Berlín Blues

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaBerlín Blues
Berlin Blues Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióRicardo Franco
Protagonistes
Dissenyador de produccióGerardo Vera Modifica el valor a Wikidata
GuióRicardo Franco
MúsicaLalo Schifrin
FotografiaTeo Escamilla
MuntatgeTeresa Font Guiteras
VestuariGerardo Vera
ProductoraEmiliano Piedra Miana
Dades i xifres
País d'origenEspanya Espanya
Estrena25 d'agost de 1988
Durada104 minuts
Idioma original(castellà)
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0094729 Filmaffinity: 519052 Allocine: 32560 Rottentomatoes: m/berlin_blues Letterboxd: berlin-blues Allmovie: v4867 TCM: 442752 TV.com: movies/berlin-blues TMDB.org: 182543 Modifica el valor a Wikidata

Berlín Blues és una pel·lícula espanyola dirigida el 1988 per Ricardo Franco, que també n'és el guionista. Fou la primera pel·lícula d'un aleshores desconegut José Coronado.[1] La banda sonora fou encarregada al compositor de jazz Lalo Schifrin[2]

Argument[modifica]

Lola és una jove i atractiva cantant de cabaret a l'oest de Berlín que actua al club Berlin Blues, freqüentat pel jovent de les tribus urbanes postmodernes. Estima la llibertat i té por de l'amor que la pot lligar. Coneix Reiner Hössler, un director d'orquestra de Berlín i al seu deixeble, el pianista David Zimmerman, enamorat de Mozart i del rock'n'roll, i estableixen un triangle amorós tots tres.[3]

Repartiment[modifica]

Nominacions i premis[modifica]

III Premis Goya[4]

Categoria Persona Resultat
Millor director Ricardo Franco Candidat
Millor actor de repartiment Jorge Sanz Candidat
Millor muntatge Teresa Font Guiteras Candidats
Millor fotografia Teo Escamilla Candidats
Millor direcció artística Gerardo Vera Candidat
Millor so Carlos Faruolo i Enrique Molinero Guanyadors
Millor direcció de producció Emiliano Otegui Candidat

Julia Migenes va rebre la menció especial del jurat al Festival Internacional de Cinema de Mont-real pel seu paper a la pel·lícula.[5]

Referències[modifica]

  1. Jose Coronado: el hombre que sabe mirar a las mujeres, El Periódico. 23 d'abril de 2017
  2. Joaquim Romaguera i Ramió El jazz y sus espejos, Volum 1, p. 106
  3. Berlín Blues a fotogramas.es
  4. Berlín Blues al web dels Premis Goya
  5. Julia Migenes, mención en Montreal por 'Berlin Blues', El País, 5 de setembre de 1988