosaa que li ha valgut ser considerada la primera infermera de l'exèrcit patriota.[7]

Després del triomf en la Batalla de Carabobo, Páez es va enamorar de Barbarita Nieves i es va apartar d'Ortiz, que va tornar a Barinas i desaparèixer de la vida pública. Va reaparèixer cap a 1849, quan posen a la presó al general José Antonio Páez. Dominga Ortiz el visitava juntament amb la seva filla Maria al calabós del castell de Cumaná i va començar a realitzar diligències per a obtenir un indult que finalment va aconseguir.[1][2][7]

Arran de la detenció de José Antonio Páez, tots els béns de l'antiga parella va ser confiscats per l'estat. Tot i que Dominga Ortiz va lluitar per recuperar-los, no ho va aconseguir i va morir en la pobresa a la ciutat de Caracas al 31 de desembre de 1875.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Morón, 1980.
  2. 2,0 2,1 2,2 Hernández, 1998.
  3. Urdaneta, 1995.
  4. «Primeras Damas de Venezuela» (en castellà). Venciclopedia. [Consulta: 14 març 2021].
  5. Cova, 1947.
  6. «Doña Dominga Ortiz, esposa del gral. Páez» (en castellà). Venezuela de antaño. [Consulta: 14 març 2021].
  7. 7,0 7,1 «DOMINGA ORTIZ DE PÁEZ» (en castellà). Crónicas de Pedraza. [Consulta: 14 març 2021].

Bibliografia[modifica]

  • Cova, J.A.. El centauro. Vida del José Antonio Páez caudillo venezolano y Brigadier del ejército argentino (en castellà). Buenos Aires: Editorial Venezuela, 1947. 
  • Hernández, Serafín. Gran Enciclopedia de Venezuela (en castellà). Caracas: Editorial Globe, 1998. ISBN 980-6427-00-9 i 980-6427-10-6. 
  • Morón, Guillermo. Los Presidentes de Venezuela 1811-1979 (en castellà). Caracas: Ediciones Meneven, 1980. 
  • Urdaneta, Ramón. Los presidentes: 1811-1863 (en castellà). Fondo Editorial Venezolano, 1995. ISBN 978-980-07-2471-2.