Bec de serra de la Xina
Mergus squamatus  | |
|---|---|
♀ | |
| Dades | |
| Envergadura | 78 cm |
| Pes | 1,265 kg (pes adult, mascle) 985 g (pes adult, femella) |
| Nombre de cries | 10 |
| Estat de conservació | |
| UICN | espècie amenaçada |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Anseriformes |
| Família | Anatidae |
| Tribu | Mergini |
| Gènere | Mergus |
| Espècie | Mergus squamatus Gould, 1864 |
.svg){kind=icon}
El bec de serra de la Xina[1] (Mergus squamatus) és una espècie d'ocell de la família dels anàtids (Anatidae) que habita rius de muntanya a zones de taigà de Manxúria i sud-est de Sibèria.[2]
Descripció
[modifica]El bec de serra de la Xina és un ànec bussejador elegant i reservat amb el bec de color vermell ataronjat brillant i una cresta llarga i peluda. Endèmic de l'Àsia oriental relativament rar.[3]
Presenta un marcat dimorfisme sexual. El mascle té el cap verd brillant i el llom blanc i negre. el cap de la femella és de color marró rovellat i el llom gris. Tots dos sexes tenen "escates" blanques prominents amb vores fosques als costats que els distingeixen d'altres espècies del mateix gènere. Es reprodueix en cavitats al llarg de rius montans boscosos i hiverna en rius i llacs de flux ràpid.[3]
Ecologia
[modifica]L'hàbitat de cria del bec de serra de la Xina són els rius del bosc primari del sud-est de l'Extrem Orient rus, potser a Corea del Nord, i en dos llocs a les muntanyes Changbai i una petita ubicació aïllada als munts Xingan Menors, al nord-est de la Xina. La major part de la població de l'espècie es reprodueix a l'Extrem Orient rus (85%) i a Changbaishan, tant a la Xina com a la RPDC.[4]
El bec de serra de la Xina és una espècie migratòria i hiverna al centre i sud de la Xina,[5] amb un petit nombre al Japó, Corea del Sud, Taiwan, el nord del Vietnam, Myanmar i Tailàndia. Arriben a les zones de cria tan bon punt s'acaba l'hivern, al març, i marxen quan arriben les primeres nits fredes a mitjan novembre.[6]
Aquest ocell tímid i espantadís, prefereix els rius de mida mitjana que serpentegen per àmplies extensions de bosc mixt a les muntanyes, fins a 1.000 metres sobre el nivell del mar o menys. Els ocells tendeixen a remuntar el riu durant el dia, tant quan s'espanten com quan busquen aliment; això últim probablement es deu al fet que els sediments remoguts alertaran i amagaran les preses aigües avall. L'aliment el captura amb el bec serrat d'entre la grava del llit del riu. Sovint els ocells es capbussen per caçar preses, submergint-se repetidament durant un quart o mig minut amb només uns segons de pausa entre immersions. En aigües poc profundes, els ocells només submergeixen el cap; no es capgiren. Els ocells no són gaire socials durant el període de cria i es reuneixen en grups petits a la tardor i a l'hivern. Fins i tot a les zones d'hivernada, els grups de més d'una dotzena són molt rars.[7]
Passen la major part del temps diürn buscant aliment, excepte al voltant del migdia, quan aprofiten per descansar, empolainar-se i socialitzar a les ribes del riu, on també dormen. L'aliment consisteix en artròpodes aquàtics, granotes i peixos de mida petita o mitjana. Les larves de plecòpters (Plecoptera) i tricòpters gegants Phryganeidae poden constituir la major part de la dieta quan estan disponibles. Els escarabats i els crustacis es un aliment menys habitual, tot i que aquests últims poden ser més importants a la tardor. A mesura que les larves d'insectes aquàtics desclouen durant l'estiu, els peixos guanyen protagonisme en la dieta. Les espècies de peixos preferides inclouen el misgurn del Japó (Misgurnus anguillicaudatus) i Brachymystax lenok. Més rarament s'alimenten d'espècies com Eudontomyzon morii, Mesocottus haitej o Thymallus arcticus. Per tant i pel que fa a la dieta de peix és un ocell oportunista; probablement menjarà qualsevol espècie que tingui la forma allargada correcta i la mida petita.[7]
El bec de serra de la Xina nien als arbres. Els arbres de nidificació preferits són espècies com el Quercus dentata (xinès: 柞栎), la Chozenia, el til·ler i el Populus ussuriensis (大青杨). Es reprodueixen fàcilment en caixes niu artificials als rius amb boscos destruïts a les ribes.[7]
Són simpàtrics amb els ànecs mandarins (Aix galericulata); potser competeixen pels caus de nidificació (que cap dels dos poden fer ells mateixos). En els quarters d'hivern, el bec de serra de la Xina pot competir amb altres mergins amb els quals comparteix l'hàbitat en aquell moment, per exemple, el bec de serra gros (M. merganser) i el morell d'ulls grocs (Bucephala clangula).[7]
Estat de conservació
[modifica]
Aquesta espècie és considerada espècie amenaçada per la UICN.[8] El nombre d'individus va disminuir a les dècades de 1960 i 1970 a causa de la pèrdua de boscos primaris en l'àrea de distribució limitada, particularment al llarg dels principals rius de Rússia. Les amenaces actuals inclouen la caça furtiva, quedar entortolligats en xarxes de pesca i la contaminació dels rius, així com la destrucció contínua dels boscos. Segons la classificació actual de la UICN EN C2a(ii), queden menys de 5000 ocells adults i de primer i segon any, i la majoria d'aquests es troben a les regions de Primorye i Khabarovsk del Sud de Rússia (85%).[6]
L'estudi de població mundial es va completar el 2014 tant a Rússia com a la Xina, el nombre de Corea del Nord es va estimar sense fer cap estudi allà. Els estudis sobre les zones d'hivernada de dispersió són inútils i la manera d'estimar la població mundial és estudiar els rius verges dins de l'àrea de cria. Els rius de la Xina central, principalment els afluents del riu Iang-tsé, i tots els rius de Corea del Sud constitueixen l'àrea d'hivernada ben coneguda avui dia. La pèrdua d'hàbitat a la Xina va provocar la reducció i fragmentació de l'àrea de cria. A Rússia, la població sembla estabilitzar-se al segle XX i fins ara.[9][10]
Amenaces i mesures de conservació
[modifica]L'any 2012 es van reportar amenaces d'ecologia hivernal i conservació pel bec de serra de la Xina. Les amenaces inclouen l'extracció de sorra, la pesca, la destrucció de la vegetació de ribera, la fragmentació de l'hàbitat i la contaminació de l'aigua. Les mesures de conservació recomanades inclouen la provisió de caixes niu artificials,[11] informar els residents locals sobre l'estat del riu on hi cria, la regulació de la pesca, la protecció de l'hàbitat crític, el control de la recreació als rius de cria i la cria d'ànecs domèstics a les zones on els rius de cria hivernen, la gestió de la hidrologia de manera que protegeixin i beneficiïn el riu de cria i estudis anuals de població als principals rius de cria.[12][4]
Referències
[modifica]- ↑ «Bec de serra de la Xina». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 14 octubre 2025].(català)
- ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 14 octubre 2025].
- ↑ 3,0 3,1 «bec de serra de la Xina». eBird. [Consulta: 14 octubre 2025].
- ↑ 4,0 4,1 Solovyeva, Diana V.; Liu, Peiqi; Antonov, Alexey I.; Averin, Andrey A.; Pronkevich, Vladimir V. «The population size and breeding range of the Scaly-sided Merganser Mergus squamatus» (en anglès). Bird Conservation International, 24, 4, 12-2014, pàg. 393–405. DOI: 10.1017/S0959270913000610. ISSN: 0959-2709.
- ↑ Barter, Mark; Zhuang, Xuliang; Wang, Xin; Cao, Lei; Lei, Jinyu «Abundance and distribution of wintering Scaly-sided Mergansers Mergus squamatus in China: where are the missing birds?» (en anglès). Bird Conservation International, 24, 4, 12-2014, pàg. 406–415. DOI: 10.1017/S0959270913000622. ISSN: 0959-2709.
- ↑ 6,0 6,1 Solovyeva, Dv; Afanasiev, V; Fox, Jw; Shokhrin, V; Fox, Ad «Use of geolocators reveals previously unknown Chinese and Korean scaly-sided merganser wintering sites» (en anglès). Endangered Species Research, 17, 3, 15-06-2012, pàg. 217–225. DOI: 10.3354/esr00429. ISSN: 1863-5407.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Solovieva, D. V. «Foraging behaviour and daily time budget of Scaly-sided Merganser Mergus squamatus breeding on Iman River, Russia.» (en anglès). Wildfowl, 53, 53, 16-04-2013, pàg. 205–214. ISSN: 2052-6458.
- ↑ «Mergus squamatus: BirdLife International» (en anglès). The IUCN Red List of Threatened Species 2017, 01-10-2016. DOI: 10.2305/iucn.uk.2017-3.rlts.t22680488a118860238.en..
- ↑ He, Fen-Qi; Melville, David; Gui, Xiao-Jie; Hong, Yuan-Hua; Liu, Zhi-Yong «Status of the Scaly-sided Merganser Wintering in Mainland China in the 1990s» (en anglès). Waterbirds, 25, 4, 12-2002, pàg. 462–464. DOI: 10.1675/1524-4695(2002)025[0462:SOTSMW]2.0.CO;2. ISSN: 1524-4695.
- ↑ «Scaly-sided Merganser Mergus Squamatus Species Factsheet» (en anglès). Birdlife International. [Consulta: 14 octubre 2025].
- ↑ Solovyeva, D.V.; Vartanayan, S.L., & N. I-F. Vartanayan. «Artificial nest-sites for Scaly-sided Merganser Mergus squamatus (Gould, 1864) – a way to breeding habitat restoration» (PDF). vol.2 p. 201–207. Amurian zoological journal, 2013. [Consulta: 14 octubre 2025].
- ↑ Shao, Mingqin; Zeng, Binbin; Tim, Hounsome; Chen, Lixin; You, Chaying; Wang, Hongbin; Dai, Nianhua. «Winter Ecology and Conservation Threats of Scaly-sided Merganser Mergus squamatus in Poyang Lake Watershed, China» (PDF). vol.44 (2) p. 503–510. Pakistan J. Zool., 2012. [Consulta: 14 octubre 2025].
