Bernat d'Autun

Aquesta pàgina és un recull d'articles sobre personatges que comparteixen el mateix nom propi. Si un enllaç intern us ha portat fins ací podeu tornar enrere per arreglar-lo i fer-lo enllaçar a l'article més adient.

Bernat d'Autun és el nom dels següents personatges:

Tres Bernats almenys foren comtes d'Autun al segle IX. L'existència de quatre Bernats al mateix temps (Bernat el Vedell, Bernat d'Alvèrnia, Bernat Plantapilosa i Bernat de Gòtia) ha fet difícil precisar que governava cadascun en cada moment. Settipani considera que el comte d'Autun del 868 al 872 fou Bernat el Vadell, i el considera nibelúngida, però això és discutit. Aquest Bernat seria fill de Ramon I de Roergue i de Tolosa, mentre Bernat de Gòtia era fill de Bernat de Poitiers, i Bernat d'Alvèrnia era probable fill de Guerí de Provença (i no se l'esmenta després del 866). Els comtes d'Autun anomenats Bernat podrien ser:

Bernat de Septimània 835-844
Bernat Plantapilosa 864-865 i 866-876
Bernat de Gòtia 876-878

Bernat Nibelung, fill de Khildebrand III comte d'Autun, segons Settipani (que l'identifica amb el Vadell) hauria estat nomenat pel rei el 868. Però si no era el Vadell, el més probable és que no fos comte, ja que el seu germà gran Eccard ho fou de Mâcon (i potser va recuperar Autun el 876) i el segon Teodoric el Tresorer ho fou el 876 o el 877 succeint al seu germà Eccard; Bernat Nibelung seria el tercer germà i per tant molt improbable que hagués estat comte abans que els seus germans.

Referències[modifica]

Léon Levillain, «Les Nibelungen historiques et leur alliances de famille», dans Annales du Midi, vol. 49, 1937, pàgs. 337-408,
Léon Levillain, «Les Nibelungen historiques et leur alliances de famille (suite)», dans Annales du Midi, vol. 50, 1938, pàg. 5-66
Christian Settipani, La Préhistoire des Capétiens (Nouvelle histoire généalogique de l'auguste maison de France, vol. 1), ed. Patrick van Kerrebrouck, 1993 (ISBN 2-9501509-3-4)