Batalla de Callinicus

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Battle icon gladii.svgBatalla de Callinicus
Tercera guerra macedònica
Kolmasmakedonialaissota.png
Data 171 aC
Localitat A prop de Làrissa
Resultat Victòria macedònica
Batalla de Callinicus (Mediterrani oriental)
Batalla de Callinicus
Batalla de Callinicus
Batalla de Callinicus
Coord.: 39° 37′ 56″ N, 22° 25′ 12″ E / 39.63222°N,22.42000°E / 39.63222; 22.42000
Bàndols
Macedònia República romana
Comandants en cap
Perseu Publi Licini Cras

La Batalla de Callinicus es va lliurar el 171 aC entre Macedònia i Roma. Els macedonis comandats per Perseu van vèncer al cònsol Publi Licini Cras.

Antecedents[modifica]

A la mort de Felip de Macedònia el 179 aC, el seu fill Perseu va intentar restaurar la influència internacional de Macedònia, i es va moure agressivament contra els seus veïns.[1] Quan Perseu va ser implicat en un complot d'assassinat contra un aliat de Roma, el Senat va declarar la tercera guerra macedònica.

La batalla[modifica]

La batalla va començar amb una furiosa càrrega de cavalleria de Perseu contra els grecs i la cavalleria de voluntaris de la línia romana, però la cavalleria de Tessàlia de darrere d'aquestes forces va impedir el trencament de les línies romanes. A la dreta romana, Caius Crassus es va enfrontar amb Cotis en un combat entre la infanteria i la cavalleria lleugera viciós. Satisfet amb la derrota de la majoria de les forces romanes desplegades, Perseu va prendre el seu consell general Euander i va fer que les seves forces es retiressin abans d'atacar la infanteria pesada restant.[2]

Conseqüències[modifica]

L'any 168 aC, les legions romanes van trencar la falange macedònica a la batalla de Pidna.[3] Perseu va acabar rendint-se a Luci Emili Paul·le i va acabar sent exhibit a Roma, carregat de cadenes. El regne de Macedònia fou dissolt i els seus habitants venuts com esclaus. Les seves terres es donaren a colons romans (ex-legionaris) i aliats i a la llarga Macedònia acabaria convertint-se en província romana. Aquest no fou el darrer conflicte entre les dues potències, però va trencar del tot el poder de Macedònia. Les conseqüències polítiques foren desastroses per el regne, que fou dividit en quatre províncies que tenien la prohibició de comerciar entre elles o amb Grècia.

Bibliografia[modifica]

  1. Grant, Michael. History of Rome (en anglès). Prentice Hall, 1978, p. 120. ISBN 0965035670. 
  2. Livi, Tit. Ab Urbe Condita (en llatí), p. 42, 58-60. 
  3. Matyszak, Philip. The Enemies of Rome From Hannibal to Attila the Hun (en anglès). Thames and Hudson, 2004, p. 53. ISBN 050025124X.