Francesc Savalls i Massot

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Francesc Savalls)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaFrancesc Savalls i Massot
Savalls1.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 1817
La Pera
Mort 1886
Niça (exiliat)
Altres noms general Savalls
Es coneix per President de la Diputació del General de Catalunya
Militar carlí
Activitat professional
Ocupació Militar
Modifica dades a Wikidata

Francesc Savalls i Massot (La Pera, 1817 - Niça, 1886) fou un militar carlí empordanès. Home de caràcter impetuós, participà en les tres carlinades del segle XIX, arribant al rang de general.

Savalls era el fill cabaler[1] d'una família de propietaris rurals empordanesos i participà en la Primera Guerra Carlina amb disset anys arribant al grau de capità. El seu pare, Joan Savalls Badella, un propietari de la Pera, havia caigut en una topada a la Cova Foradada lluitant amb les forces legitimistes en l'assalt a l'Escala.

La Guerra dels Matiners i la Guerra a Itàlia[modifica]

El 1840 es va exiliar a França, d'on va tornar el 1842 per a unir-se a una partida, considerada de bandolers pel govern d'Espanya, perquè la guerra s'havia acabat el 1840 i per aquests fets fou jutjat a Puigcerdà i condemnat en absència.[1]

Participa en la guerra dels matiners o segona guerra carlina (1846-1849). Després de la derrota es va instal·lar a Niça (aleshores al regne de Savoia) i es va allistar a l'exèrcit de Mòdena i després al dels Estats Pontificis, lluitant al bàndol papal i conservador contra els exèrcits italians que pretenien la unificació d'Itàlia i que representaven, com els isabelins a Espanya, una ideologia liberal.[1]

Tercera carlinada[modifica]

Francesc Savalls amb el seu estat major

Durant la Tercera guerra carlina va tenir una frenètica activitat al front d'una partida, convertint-se en una figura llegendària per les altres partides carlines catalanes. Savalls féu de la Garrotxa el seu amagatall i comptà amb el suport de molts propietaris rurals i amb molts confidents al territori que l'avisaven de manera permanent dels moviments de les tropes governamentals.

Ben aviat, aconseguí foragitar el seu superior Josep Estartús, i s'enfrontà a l'infant Alfons Carles, representant a Catalunya i germà del pretendent Carles VII,[2] que el va dur davant d'un consell de guerra a Navarra, acusat, entre altres càrrecs d'haver afusellat 60 voluntaris liberals capturats en la presa de Berga que havien rebut garanties de l'infant Alfons-Carles, de negar-se a dur la seva tropa fora de les comarques gironines i d'haver-se apropiat d'una forta suma del botí de la batalla d'Alpens, però Savalls en va sortir ben parat i va aconseguir mantenir-se en el seu lloc.[1]

Savalls fou l'home de confiança dels propietaris rurals de les comarques gironines, suport del carlisme, i suplí la seva indisciplina amb la seva intel·ligència. S'envoltà també de bons i lleials ajudants que sovint foren els responsables principals d'algunes victòries, especialment Huguet i Miret.

El 1874 era mariscal de camp i fou confirmat, en la reorganització carlina d'aquell any, com a cap de la Divisió Girona-Barcelona a les ordres de Rafael Tristany i Parera. Quan Tristany fou substituït per Antonio Lizárraga (desembre del 1874), Savalls exercí, de fet, el comandament de l'exèrcit carlí de Catalunya.

El seu historial militar en la Tercera Guerra Carlina és dens i marca clarament les etapes que l'aixecament va seguir a Catalunya:

Any 1873[modifica]

Any 1874[modifica]

Any 1875[modifica]


El 1875, Carles VII el va nomenar capità general de Catalunya. Després de la defecció de Ramon Cabrera, fou un dels signants de la següent declaració de suport als drets dinàstics de Carles VII:

« Ejército Real de Cataluña. El ejército Real de Cataluña ha sabido con la indignación mas viva, la rebelión y la traición de Don Ramón Cabrera, quien estimulado por el despecho y el orgullo, ha cometido la infamia de renegar de su historia y ponerse al servicio de la revolución coronada. Nuestro amor por V.M., nuestro amor por la España, y nuestro honor, nos imponen el deber de protestar contra semejante conducta. Es preciso que nadie pueda creer que Don Ramón Cabrera encuentra imitadores o adeptos en este país católico, que jamás olvidará sus tradiciones de nobleza y de honor. El ejército catalán, que al primer grito de viva Carlos VII se agrupó alrededor de la santa bandera de la legitimidad, no puede aceptar que un renegado declare al mundo que va a poner ese glorioso estandarte a los pies del rey de la revolución. Antes que tal desgracia sobrevenga, sabremos morir todos envueltos en sus pliegues, nosotros todos, que hace tres años con tanta fuerza lo empuñamos. Señor: Habéis prometido matar la revolución, y la mataréis. Confiad para ello en vuestros bravos catalanes, y tened la certeza de que recibirán siempre a tiros a los que osaren hablarles de paz con la revolución, de convenio con el enemigo o de rebelión contra V.M., por quien hoy día mismo vierten su sangre.

(firmat) FRANCISCO SAVALLS, ANTONIO LIZÁRRAGA, ALBERTO MORER

»

Exili a França i mort[modifica]

Savalls fou destituït i es retirà a Camprodon i després a França. L'octubre del 1875 va marxar definitivament a Niça, d'on era la seva dona i on féu de comerciant de vins i on hi va morir el 1886. Abans se sotmeté a un consell de guerra, que l'absolgué del delicte de traïció que hom li havia imputat.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Francesc Savalls Capítol del programa En guàrdia num. 173 de Catalunya Ràdio, del 9-9-2007
  2. ABELLAN I MANONELLAS, JOAN ANTON. ELS GALCERAN: UNA NISSAGA CARLINA DE PRATS DE LLUÇANÈS. Patronat d'Estudis Osonencs, 2006. 
  3. Cuerpo de estado mayor (1887):p.49
  4. Cuerpo de estado mayor (1887):p.50
  5. 5,0 5,1 Josep Pla relata a «Un senyor de Barcelona» (Ediciones Destino, 1951, ISBN 84-233-0078-1 de l'edició de 1971 pàgs. 37 a 68) diversos episodis de la vida de Savalls entre ells l'obsessió per a apoderar-se de l'expedient judicial del seu procés per bandolerisme, que creia que estava a Puigcerdà. Savalls intentà prendre Puigcerdà en tres ocasions durant la tercera carlinada (1873, 1874 i 1875)
  6. [1] Notícia de la commemoració dels afusellaments

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francesc Savalls i Massot Modifica l'enllaç a Wikidata