Batalla de Lafelt

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de conflicte militarBatalla de Lafelt
Guerra de Successió Austríaca

Maurici de Saxònia a la batalla de Lafelt, per Pierre Lenfant
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
Data2 de juliol de 1747
Coordenades50° 50′ N, 5° 37′ E / 50.83°N,5.62°E / 50.83; 5.62
LlocLafelt
EstatBèlgica Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria del Regne de França
Bàndols
Pavelló reial del Regne de França Regne de França Sacre Imperi Sacre Imperi
República Neerlandesa Províncies Unides
Imperi britànic Regne de la Gran Bretanya
Hannover Electorat de Hannover
Comandants
Pavelló reial del Regne de França Maurici de Saxònia britànic Guillem de Cumberland
Sacre Imperi Karl Josef Batthyány
República Neerlandesa Carles August de Waldeck
Forces
80.000 60.000
Baixes
8.000[1]
incloent 2.000 presoners[2]
16 canons
8.700[3]
incloent 1.500 presoners
Cronologia

La batalla de Lafelt va lliurar-se al 2 de juliol de 1747 al poble de Lafelt al principat de Lieja (actualment a Bèlgica) al mig del camp d'Haspengouw. La batalla formà part de la Guerra de Successió Austríaca, en la qual van lluitar d'un costat el Regne de França amb el suport del Regne d'Espanya, Prússia i Baviera i d'altre costat la coalició de l'Arxiducat d'Àustria amb la república dels Províncies Unides, Rússia i el Regne de la Gran Bretanya.

Ambdós camps es disputaven la dominació dels Països Baixos austríacs. El principat de Lieja, on es troba el camp de batalla, va assajar de mantenir la neutralitat però els francesos cobejaven la ciutat de Maastricht, poc avall de Lafelt, considerada com la porta d'entrada a la república neerlandesa. De vegades es parla doncs també de la batalla de Maastricht.

El 1746 l'exèrcit francès inicià la invasió dels Països Baixos austríacs, prengué successivament Brussel·les, Anvers, Mons, Charleroi i Namur, i derrotà els aliats a la batalla de Rocourt.[4] Amb l'inici de la invasió del sud de les Províncies Unides, el càrrec de Stadhouder es convertí en hereditari, en mans de Guillem IV d'Orange-Nassau, el que va transformar la república en monarquia.[5]

En documents es troben diferents ortografies del nom del poble: Lafelt, Lauffeld, Lawfeld, Lauffeldt, Lauffield, Laveldt.

Desenvolupament tàctic[modifica]

Bataille gagnée par le roi à Laveldt par l'armée du roi ce 2 juillet 1747

L'exèrcit francès, uns 60.000 tropes, dirigit per Maurici de Saxònia va ocupar les altures d'Herderen, un lloc estratègic per a crear un front de Vroenhoven cap a Genoelselderen. La coalició austríaca, 80.000 tropes, conduïda per Guillem August de Cumberland va ocupar un front de Rijkhoven, Rosmeer, Hees i Kesselt, situant als neerlandesos al centre, els austríacs a la dreta i als anglesos a l'esquerra.[1]

Cumberland s'enfrontava a tot l'exèrcit francès, però encara posava més en perill les seves possibilitats d'èxit en fer cas omís del general John Ligonier,[6] que va aconsellar ocupar i fortificar una línia de llogarets en tota la part davantera de l'exèrcit aliat. Igual que en la batalla de Rocourt els austríacs de la dreta, comandats per Karl Josef Batthyány es van negar a moure a camp obert contra el flanc esquerre francès, mentre els neerlandesos fugien, deixant el pes de la batalla als britànics. Els pobles van canviar de mans diverses vegades fins que els francesos van dominar el camp. Una gran columna francesa va obligar els 10.000 soldats britànics i de Hessen a retirar-se del poble de Lafelt per darrera vegada.

Cumberland va reorganitzar els neerlandesos i britànics per un contraatac, però la cavalleria neerlandesa va ser trencada per una càrrega dels carrabiners francesos i va fugir de la cavalleria francesa i desorganitzar la infanteria que hi havia al darrere. La cavalleria francesa va travessar el centre aliat. Els francesos van començar a avançar al seu torn sobre el flanc esquerre aliat van amenaçar l'aniquilar la infanteria britànica. El general Ligonier en iniciativa pròpia va dirigir la cavalleria en unes càrregues que van salvar l'exèrcit. Ligonier va ser capturat juntament amb quatre estendards mentre que cobria la retirada dels aliats amb una càrrega. Per a no deixar res a l'enemic, els aliats van incendiar Vlijtingen i Lafelt de manera preventiva.

La batalla de Lafelt fou la batalla amb major compromís de cavalleria de la Guerra de Successió Austríaca amb més de 15.000 genets, carregant i contracarregant. Després de la batalla, la coalició austríaca va de retreure's. Hi van morir uns 17.000 soldats i 3.100 cavalls.

Conseqüències[modifica]

L'exèrcit francès va poder reorganitzar-se. Pillardejar i saquejant van avançar fins a la ciutat de Bergen op Zoom[7] i finalment, el 7 de maig de 1748 van conquerir la ciutat de Maastricht. Nogensmenys, després del Tractat d'Aquisgrà (1748), França va haver d'evacuar els territoris ocupats.

Avui[modifica]

Una brigada irlandesa va lluitar al costat dels francesos en esperar el suport de França en la lluita contra l'ocupació d'Anglaterra. El 1964, la Cork City Choral Society va donar una creu irlandesa per a recordar aquest esdeveniment.

El 2011 es van descobrir per primera vegada a Riemst esquelets i bales de mosquets que es van poder datar a l'època de la batalla.[8] Tot i que projectes recents d'explotació d'argila i d'ubanització ocupen una part del camp de batalla històric, s'en conserva encara prou terreny obert per fer recerques arqueològics interessants.[9]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Stanhope, Philip Henry. History of England from the Peace of Utrecht to the Peace of Aix-la-Chapelle (en anglès). París: Baudry's European Library, 1841, p. 527-529. 
  2. Skrine, Francis Henry. Fontenoy and Great Britain's Share in the War of the Austrian Succession 1741-48, 1906, p. 331. 
  3. Skrine, 1906, p. 332.
  4. Rosebery, Archibald. Chatham, His Early Life and Connections (en anglès). Read Books, 2008. ISBN 9781409793151. 
  5. Blom, J. C. H.. History of the Low Countries (en anglès). Berghahn Books, 2006. ISBN 9781845452728. 
  6. John Ligonier era un militar professional francès que comandava la cavalleria en els exèrcits de Guillem August de Cumberland
  7. de Bresser, Hilde; Timmermans, Patrick. «02 juli 1747: Slag bij Lafelt leidt tot de val van Bergen op Zoom» (en neerlandès). Omroep Brabant - Stichting Erfgoed Brabant, 02-07-2017. [Consulta: 31 octubre 2023].
  8. «Resten Slag bij Lafelt gevonden» (en neerlandès). L1 Limburg, 2013. [Consulta: 31 octubre 2023].
  9. «Slag bij Lafelt 1747: waarderingsonderzoek door het Ename Expertisecentrum» (en neerlandès). Agentschap Onroerend Erfgoed. [Consulta: 31 octubre 2023].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Batalla de Lafelt