Jorge Sanz Miranda

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Jorge Sanz)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJorge Sanz Miranda
Biografia
Naixement 26 agost 1969 (50 anys)
Madrid
Formació Colegio Nuestra Señora del Pilar
Activitat
Ocupació Actor i actor de cinema
Família
Cònjuge Paloma Gómez Tradueix
Fills Merlín Sanz Tradueix

IMDB: nm0764450 Allocine: 16028 Allmovie: p63135
Modifica les dades a Wikidata

Jorge Sanz Miranda (Madrid, 26 d'agost de 1969) és un actor espanyol.

Biografia[modifica]

És fill de militar (coronel de cavalleria) i empresària i té quatre germans.

Debuta professionalment als nou anys en la pel·lícula La miel (1979), de Pedro Masó. En 1982, després d'aparèixer en Conan el Bàrbar, protagonitza amb èxit Crónica del alba. Valentina a les ordres d'Antonio José Betancor Curbelo; en aquesta pel·lícula coneixeria l'actriu Paloma Gómez, que posteriorment seria la seva parella.[1] La seva fotogènia i naturalitat davant la càmera li converteixen en un dels actors joves més prolífics del cinema espanyol.

Encara en l'adolescència, destaca en pel·lícules com Mambrú se fue a la guerra, de Fernando Fernán Gómez i El año de las luces, de Fernando Trueba, on coincideix per primera vegada amb Maribel Verdú, una de les seves parelles artístiques més freqüents.

Amb Vicente Aranda roda algunes de les seves pel·lícules més rellevants, ja en personatges adults, entre elles Si te dicen que caí, Amantes i Libertarias, a més de la sèrie de televisió Los jinetes del alba. En totes elles comparteix protagonisme amb Victoria Abril.

El seu treball en Belle Époque (1992) li confirma com a intèrpret de projecció internacional. Des de llavors encadena treballs de qualitat i demostra la seva versatilitat en comèdies com Los peores años de nuestra vida, d'Emilio Martínez Lázaro, Cha-cha-chá, d'Antonio del Real o la més recent Oviedo Express, de Gonzalo Suárez.

Pedro Almodóvar decidí substituir Jorge Sanz per Liberto Rabal després dels assaigs previs al rodatge de Carne trémula en 1997.[2] "Es veu que no imito bé", va afirmar l'actor sobre aquest tema.[3]

Amb Fernando Trueba i Penélope Cruz repeteix a La niña de tus ojos (1998). Més tard intervé, entre altres, a Tuno negro, El Lobo i Bienvenido a casa.

En 2003 li arriba l'oportunitat teatral amb Arsénico, por favor, l'obra que filmà Frank Capra, que també suposa el debut en la direcció escènica de Gonzalo Suárez.[4] Descalzos por el parque i Amigos hasta la muerte són els muntatges que protagonitza en els últims anys, una època de menor activitat cinematogràfica.

També ha format part de sèries de televisió com Colegio Mayor (1994-1996), A las once en casa (1999) i El inquilino (2004)[5]

En 2010 protagonitzà ¿Qué fue de Jorge Sanz?, minisèrie de sis capítols produïda per Canal+, creada per David Trueba i el mateix Sanz, i amb guió i direcció del primer. Es tracta d'una valenta ficció en clau de comèdia basada parcialment en fets reals, en el qual l'actor s'interpreta a si mateix en un moment de declivi professional, mala situació econòmica i desorientació personal.[6]

Candidat en sis ocasions al Premi Goya, ho aconsegueix en 1989 pel seu paper en Si te dicen que caí, que també li proporciona el seu primer Fotogramas de Plata.

Va ser triat per a fer el personatge de Tito en la mítica sèrie Verano azul en el càsting de la ficció d'Antonio Mercero, però els seus pares li van impedir treballar en aquest projecte en assabentar-se de la durada del rodatge. Els problemes d'agenda d'aquest van inclinar la balança cap a Miguel Joven. Mesos després d'haver de rebutjar el paper, sí que va acceptar participar amb un personatge en el qual anava a ser l'últim episodi de la sèrie, però aquest episodi va ser suspès a causa d'inclemències meteorològiques i perquè no es podia retardar més el rodatge de la sèrie.[7]

Política[modifica]

De cara a les eleccions municipals de Torrelodones en la primavera de 2015 (municipi en el qual resideix) va signar el document titulat «Llamamiento de candidatura de confluencia ciudadana en Torrelodones», que demanava el vot per Confluencia Ciudadana, formada per acTÚa i Los Verdes-Grupo Verde amb el suport de Podem.[8]

Filmografia[modifica]

Televisió[modifica]

Obres de teatro[modifica]

Premis[modifica]

Premis Goya
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1986 Millor interpretació masculina protagonista El año de las luces Nominat
1988 Millor interpretación masculina de repartiment El Lute II: mañana seré libre Nominat
1989 Millor interpretació masculina protagonista Si te dicen que caí Guanyador
1991 Millor interpretació masculina protagonista Amantes Nominat
1992 Millor interpretació masculina protagonista Belle Époque Nominat
1998 Millor interpretació masculina de repartiment La niña de tus ojos Nominat
Fotogramas de Plata
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1986 Millor actor de cinema El año de las luces
Mambrú se fue a la guerra
Nominat
1989 Millor actor de cinema Si te dicen que caí Guanyador
1991 Millor actor de cinema Amantes Nominat
1992 Millor actor de cinema Belle Époque
Orquesta Club Virginia
Guanyador
Premis Sant Jordi[9]
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1990 Millor actor en pel·lícula espanyola Si te dicen que caí Guanyador
2018 Premi a la trajectòria Guanyador
Premis de la Unión de Actores
Any Categoria Pel·lícula Resultat
2007 Millor actor secundari de cinema Oviedo Express Nominat
Altres

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]