Bernardino Álvarez

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaservent de Déu Bernadí Álvarez
BernardinoAlv.jpg
Gravat al frontispici d'una biografia editada a Mèxic el 1762
Biografia
Naixement Bernardino Álvarez Herrera
1514
Utrera (Sevilla, Andalusia)
Mort 12 d'agost de 1584
Ciutat de Mèxic (Mèxic)
Lloc d'enterrament San Hipólito (Mèxic) 
Activitat
Ocupació Frare
Orde religiós Hipòlits
laic i fundador
Celebració Església Catòlica Romana
Beatificació Proclamat Servent de Déu
Festivitat 12 d'agost
Esdeveniment significatiu Fundador d'hospitals i de l'Orde dels Germans de la Caritat
Iconografia Hàbit d'hipòlit, pregant
Modifica les dades a Wikidata

Bernardino Álvarez (Utrera, Sevilla, 1514 - Mèxic, 12 d'agost de 1584) va ésser un laic espanyol, militar i aventurer a Mèxic que, convertit a la vida cristiana, dedicà els seus béns a la beneficència i a la fundació d'hospitals i d'una congregació religiosa d'atenció als malalts, especialment els malalts mentals, l'Orde dels Germans de la Caritat. Ha estat proclamat servent de Déu per l'Església catòlica i considerat com un precursor de la psiquiatria.

Biografia[modifica]

Últim dels quatre fills de Luis Álvarez i Ana Herrera, de família noble. Va anar a escola i va voler seguir la carrera militar per fer-hi fortuna. Als vint anys, en 1534, va embarcar cap a Mèxic, on va lluitar en la campanya contra els txitximeques. No li agradava, però, la vida militar ni la disciplina. Va tornar a Ciutat de Mèxic, on va dedicar-se al joc i la vida dissoluta, convertint-se en un delinqüent i dirigint una banda de malfactors. Fou detingut, empresonat i condemnat a treballs forçat a Xile; va escapar de la presó matant tres guàrdies i, ajudat per una prostituta, va aconseguir cavalls i diners per arribar a Acapulco, on embarcà cap al Perú. A Cuzco va fer fortuna, sense que se sàpiga com.

Ja ric, va escriure a la seva mare enviant-li diners i demanant-li que anés al Perú amb les seves dues germanes per viure plegats amb la fortuna que havia guanyat. La mare, però, havia entrat en una congregació religiosa i les germanes s'havien fet monges, i el van instar que fos millor cristià i dediqués els seus diners al servei de Déu. No es tenen dades del que va fer després fins que ja en 1556 torna a Ciutat de Mèxic com a un home ric i pietós, penedit de la seva vida anterior i fent una vida cristiana de pregària, dejunis i obres de beneficència, deixant de banda la vida mundana.

Álvarez va treballar voluntàriament en la cura de malalts dels dos hospitals de la ciutat; a més, dedicava la seva fortuna a obres de caritat. Després de deu anys de treball, Álvarez estava convençut que calien millors institucions de servei als malalts, especialment els malalts mentals, que no rebien cap atenció i sovint eren maltractats. Va dedicar el seu temps i recursos a la fundació de nous hospitals, buscant altres persones que li donessin suport i aconseguint un terreny, la donació del qual fos el 2 de novembre de 1566. Li van donar llicències per a bastir-hi un hospital el bisbe, el virrei i el rei, la qual cosa va fer que arribaren nous llegats i donacions.

Fundació dels hospitals i de la congregació[modifica]

L'hospital es construí a la ciutat, a la carretera de Tlacopan, a la vora de l'ermita dels Mártires, després anomenada de San Hipólito, patró de la Ciutat de Mèxic, i que acabaria donant nom a l’Hospital y Asilo de Convalescientes de San Hipólito, que s'inaugurà el 28 de gener de 1567. L'objectiu de l'hospital era acollir convalescents sense mitjans, malalts mentals i vells abandonats i sols, a més dels nens orfes i pobres, als quals s'oferiria instrucció per part de professors voluntaris.

Església de San Hipólito (Mèxic), capella de l'hospital i lloc d'enterrament del fundador.

L'hospital va créixer ràpidament. Álvarez va comprar cent mules i periòdicament enviava voluntaris de l'hospital al port de San Juan de Ulúa per tractar els viatgers que havien emmalaltit durant el viatge des d'Europa: cada una d'aquestes expedicions costava uns 100.000 pesos, una gran quantitat de diners. Álvarez obrí nous hospitals, cadascú planificat per a uns tractaments específics, i quedant el de San Hipólito destinat als malalts mentals. Bernardino Álvarez va crear dues xarxes d'hospitals: una a la costa del Pacífic (Oaxtepec i Acapulco), i una altra a la costa de l'Atlàntic, amb els hospitals de Puebla, Perote, Jalapa i Veracruz, a més d'un altre hospital a l'Havana (Cuba).

La xarxa d'hospital era gran i comptava amb un bon nombre de treballadors i voluntaris que dedicaven la seva vida al servei als malalts; Bernardino va pensar de formar amb ells una congregació religiosa que s'encarregués d'aquestes tasques, l'Orde dels Germans de la Caritat, anomenada dels hipòlits, fundat el 1585 i que es convertiria en orde religiós com a Orde de Sant Hipòlit en 1700, i que subsistí fins a la supressió de 1821.

Bernardino Álvarez havia invertit tots els seus béns en la fundació i, ja amb uns setanta anys, s'instal·là a una de les cel·les de l'hospital de San Hipólito, on va dur una vida ascètica i pietosa, morint-hi el 12 d'agost de 1584. Fou sebollit a l'església de San Hipólito, capella de l'hospital.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bernardino Álvarez Modifica l'enllaç a Wikidata