Bernat de Périgord

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaBernat de Périgord
Biografia
Naixementsegle IX Modifica el valor a Wikidata
Mortdècada del 950 Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
FillsArnold I, Count of Angoulême (en) Tradueix
Ramnulf de Périgord
Guillem II Talleyrand
Ricard de Périgord Modifica el valor a Wikidata
PareWilliam I of Périgord (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Bernat († al voltant de 950) fou un comte de Périgord i Angulema de la casa Tallaferro. Era un fill del comte Guillem I de Périgord i la seva dona de Regilinda de Tolosa.

Va succeir al seu pare a un moment incert al començament del segle X (vers 920) com a comte del Périgord. A l'inici del seu regnat va matar el vescomte Lambert de Marcillac i el seu germà Arnald en revenja d'un atemptat organitzat per ells contra la seva tia Sància, la dona del comte Ademar d'Angulema.[1] Després de la mort del seu cosí, Guillem I Tallaferro, l'any 945, Bernat potser encara era viu i va agafar també el control del comtat d'Angulema i va reunir així altre cop tota l'herència del seu avi Vulgrí.[2] No està clar quan va morir doncs segons unes fonts fou vers 924 i altres el fan viure fins després del 945.

Es va casar successivament amb dues dames, Berta i Garsenda, amb les quals va tenir diversos fills:[3]

Del primer matrimoni:

  • Arnald I Voratio o Arnald I Barnabé (Arnaldus Voratio), comte de Périgord i Angulema
  • Guillem II Talleyrand (Willelmus Talerandus; † 6 d'agost del 962), comte de Périgord i Angulema
  • Gaubert o Gausbert (+975)
  • Bernat (+ abans de 975)
  • Emma (vivia el 988)

Del segon matrimoni:

  • Ranulf, Raúl, Ramnul o Ramnulf anomenat "Bompar" (Rannulfus Bomparius; † 27 de juliol de 975), comte de Périgord i Angulema
  • Ricard Insipiens (+ després del 27 de juliol de 975)
  • Hilduí o Alduí (+ abans de 975)
  • Heli de Périgord (+ vers 976)
  • Jofré (+ abans de 975)
  • Sància

Una acta del comte esmenta onze noms: Guillelmi, Arnaldi, Gauberti, Bernardi, Ramnulphi, Alduini, Gaufredi, Heliæ, Amalgerii, Fulcherii, Odolrici, però no està clar que tots siguin fills encara que ho serien els 8 primers. Un altre document del 942 identifica a "Odolrici vice comitis" junt a un Ademari vicecomitis i un Ademari comitis filii Guillelmi" (o sigui el comte Ademar fill de Guillem, per tant un germà de Bernat)

Referències[modifica]

  1. Ademar de Chabannes: Chronicon. III §23, hrsg. de Jules Chavanon, 1897, pàg. 145
  2. . Ademar de Chabannes: Chronicon. III §28, hrsg. de Jules Chavanon, 1897, pàg. 149
  3. Adhémar de Chabannes esmenta sis fills mascles de Bernardus comes Petragoricensis, per orde, però se sap que ni van haver més: "Arnaldus cognomento Borracio, Willelmus Talerandus, Rannulfus Bomparius, Richardus Insipiens"