Benito d'Àvila
Benito fou un religiós castellà, que esdevingué bisbe d'Àvila entre 1241 i 1259. Apareix en les cròniques com Benito II, per exemple en la de Gil González Dávila,[1] que esmenta un primer bisbe Benito,[2] que hauria exercit als voltants de 1210, però en aquell moment el bisbe era Pedro Instancio.[3]
El 1254 va consagrar l'altar de Sant Joan Baptista del monestir de Matallana, en presència d'Alfons IX de Castella.[1] Així mateix, va ser assistent del rei Alfons X de Castella.[3] L'any 1256 apareix com a confirmant d'un privilegi d'aquest monarca, datat a 13 de setembre a Segòvia, que atorga franquícies i exempcions als cavallers avilesos, en agraïment als serveis prestats a Ferran III i, a més, atorga furs a la ciutat d'Àvila i als seus terrenys adjunts.[4][5]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 González Dávila, 1647, p. 249.
- ↑ González Dávila, 1647, p. 247.
- ↑ 3,0 3,1 Ferrer García, 2008, p. 345.
- ↑ Ajo González de Rapariegos, 1962, p. 12.
- ↑ González Dávila, 1647, p. 250.
Bibliografia
- Ajo González de Rapariegos, Cándido María. Historia de Ávila y de toda su tierra, de sus hombres y sus instituciones, por toda su geografía provincial y diocesana. Fuentes inéditas (en castellà). Tom V. Àvila: Bisbat d'Àvila i Institución M. Alfonso de Madrigal, el Tostado, 1962. ISBN 84-404.7033.9..
- Ferrer García, Félix A «Clérigos y feligreses en la Basílica de San Vicente de Ávila: actividades litúrgicas, lúdicas y funerarias (siglos XVI-XVII)» (en castellà). Hispania. Revista Española de Historia, volum LXVIII, núm. 229, maig-agost 2008, pàg. 341-374. ISSN: 0018-2141.
- González Dávila, Gil. Teatro eclesiástico de las iglesias metropolitanas y catedrales de los Reynos de las dos Castillas (en castellà). Tom I. Madrid: Imprenta de Pedro de Horna y Villanueva, 1618.
| Precedit per: Domingo Blasco |
Bisbe d'Àvila 1241-1259 |
Succeït per: Domingo Suárez |