Bisbat d'Empúries

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bisbat de Empúries
Dioecesis Emporitana
La basílica paleocristiana d'Empúries
Localització
País Catalunya Catalunya
Territori Bandera de Girona.svg Girona
Metropolitana Arquebisbat de Tarragona
Coordenades 42° 08′ 05″ N, 3° 07′ 14″ E / 42.13472°N,3.12056°E / 42.13472; 3.12056Coord.: 42° 08′ 05″ N, 3° 07′ 14″ E / 42.13472°N,3.12056°E / 42.13472; 3.12056
Informació
Ritus hispà
Establiment segle IV
Supressió segle VIII
seu unida a la de Girona
Modifica dades a Wikidata

El Bisbat d'Empúries fou un bisbat que s'estenia per la zona de l'Empordà. Segurament hi va haver bisbe des del segle IV, com ho demostrarien les restes de basílica cristiana retrobades a l'antiga ciutat grecoromana d'Empúries.[1] A començaments del segle VI apareixen els primers bisbes i continuen fins a l'ocupació sarraïna en què el territori del bisbat passa a dependre del bisbat de Girona. De l'antiga diòcesi d'Empúries no es coneix altra cosa que la seva existència i els noms de set bisbes, que la regiren des de 516 fins a 693, pel fet d'haver acudit, personalment o per procurador, a diversos concilis.[2]

Residí també a Empúries, almenys de 916 a 920, el bisbe Esclua, protagonista d'un intent de cisma en les esglésies d'Urgell i Girona. Vers el 958 Cesari de Santa Cecília de Montserrat intentà, com a metropolità —subreptici— de Tarragona, que el papa Joan XII posés sota seu els antics bisbats visigòtics, entre els quals el d'Empúries, però fracassà per la resistència dels altres bisbes catalans. Els comtes d'Empúries gestionaren diverses vegades, entre 1332 i 1380, la concessió d'un bisbat a la seva capital, Castelló d'Empúries; l'oposició dels monarques i dels prelats de Girona féu infructuós el seu intent. Pròxima a la seu del bisbat d'Empúries hi ha la vila de Roses, presumpta seu episcopal al segle V. La base de l'atribució consisteix en una làpida trobada a Siracusa, que fa memòria d'un bisbe de la seu de Rotdon, d'origen hispànic i de nom Auxenci. Hom ha identificat Rotdon amb Roses (Rhode). Així, Roses és avui seu episcopal titular.

Justificava el bisbat propi la importància que al període tardorromà va tenir Sant Martí d'Empúries, un nucli fortificat d'entitat i que el port de la ciutat es mantingué en plena activitat. El fet que Empúries hagués estat seu episcopal, almenys des de l'any 516, on apareix documentada a les actes del concili celebrat a Tarragona, la presència del bisbe emporità, Paulus, demostra que la ciutat manté el seu prestigi i poder com a centre polític i administratiu d'un ample territori fins a l'ocupació àrab, com demostra la continuïtat del bisbat d'Empúries al llarg dels segles VI i VII.[3]

Bisbes d'Empúries[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Bisbat d'Empúries». Enciclopèdia.cat. Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 23 desembre 2013].
  2. «Episcopologi». Bisbatgirona.cat. Bisbat de Girona. [Consulta: 23 desembre 2013].
  3. Aquilué, Xavier «Empúries en l'antiguitat tardana: El pas del món antic al món medieval». Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 39, 2008, pàg. 103-104 [Consulta: 23 desembre 2013].
  4. Buenacasa Pérez, Carles; Sales Carbonell, Jordina «Importància geopolítica d'una ciutat en època visigoda: Girona després de Vouillé (ss. VI-VII)». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins [Girona], Vol. XLII (MMI I Congrés d'Història de Girona, dos mil anys d'història), 2001, p. 66 [Consulta: 25 gener 2015].