Becard gorja-rosat
Pachyramphus aglaiae  | |
|---|---|
.jpg) | |
| Dades | |
| Nombre de cries | 3,5 |
| Període d'incubació de l'ou | 19 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22700670 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Tityridae |
| Gènere | Pachyramphus |
| Espècie | Pachyramphus aglaiae Lafresnaye, 1839 |
| Nomenclatura | |
| Epònim | Aglaé Brelay |
| Distribució | |
 | |
El becard gorja-rosat,[1] anteriorment anomenat becard de gorja rosada[2] o anambé gorja-rosat[3] (Pachyramphus aglaiae) és una espècie d'au passeriforme pertanyent a la família dels titírids (Tityridae).[4][5] Es troba a l'Amèrica Central. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[6]
Taxonomia[modifica]
El gènere Pachyramphus ha estat emplaçat tradicionalment en la família cotíngids (Cotingidae) o dels tirànids (Tyrannidae), però les evidències suggereixen que el seu lloc és als titírids, on ara l'emplaça la SACC.[7]
Distribució i hàbitat[modifica]
Es troben des del sud-est d'Arizona i extrem sud de Texas dels Estats Units fins a l'oest de Panamà. La cria és local i esporàdica als Estats Units, i es torna més regular a Mèxic. Les aus són normalment residents permanents, però cap de les aus que es troben als Estats Units es retiren en l'hivern.
Les característiques més distintives d'aquesta au és el dors del coll de color rosa en els mascles adults. Els mascles són en la seva majoria de color gris, amb un costat superior i un contrast més fosc inferior de color gris pàl·lid. Els mascles també mostren una corona de color negre. Les femelles són en la seva majoria de color cafè, amb una cara dorsal marró òxid, i una part inferior més pàl·lida. La corona és de color gris fosc, no tan impressionants com en els mascles. El seu crit sempre és un trist "seeeeuuuwww".
Generalment es troben a les zones riberenques dels boscos de pi-alzina i boscos de sempreverd. Fan un gran niu globular, en general penjat de la branca d'un arbre. L'orifici d'entrada es troba en la part inferior. La femella pon de tres a quatre ous.
S'alimenta principalment d'insectes, que recull d'entre la vegetació, però també en caça alguns en vol. També s'alimenta de baies i llavors.
Subespècies[modifica]
- Pachyramphus aglaiae aglaiae (Lafresnaye, 1839)
- Pachyramphus aglaiae albiventris (Lawrence, 1867)
- Pachyramphus aglaiae gravis (Van Rossem, 1938)
- Pachyramphus aglaiae hypophaeus (Ridgway, 1891)
- Pachyramphus aglaiae insularis (Ridgway, 1887)
- Pachyramphus aglaiae latirostris Bonaparte, 1854
- Pachyramphus aglaiae sumichrasti (Nelson, 1897)
- Pachyramphus aglaiae yucatanensis (Ridgway, 1906)
Referències[modifica]
- ↑ Fundació Barcelona Zoo; Institut Català d’Ornitologia; TERMCAT, Centre de Terminologia. «Becard gorja-rosat». Diccionari dels ocells del món. TERMCAT. [Consulta: 29 agost 2022].
- ↑ Becard de gorja rosada, Pachyramphus aglaiae. TERMCAT
- ↑ anambé gorja-rosat, Pachyramphus aglaiae. AVIBASE
- ↑ «Cotingas, manakins, tityras, becards». IOC World Bird List Version 12.2. International Ornithologists' Union, gener 2021. [Consulta: 17 juny 2021].
- ↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 454. ISBN 978-84-16728-37-4.
- ↑ BirdLife International. «Rose-throated Becard. Pachyramphus aglaiae» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2016. [Consulta: 29 agost 2022].
- ↑ Adopt the Family Tityridae Arxivat 2016-05-27 a Wayback Machine. - South American Classification Committee (2007)
Enllaços externs[modifica]
- Rose-throated Becard Images {{format ref}} http://tsuru-bird.net/image.htm Copyright 2009 Mont M. Taylor