Bec de perdiu

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuBec de perdiu
Chroogomphus rutilus Modifica el valor a Wikidata
Chroogomphus rutilus Bryonia orig.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Bolet
Píleu

umbonat obtús

Himenòfor

laminar

Làmina

decurrent

Edibilitat

comestible

Estípit

peu nu

Color de les espores

oliva

Ecologia

micorrizogen

Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreBoletales
FamíliaGomphidiaceae
GènereChroogomphus
EspècieChroogomphus rutilus Modifica el valor a Wikidata
O.K.Mill., 1964
Nomenclatura
BasiònimAgaricus rutilus Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
Gomphidius viscidus
Gomphidius corallinus
Chroogomphus corallinus
Gomphidius litigiosus
Gomphidius rutilus
Agaricus rutilus
Gomphidius rutilus subsp. alabamensis
Gomphidius helveticus var. tatrensis
Gomphidius viscidus var. tatrensis
Gomphidius rutilus var. litigiosus
Gomphidius viscidus var. columbianus
Gomphidius viscidus f. columbiana
Agaricus viscidus
Chroogomphus rutilus subsp. michoacanensis
Chroogomphus rutilus subsp. alabamensis
Chroogomphus testaceus
Gomphidius viscidus var. testaceus
Chroogomphus rutilus var. tatrensis
Chroogomphus britannicus
Chroogomphus helveticus subsp. tatrensis
Chroogomphus rutilus var. alabamensis
Chroogomphus rutilus var. corallinus
Chroogomphus rutilus var. michoacanensis Modifica el valor a Wikidata

El bec de perdiu, pota de perdiu, cama de perdiu o bitxac (Chroogomphus rutilus, del grec khrós: color; gómphos: clau, pern; del llatí rutilus: vermell) és un bolet comestible de la classe dels basidiomicets.

Morfologia[modifica]

Aquest bolet, encara que pot arribar a tindre un barret d'uns 10 cm de diàmetre, sol trobar-se sempre de talla més petita.

Presenta una coloració molt variada segons les contrades: a l'alta muntanya sol ser fosc, bru i, fins i tot, moradenc, mentre que en els boscos mediterranis acostuma a ser més clar, amb tons bruns rogencs.

El seu barret té forma de campana, quan és jove, amb un mamelló central, però a mesura que creix es va estenent i acaba ben pla.

Les làmines, de color groc sofre, es van enfosquint amb l'edat i són gruixudes, espaiades i clarament decurrents.[1] Al principi estan protegides per un vel fugisser.

El peu, de tons similars a la resta del bolet, fa 3-10 cm de llarg i d'1 a 2 de gruix, és cilíndric, sovint corbat, i s'aprima cap a la base.[1]

La seva carn és de color taronja-grogós o salmó, sense cap olor apreciable i de gust suau.[1]

Hàbitat[modifica]

Viu en boscos de coníferes i surt des de finals d'estiu fins a la tardor. És un bolet molt comú.

Gastronomia[modifica]

És comestible. En fregir-lo primer es torna d'un color violaci i al final gairebé negre.[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Laux, Hans E. Setas de España y Europa (en castellà). Susaeta Ediciones, S. A., p. 96. ISBN 9788499281759. 
  2. Pascual, Ramon: Els bolets (on surten, com es coneixen, com es cuinen). Editorial Pòrtic, S.A., Barcelona, octubre del 1997. Col·lecció Els manuals de Pòrtic, núm. 1. ISBN 84-7306-965-X, planes 176-177.

Bibliografia[modifica]

  • Arora D. (1986) Mushrooms Demystified. Berkeley, CA: Ten Speed Press. ISBN 0-89815-169-4.
  • Breitenbach J & Kränzlin F. Fungi of Switzerland 3: Boletes & Agarics, 1st Part, 1991. ISBN 3-85604-230-X. .
  • Nilsson S. & Persson O. (1977) Fungi of Northern Europe 1: Larger Fungi (Excluding Gill Fungi). Penguin Books. ISBN 0-14-063005-8.