Bernat Icart

Bernat Icart (Catalunya, finals del segle XV) fou un compositor català.

Vida[modifica]

Probablement nascut a Tarragona o Tortosa, estava emparentat amb els Icart, una de les famílies de la noblesa catalana del segle XV.

Gràcies al registre nominal, sabem que anteriorment a 1480 ja havia estat cantor de la capella de Ferran I de Sicília. Es creu que durant la seva estada a Itàlia, va estar en contacte amb el teòric anglés John Hothby, de qui va poder ser deixeble, també amb Johannes Bonadies i Tinctoris. Icart apareix citat al Dialogus Johannis Ottobi Anglici in arte musica^[1] i l'Extractus parvus musicae^[2] de Gaffurius, amb qui coincidir a Nàpols.

El 17 de abril de 1476 “Bernardo Picchart” rebia, a través de la banca Strozzi de Nàpols, també el pagament de 8 ducats de part de Guillem Ribelles de Tortosa. El 27 d'octubre de 1478, el papa Sixt IV proveïa a “Bernardo Ycart clerico dertusensis diocesis” de les rendes de l'abadia del monestir benedictí de Santa Maria del Pendino.

Problemàtica amb el seu origen[modifica]

Es creu que estava estretament unit amb els Icart de la cort del Regne de Nàpols durant la segona meitat del segle XV, entre els que trobem els governadors Lluís d'Icart i Requesens, el seu gendre Joan Ponç i el fill d'aquest últim, l'humanista Lluís Ponç d'Icart.

Algunes figures destacades dins la musicologia com ara Florimo creien que l'origen d'Icart podia ser flamenc i que el seu cognom originalment fou Huickart. D'altres com els musicòlegs Anglès o Stevenson varen ser els que es van inclinar pel seu origen català. Icart o Picart també pot indicar la procedència de la regió francesa de Picardia, aquest nom es troba en documents de l'època a Tarragona i Tortosa, d'aquí que es cregui que és originari d'aquestes zones.

Obres[modifica]

Gloria 4V; Kyrie 4V; Magnificat 3V; 2 Magnificat 4V; dues mises perdudes: De amor tu dormi i Voltate in qua; 3 Motets 4V; Non touchez à moi 4V; Pover me mischin dolente, Se io te ho dato; Quomodo obtexit; Recordare Domine.

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

E. van der Straeten: La Musique aux Pays-Bas avant le XIX' siècle, IV, Brussel·les, 1878.
F. Florimo: La scuola musicale di napoli e i suoi conservatori, vol I, Nàpols, 1880.
G. Roncaglia: Intorno ad un codice di Johannes Bonadies, Atti e memorie della R. Academia di Scienze, Lettere, serie V, 4, Ed. Arti di Modena, 1931, 31-5.
C. van den Borren: Le Codex de Johannes Bonadies, musicien du XV^e siècle, Reveu Belge d'Archéologie et d'Historie de l'Art, X, 1940.
H. Anglés: La música en la corte de los Reyes Católicos, vol I, Barcelona, CSIC, 1947.
I. Pope: La Musique espagnole à la cour de Naples dans la seconde moitié du XV^e siècle, Musique et poésie au XVI^e siècle, París, Centre National de Recherche Scientifique, 1953.
R. Stevenson: Spanish Music in the Age of Columbus, La Haya, 1960.
I. Pope: The Musical Manuscript Montecasino N.871, AnM, XIX, 1966, 123-53.
A. Miller: Early Gaffuriana: New Answers to Old Questions, Musical Quarterly, 1970, 367.
A. Atlas: The Capella Giulia Chansioner, I, Musicological Studies, 27, 1-2, 1975-76.
On the Provenance of the Manuscript Perugia, Biblioteca Comunale Augusta, 431 (G 20), Musica Disciplina, XXXI, 1977.
I. Pope, M. Kanazawa: The Musical Manuscript Montecasino 871, Oxford, Clarendon, 1978.
A. Atlas: Music in the Aragonese Court of Naples, Cambridge, 1985.
R. Stevenson: Spanish Musical Impact Beyonf the Pyrenees (1250-1500), ACS, I 148-51
Gregori i Cifré, Josep M^a. Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana. Sociedad General de Autores y Editores, 1999. ISBN 84-8048-303-2

[1] {[enllaç sense format]} https://www.jstor.org/stable/830210

[2] {[enllaç sense format]} https://books.google.cat/books/about/Franchini_Gafurii_Extractus_parvus_music.html?id=NmZnwQEACAAJ&redir_esc=y

[1]

[2]