Beggiatoàcia

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaBeggiatoàcia
Beggiatoa
Dades generals
Tinció de Gram Gramnegatiu
Taxonomia
Super-regne Prokaryota
Regne Bacteria
Fílum Proteobacteria
Classe Gammaproteobacteria
Ordre Thiotrichales
Família Thiotrichaceae
Gènere Beggiatoa
Espècies
Beggiatoàcia alba
Modifica dades a Wikidata

Beggiatoàcia és un gènere de bacteris de l'ordre Thiotrichales. Porten el nom en honor del metge i botànic italià F.S. Beggiato. Els organismes viuen en ambients rics en sofre.

Hàbitat[modifica]

Les beggiatoàcies poden habitar tant en aigües dolces com salades, normalment es troben en hàbitats amb alts nivells de sulfur d'hidrogen. Aquests ambients inclouen emanacions fredes del llit marí, fonts de sofre, aigües residuals, capes de fang de llacs i prop de respiradors hidrotermals profunds. Així mateix també es poden trobar a la rizosfera de plantes d'aiguamoll.[1][2]

Morfologia[modifica]

Les cèl·lules incolores són ovalades o cilíndriques, formant filaments llargs amb un diàmetre de cèl·lules d'entre 12 a 160 micròmetres (segons subespècie). Un vacúol central s'utilitza per a l'acumulació de nitrat, presumiblement per a l'ús d'aquest com a acceptador d'electró en l'oxidació anaeròbica de sulfur.[1]

Els filaments estan envoltats per bava i es poden moure lliscant.

Metabolisme[modifica]

La beggiatoàcia creix de forma quimicoorganoheteròtrofa oxidant composts orgànics a diòxid de carboni en presència d'oxigen, no obtant les altes concentracions d'oxigen poden ser un factor restrictiu. Els composts orgànics són també la font de carboni per a la biosíntesi. Algunes espècies poden oxidar sulfur d'hidrogen a sofre com a font suplemental d'energia (propietat lito-heteròtrofa). El sofre produït s'emmagatzema intracel·lularment.

Algunes espècies tenen l'habilitat de creixement quimicolitoautòtrofa per mitjà d'oxidació de sulfur a energia i amb diòxid de carboni com a font de carboni per a la biosíntesi. En aquest metabolisme el nitrat emmagatzemat és l'acceptador d'electró i reduït a amoníac.

Oxidació de Sulfur:   2H2S + 02 →; 2 S + 2H20

Les espècies autòtrofes marines de Beggiatoàcia són capaces d'oxidar sofre intracel·lular a sulfat.

Un mecanisme freqüentment que es dóna davant la manca d'oxigen, és la reducció de sofre elemental. El sofre es redueix a sulfur consumint el carboni emmagatzemat o per addició de gas d'hidrogen. Possiblement es tracta d'un mecanisme de supervivència davant de períodes sense oxigen.[3]

Ecologia[modifica]

Una estora deBeggiatoàcia

Els filaments formen estores denses en els sediments d'estuaris, lleixes, filtracions, i respiradors hidrotermals marins profunds. Formant una capa blanquinosa. Donat que són presents i floreixen en ambients marins que han estat subjectes a contaminació, es poden considerar com a espècie indicadora.

Beggiatoacia i uns altres bacteris filamentous relacionats poden provocar problemes si s'instal·len en depuradores, llacunes de residus industrials, etc.

Les beggiatoàcies són capaces de desintoxicar sulfur d'hidrogen a terra.

Taxonomia[modifica]

Beggiatoacia és un parent proper de Thioploca.[1]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Beggiatoàcia Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 Azeem Ahmad et al. Phylogenetic Affinity of a Wide, Vacuolate, Nitrate-Accumulating Beggiatoàcia sp. from Monterey Canyon, California, with Thioploca spp. Applied and Environmental Microbiology, January 1999, p. 270-277, Vol. 65, No. 1 PDF
  2. Michael Dudley Beggiatoàcia
  3. Schmidt et al. Sulfur Metabolism in Beggiatoacia. J. of Bacteriology, vol 169(12) December 1987. 5466-5472.

Enllaços externs[modifica]