Batalla de Castelfidardo

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Battle icon gladii.svgBatalla de Castelfidardo
Quadre de la batalla de Castelfidardo per Giovanni Galluci
Quadre de la batalla de Castelfidardo per Giovanni Galluci
Data 18 de setembre de 1860
Localitat Castelfidardo a la regió de Marques a Itàlia
Resultat Victòria de l'exèrcit del Piemont
Bàndols
Piemont Exèrcit del Piemont Estats Pontificis Exèrcit papal
Comandants en cap
Enrico Cialdini Christophe de Lamoricière
Forces
60.000 homes 10.000 homes

Batalla de Castelfidardo tingué lloc el 18 de setembre de 1860 a Castelfidardo a la regió de les Marques a Itàlia.

Antecedents bèlics històrics[modifica]

Als voltants de la vila de Castelfidardo el 1355, Rodolfo di Camerano, general de les forces pontifícies a les Marques, havia derrotat el cap gibelí Malatesta di Rimini.

El 1799 els camperols també sostingueren diversos combats amb els francesos que ocupaven Ancona.

La batalla entre els piemontesos i els Estats Pontificis[modifica]

El 18 de setembre de 1860 es lliurà la batalla entre el general Christophe Léon Louis Juchault de Lamoricière, cap de l'exèrcit pontifici, i l'exèrcit piemontès partidari de la unificació d'Itàlia. Lamoricière atacà les posicions de Cialdini, les forces del qual ocupaven una línia que partint de Castelfidardo i passant per Crocetta arribava fins al mar.

El combat fou de curta durada, però acarnissat, arribant l'atac al cos a cos. Malgrat estar les forces equilibrades, ja que a cada bàndol hi havia uns 8.000 combatents, l'exèrcit pontifici, compost per homes de diverses nacionalitats, restava mancat de cohesió; els franco-belgues atacaren a la baioneta i es van batre amb gran bravura, però els altres cossos pontificis fugiren a la desbandada, propiciant la derrota final.

Caigueren en poder dels piemontesos més de 400 presoners, quatre canons, una bandera i gran nombre d'armes i municions; 2.000 fugitius es dispersaren pels turons propers i l'endemà 4.000 homes que s'havien retirat a Loreto capitularen entregant les armes. El general Lamorciere, amb alguns dels seus combatents, es retirà a Ancona, ciutat que fou presa el 29 de setembre, donant com a resultat l'annexió de les Marques i d'Úmbria al regne d'Itàlia i el lliure accés de les tropes italianes a les províncies napolitanes.

En la batalla hi participà el capità Francesc Savalls, després general a les forces carlines de la Tercera Guerra Carlina a Catalunya a les ordres del general Georges de Pimodan de l'exèrcit pontifici, que morí en el combat.

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Batalla de Castelfidardo Modifica l'enllaç a Wikidata