Beatriu I de Provença
  | |
| Nom original | (fr) Béatrice de Provence |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1229 |
| Mort | 23 setembre 1267 (37/38 anys) Nocera Inferiore (Itàlia) |
| Sepultura | Església de Sant Joan de Malta d'Ais de Provença |
| Activitat | |
| Ocupació | feudatària |
| Altres | |
| Títol | Reina consort de Sicília (1266–1267) Comtessa de Provença i Forcalquer (1245–1267) |
| Família | Casal de Barcelona |
| Cònjuge | Carles I d'Anjou (1246 (Gregorià)–) |
| Fills | Beatriu de Sicília, Felip d'Anjou-Nàpols, Louis d'Anjou, Blanca d'Anjou, Carles II d'Anjou, Elisabet de Sicília, Robert d'Anjou |
| Pares | Ramon Berenguer V de Provença i Beatriu de Savoia |
| Germans | Elionor de Provença, Margarida de Provença i Sança de Provença |
| Parents | Lluís IX de França (cunyat) |
 | |
Beatriu I de Provença (vers el 1229[1] - Nocera, Itàlia 1267), comtessa de Provença i Forcalquer (1245 - 1267), com també Comtessa d'Anjou i Maine, i reina consort de Nàpols i Sicília (1266-1267) gràcies al seu casament amb Carles I d'Anjou.
Va ser la quarta i més jove filla de Ramon Berenguer V, Comte de Provença i Forcalquer[2] i sa esposa Beatriu, al seu torn filla de Tomàs I de Savoia[3] i Margarida de Ginebra.[4]
Biografia[modifica]
Herència de Provença i Forcalquer[modifica]
Beatriu, com les seues germanes, mare, i àvia eren conegudes per la seua bellesa. Una descripció seua deia que:
| « | "feia bategar el cor dels barons i tremolar els dits dels trobadors fent vibrar les cordes de les seues lires. Dos dels baladistes de la cort provençal van ser temporalment privats de raó per l'amor que sentien per la fascinant Beatriu." | » |
Les tres filles grans de Ramon Berenguer V es van casar amb gent d'estatus: La major, Margarida, va ser Reina de França gràcies a casar-se amb Lluís IX; la segona, Elionor, va ser reina d'Anglaterra gràcies al seu casament amb Enric III, i la tercera, Sança, va ser reina titular d'Alemanya gràcies al casament amb el germà d'Enric, Ricard de Cornualla.[5] El casament de Margarida amb Lluís IX havia estat arreglat per sa mare, Blanca de Castella, amb l'esperança que ella heretaria Provença i Forcalquier quan el pare morira.
No obstant, en la seua voluntat signada el 20 de juny de 1238 a Sisteron,[6] Ramon Berenguer V inesperadament va deixar els comtats de Provença i Forcalquier a la seua filla més jove i encara fadrina, Beatriu.[7][8]
Núpcies i descendents[modifica]
El 31 de gener de 1246 es casà amb Carles I de Nàpols, iniciant-se així un nou casal a Provença, el casal d'Anjou. Del matrimoni en nasqueren set fills:
- l'infant Lluís d'Anjou (1248)
- la infanta Blanca de Nàpols (1250-1269), casada el 1265 amb Robert III Dampierre
- la infanta Beatriu d'Anjou (1252-1275), casada el 1273 amb Felip I de Courtenay, Emperador de Constantinoble
- l'infant Carles II de Nàpols (1254-1309), comte d'Anjou, comte de Provença i rei de Nàpols
- l'infant Felip d'Anjou (1256-1277), rei de Tessalònica
- l'infant Robert d'Anjou (1258-1265)
- la infanta Elisabet d'Anjou (1261-v1300), casada el 1272 amb Ladislau IV d'Hongria
Beatriu va morir el 23 de setembre de 1267.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Beatriu I de Provença |
- ↑ Davin, 1963, p. 182.
- ↑ «Monumenta Germaniae Historica, Scriptores, Tomus XXIII, Annales Sancti Victoris Massilienses, anno 1245, p. 5.». Arxivat de l'original el 2017-11-15.
- ↑ Peter der Zweite Graf von Savoyen, Markgraf in Italien, sein Haus und seine Lande, doc. 49, p. 22-23.
- ↑ «Monumenta Germaniae Historica, Scriptores, Tomus XXIII, Chronica Albrici Monachi Trium Fontium, anno 1235, p. 938.». Arxivat de l'original el 2014-11-10.
- ↑ Runciman, 1958, p. 72.
- ↑ Layettes du Trésor des Chartes, vol. II', doc. 2719, p. 378-382.
- ↑ Matthæi Parisiensis, Monachi Sancti Albani, Chronica Majora, vol IV, p. 485.
- ↑ Lane Poole, p. 148.
| Precedida per: Ramon Berenguer V |
Comtessa de Provença 1245-1267 |
Succeïda per: Carles I d'Anjou |