Batalla de Beaulieu-sous-la-Roche (1793)
Revolta de La Vendée  | |
|---|---|
| Tipus | batalla |
| Data | 29 abril 1793 |
| Coordenades | 46° 40′ 40″ N, 1° 36′ 32″ O / 46.6778°N,1.6089°O |
| Lloc | Beaulieu-sous-la-Roche |
| Estat | França |
Batalla de Beaulieu-sous-la-Roche (Fou una batalla dintre de la revolta de La Vendée)
Forces en presència[modifica]
En guarnició a La Mothe-Achard,[1] des del 22 d'abril,[2] el general Maurille de Boulard es va unir el 28 pel representant en missió Philippe-Charles-Aimé Goupilleau, conegut com Goupilleau de Montaigu.[1] El seu exèrcit, fort a mitjans d'abril d'uns 4.000 homes,[3][4] va ser llavors reduït per la sortida de la columna de Baudry d'Asson cap a Challans[5] i el desplegament de destacaments a Saint-Gilles-sur-Vie i Vairé.[6] Per Alain Chantreau, Boulard tenia més de 1.500 homes quan va deixar La Mothe-Achard.[7] L'historiador Lionel Dumarcet, per la seva banda, avança 1.658 homes.[8]
Al costat de la Vendée, uns 600 homes[9] estaven presents a Beaulieu-sous-la-Roche, sota les ordres de Jean-Baptiste Joly, Alexis Gilbert du Chaffault i René-Louis de Rorthays de La Savarière.[8][9]
Procés[modifica]
El 29 d'abril de 1793, a les sis del matí, els republicans van sortir de La Mothe-Achard i van marxar al lloc de Moulières, amb l'objectiu d'avançar fins a Palluau.[6] A mesura que s'acostaven els patriotes, els Vendeans van retrocedir sobre els atrinxeraments establerts a l'entrada del poble de Beaulieu-sous-la-Roche.[6]
L'artilleria republicana es va posar en bateria i va obrir foc, mentre un destacament del 110è regiment d'infanteria es desplegava al flanc esquerre i la companyia de granaders del 2n batalló de voluntaris de Bordeus i un destacament de voluntaris del país prenen posició a la dreta.[6] Després de només vuit trets de canó, Boulard va avançar la seva infanteria.[8]
Quan el destacament del 110 entalla el tiroteig per l'esquerra, el 1r batalló de Bordeus i 30 homes de la línia marxen al centre a pas, per atacar els atrinxeraments.[6] Els Vendeans van cedir a la por i van fugir.[8][6] Travessen el poble i es dispersen pel bosc.[6] Un altre grup d'insurgents també és retrocedit cap a la dreta.[6] La cavalleria, amb el representant Goupilleau de Montaigu, va sortir a la persecució dels fugitius pel camí d'Aizenay.[6]
La resta del dia acaba amb pluja intensa, la columna de Boulard passa la nit a Beaulieu[6] o Aizenay.[8] Va reprendre la caminada l'endemà, i, sense trobar cap resistència, va arribar a Palluau la nit del 30 d'abril a l'1 de maig, cap a la mitjanit.[8][6]
Pèrdues[modifica]
Segons Émile Gabory, els Vendeans van deixar 50 morts.[9] René-Louis de Rorthays de La Savarière, de 72 anys, va ser fet presoner.[9] Jutjat per la comissió militar de Sables-d'Olonne, va ser guillotinat el 2 de maig.[9][10]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Savary, t. I, 1824, p. 178.
- ↑ Savary, t. I, 1824, p. 147-148.
- ↑ Savary, t. I, 1824, p. 134-135.
- ↑ Gabory 2009, p. 152.
- ↑ Savary, t. I, 1824, p. 176.
- ↑ 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 Savary, t. I, 1824, p. 180-181.
- ↑ Chantreau 2010, p. 211.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 Dumarcet 1998, p. 214.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 Gabory 2009, p. 153.
- ↑ Dumarcet 1998, p. 221.
Bibliografia[modifica]
- Alain Chantreau, «Deux attaques de Legé par les armées républicaines : 30 avril et 5 mai 1793», dans Hervé Coutau-Bégarie et Charles Doré-Graslin (dir.), Histoire militaire des guerres de Vendée, Economica, 2010, 656 p. Ouvrage utilisé pour la rédaction de l'article
- Lionel Dumarcet, François Athanase Charette de La Contrie: Une histoire véritable, Les 3 Orangers, 1998, 536 p. (ISBN 978-2-912883-00-1).
- Émile Gabory, Les Guerres de Vendée, Robert Laffont, 1912-1931 (réimpr. 2009), 1476 p.
- Jean Julien Michel Savary, Guerres des Vendéens et des Chouans contre la République, t. I, 1824.